Un de cada quatre trens de Rodalies, espatllat: les dificultats de posar al dia una xarxa envellida
El debat al Parlament arriba enmig d'una nova cascada d'incidències, mentre el govern reconeix la ineficiència del servei i es defensa dient que, ara sí, s'està invertint, amb un pla que recupera moltes mesures que ja es van planificar el 2009
És gairebé un tòpic: incidències a la xarxa de Rodalies. N'hi va haver ahir, n'hi ha avui i, gairebé segur, demà també. Tant se val quan ho llegiu: la xarxa ferroviària és el gran símbol de la desinversió de l'Estat a Catalunya. I, per aquest motiu, el Parlament hi dedica aquesta setmana un debat monogràfic.
Els grups parlamentaris es posicionaran i presentaran propostes de millora del servei. Hi haurà matisos, però una mateixa partint d'una mateixa convicció: tothom, sigui del color polític que sigui, reconeix que el servei ferroviari a Catalunya no està a l'alçada. "El servei no funciona amb els estàndards que requerim", en paraules del president de la Generalitat, Salvador Illa.
Costa tenir-ne dades fiables, perquè sovint queden emmascarades en una xarxa de competències superposades: la pilota sovint balla entre Adif, Renfe, el Ministeri de Transports i la Generalitat, que és la titular del servei, però, a l'hora de la veritat, hi ha tingut més aviat poc a dir.
Què és el que sabem? Aquesta setmana, en una resposta per escrit a una pregunta parlamentària de Junts per Catalunya, el Departament de Territori ha donat una xifra: entre gener de 2021 i agost de 2024, Rodalies va patir 553 incidències greus. Què significa, això? Per incidència greu s'entén un episodi que va afectar com a mínim 10.000 persones a Rodalies o bé 1.000 als trens regionals. Inclou avaries, limitacions temporals de velocitat i imprevistos, com ara atropellaments, falta de maquinistes o robatoris de coure. El resultat, doncs, és que en aquest període de temps hi va haver una incidència cada dos dies i mig.
Fa només una setmana, en una compareixença a la comissió de territori, la consellera Sílvia Paneque i el comissionat del traspàs de Rodalies, Pere Macias, donaven una altra dada: xifraven en 300 les incidències a Rodalies l'any 2024, i en 150 més les de Regionals. Paneque i Macias no van detallar on era el barem, però la gràfica que van mostrar als diputats era aclaridora: en set anys, les incidències s'havien triplicat.
Una xarxa envellida que no dona per a més
La dada era interessant perquè quadrava amb la realitat que viuen cada dia les 400.000 persones que, de mitjana, utilitzen Rodalies. Aquest mes de març n'ha estat un altre exemple, amb la represa accidentada de la circulació després de les obres del túnel de Roda de Berà. Tan sols uns dies després, la imatge de centenars de passatgers caminant per les vies després que el seu tren s'avariés a l'Hospitalet de Llobregat va deixar ben clar que la situació era insostenible.
La xarxa de Rodalies és avui molt similar a la de fa 40 anys. Pràcticament, no ha crescut, i el pas del temps l'ha deteriorat seriosament. Parlem de 1.119 quilòmetres i 200 estacions cada cop més saturades: en alguns trams, hi circulen 2.800 trens per setmana.
Segons dades de Renfe i Adif, el 46,2% de la xarxa és encara de via única. Parlem de trams tan importants com l'R3 entre Montcada i Reixac i Puigcerdà, l'R1 entre Arenys i Maçanet o moltes línies de Regionals, especialment al sud de Catalunya.
Trens espatllats i ascensors avariats
A més, al damunt d'aquestes vies hi circulen trens cada cop més vells: la mitjana d'edat de les màquines és de 25 anys. La mateixa consellera Paneque ha reconegut que un de cada quatre trens a l'inventari de Rodalies no està operatiu pel seu mal estat.
Ho ha qualificat de "manca estructural" de trens. A l'espera que arribin els nous trens que han d'entrar en servei l'any vinent, doncs, no és casual que acumulin cada cop més avaries. Com a mesura d'urgència, la Generalitat ha activat un pla per recuperar la meitat d'aquests trens que ara no poden circular.
El mal estat del servei s'estén també a les estacions. Paneque ha assegurat que, de 264 ascensors i escales mecàniques, 109 estan fora de servei. Les queixes repetides dels usuaris en molts municipis van fer que es canviés el proveïdor del servei de manteniment, però de moment no s'ha notat cap millora. El govern espera ara tenir escales i ascensors operatius abans d'acabar l'any.
Inversions pendents, dues dècades després
El govern treballa amb la previsió d'elevar l'ús del transport públic i fer-lo arribar al mig milió de persones cada dia. El fet és que el transport públic no para de batre rècords, ajudat també per la gratuïtat del servei ferroviari decretada pel govern espanyol l'any 2022.
Per fer-ho realitat, compta completar el Pla de Rodalies presentat l'any 2020, on es contemplen inversions per valor de 6.345 milions d'euros. Segons l'executiu, fins ara s'hi han fet obres per valor de 2.000 milions, i bona part de la resta ja estan licitades.
El pla, coordinat per l'exconseller de la Generalitat Pere Macias, contempla una bateria extensa de mesures. La majoria, però, ja formaven part del pla anterior, presentant l'any 2009. Allà es parlava de desdoblaments, soterraments i modernització d'estacions. Pressupost total: 4.000 milions d'euros. La majoria, però, van quedar en un calaix: d'aquell pla se'n va executar amb prou feines un 15%.
Després de gairebé dues dècades de promeses, ara sí que es comencen a veure resultats sobre el terreny. Segons la Generalitat, hi ha gairebé 200 actuacions en marxa a la xarxa ferroviària. Algunes són tan importants com el desdoblament de l'R3, els soterraments de Sant Feliu de Llobregat i Montcada o la nova línia directa entre Sants i l'Aeroport del Prat.
A banda d'això, també es vol augmentar la quantitat de trens que circulen pels dos túnels ferroviaris de Barcelona (el de Plaça Catalunya i el de Passeig de Gràcia), convertits, des de fa temps, en un coll d'ampolla.
"El primer objectiu", ha dit Paneque, és que el servei i els trens "funcionin bé". És a dir, recuperar la credibilitat perduda durant anys de retards, avaries i manca d'informació als soferts usuaris de Rodalies. Aquest tren, el de la credibilitat, ha sortit de l'estació, però amb tant retard acumulat es fa difícil saber quan arribarà a terme.
I, enmig de tot, el traspàs
Per si fos poc, el pla per posar al dia la xarxa s'encavalca amb una negociació ambiciosa però d'abast encara incert: la del traspàs de Rodalies a la Generalitat. De moment, s'ha posat en marxa el mecanisme perquè el govern assumeixi la titularitat de part de la línia R1, la del Maresme. Això sí, amb la condició que haurà de seguir comptant amb Adif per fer-ne el manteniment.
A més, les vagues convocades a Renfe (i mantingudes només per alguns sindicats), han fet que s'hagi fet marxa enrere en la creació d'una nova companyia completament independent.
El nou operador de la xarxa, que s'anomenarà Rodalies de Catalunya, serà una empresa del grup Renfe. Segons ERC, només de manera temporal, durant dos anys, però el fet és que qualsevol canvi en l'estatus de la companyia haurà de comptar amb el vistiplau dels sindicats, fins ara molt bel·ligerants al canvi. Els estatuts d'aquesta nova operadora s'han de presentar les pròximes setmanes, amb l'objectiu que entri en funcionament abans que acabi l'any.
