Un de cada tres docents es planteja deixar la professió pel malestar a la feina, segons l'USTEC

Un de cada tres docents es planteja deixar la professió a Catalunya. És una de les conclusions d'una enquesta feta pel sindicat USTEC i que han respost 10.400 mestres i professors dels 90.000 que hi ha al sistema.

Segons l'estudi, el 45% del professorat avalua la seva salut psicològica com a dolenta o molt dolenta, mentre que un 27% la veu com a bona o molt bona. Hi ha més malestar entre els docents interins i entre els que tenen entre 31 i 40 anys.

Les condicions materials, segons l'informe, són la causa més determinant a l'hora d'explicar l'estat de salut psicològica dels docents. Denuncien una pèrdua de poder adquisitiu en els últims anys, a causa de l'augment de la inflació, i reivindiquen millores laborals per fer més atractiva la professió.
 

Desgast psicològic i sobrecàrrega burocràtica

L'informe de l'USTEC, titulat "El malestar docent a Catalunya: estudi sobre l'estat de la professió docent a Catalunya i els factors que hi incideixen", també atribueix el malestar dels docents al que consideren una "manca d'autoritat davant la comunitat educativa i la societat", al desgast psicològic i la sobrecàrrega burocràtica.

Davant d'aquestes dades, demanen "mesures immediates" per capgirar la situació. Reclamen un augment dels salaris, que consideren que s'haurien de situar al voltant dels 2.500 euros nets mensuals. Actualment, el sou base d'un mestre d'infantil i primària són 2.387,95 € bruts mensuals, i el d'un professor de secundària i batxillerat són 2.713,77 € bruts mensuals, per la qual cosa aquest augment suposaria cobrar entre 500 i 700 euros més cada mes.

També demanen reduir la sobrecàrrega de feina, especialment la de gestió, perquè els docents es puguin centrar en l'atenció a l'alumnat.
 

Primera enquesta sobre la satisfacció laboral dels docents

Es tracta de la primera enquesta del sindicat sobre la percepció dels docents respecte a la seva professió. Un dels motius, expliquen, és "evidenciar el deteriorament de la salut física i psíquica del professorat", especialment després de la pandèmia.

El qüestionari consta de 81 preguntes que han elaborat amb l'assessorament d'Irene Rodríguez, doctoranda de la Universitat Pompeu Fabra, amb una bateria de preguntes sobre l'opinió dels docents i informacions referents a circumstàncies personals i professionals.

L'enquesta es va fer durant el maig del 2024 i es va enviar per correu als 90.000 docents del sistema. 10.414 van respondre totes les preguntes i més de 14.000 en van respondre algunes. Es tracta, segons el sindicat, d'una de les informacions més extenses sobre l'estat de la professió.

Anys de malestar i de mobilitzacions

Després de dos cursos marcats per les vagues i les mobilitzacions sense precedents dels docents, el curs passat va començar sense aturades i amb un acord entre els sindicats UGT i CCOO per revertir els tres últims punts pendents de les retallades del 2010.

L'acord, que l'USTEC no va firmar perquè el considerava insuficient, inclou reduir dues hores lectives als docents més grans de 55 anys, recuperar el primer complement salarial --anomenat estadi-- al cap de sis anys, en comptes dels nou com fins ara, i l'equiparació salarial de tot el professorat de formació professional.
 

Millores laborals per fer més atractiva la professió

L'USTEC continua reclamant el deute pels estadis, és a dir, que a les persones que van haver d'esperar nou anys per cobrar un estadi, en comptes d'un sexenni, no se'ls paguin els tres anys sense complement salarial.

L'informe també demana que els salaris dels docents estiguin directament vinculats a l'augment de la inflació i que els docents cobrin per tots els càrrecs que desenvolupen.

Actualment, si un docent té més d'un càrrec (de coordinació o de tutoria, per exemple), només rep un complement salarial. També demanen que mestres i professors cobrin dietes quan facin sortides o vagin de colònies, i un complement salarial per acollir estudiants en pràctiques.

Consideren que les millores laborals contribuirien a reduir el nombre de docents que deixen la professió, o que es plantegen fer-ho, i la falta d'aspirants per substituir-los.