Un dia a la Ciutat de Nadal, el mercat xinès més gran del món, impactat ara pels aranzels de Trump

Diguem que un sap quan entra al mercat de Yiwu però no quan en surt, perquè t'hi pots perdre durant hores, i no te l'acabaràs. És el mercat majorista més gran del món i ara està a l'epicentre de la tempesta aranzelària desencadenada pel president nord-americà. Un bon exemple són els objectes de Nadal, la gran majoria dels quals surten d'aquesta ciutat de la província de Zhejiang, al sud de la Xina. Tant és així que li ha caigut el sobrenom de "Ciutat del Nadal".

És difícil de fer-se la imatge mental del que representa la seva superfície, equivalent a 800 camps de futbol, sobre els quals hi ha edificat un centre comercial constituït per múltiples edificis simètrics de cinc, sis i set plantes, enllaçats per ponts i passarel·les cobertes que allotgen unes 70.000 botigues d'exportadors.

Ni tan sols una imatge real, una fotografia o un vídeo ens permet abastar, copsar, la força d'aquest mercat majorista per a l'exportació que és Yiwu. No són només els blocs del centre comercial, també hi ha les incomptables botigues dels voltants, que continuen obertes durant hores quan el centre comercial ja ha tancat les portes a les 5 de la tarda.

El 2024 des del mercat majorista de Yiwu es van exportar a tot el món productes de tota mena per valor de 71.000 milions d'euros.

El sobrenom de "Ciutat de Nadal"

Els importadors d'arreu del món venen a Yiwu, busquen entre els milers de proveïdors i s'asseuen a tancar el tracte a l'estand que els subministra el producte més rendible. Són quilòmetres de passadissos per àrees específiques dedicades a joguines i altres productes relacionats amb les criatures, parament de la llar, eines, electrònica, material elèctric, roba i complements, bosses, maletes, papereria, material d'oficina...

I, com a sector que també ha donat a Yiwu el sobrenom de "Ciutat del Nadal", la decoració per a les festes: garlandes, Pares Noel, figures, composicions de pessebre, boles, cartells de bones festes...

Hi trobem la Mei Ermei envoltada dels seus productes estrella: càpsules de vidre, fanals, pantalles de tele, rellotges... amb figures a dins batudes per una nevada sense fi de flocs de porexpan.

Està repassant comandes davant del seu ordinador. Per aquestes dates i fins al juliol es mouen els encàrrecs per a la pròxima temporada de Nadal. Enguany no hi ha ordres de compra des dels Estats Units per a Santa Claus o els rens de peluix per culpa dels aranzels del 145% imposats per Donald Trump sobre tots els productes de la Xina.

Però la Mei considera que l'impacte és en la pràctica poc important: "Les tarifes dels Estats Units no tenen gaire impacte. Els Estats Units representen el 10% anual de vendes, d'exportacions dels nostres productes. Aquest percentatge del 10% l'hem compensat amb nous clients."

A mesura que avança la conversa, la Mei Ermei va agafant confiança i finalment surt el que realment pensa de Donald Trump i els aranzels: "Trump és un psicòpata, és com un nen de tres anys. Un president que parla com un nen de tres anys és completament inacceptable. Com pot un país així continuar desenvolupant-se?"

Sentir la Mei és com escoltar el govern xinès. El seu discurs és el del règim. És difícil que sigui d'una altra manera. Trump crea problemes al seu negoci, que ha anat com una seda durant tres dècades i li ha permès passar de la pobresa a la riquesa. La Mei és l'encarnació del somni xinès. Va néixer en la Xina pobra de Mao Tse-tung, però era jove quan les oportunitats sense límit se li van obrir de bat a bat davant seu amb les reformes capitalistes de Deng Xiaoping.

Importadors llatinoamericans omnipresents

Els exportadors aquí reben ajuda del govern, per exemple en formació, ara mateix sobre com aplicar la intel·ligència artificial per guanyar clientela.

La Mei veu com el president del cabell taronja s'interposa en un negoci milionari i ha de reorientar-lo, a la recerca d'importadors, per exemple, a la Unió Europea.

Als passadissos del mercat de Yiwu s'hi veuen negociadors africans, del Pròxim Orient, del Sud-est asiàtic i de l'Amèrica Llatina.

El castellà és una llengua que sents sovint. Els importadors llatinoamericans han anat in crescendo els últims anys i són omnipresents. I, com que tenen més presència de cristians, s'enduen molta decoració de Nadal.

En plena conversa amb la Mei arriba una comercial que treballa per a un importador mexicà. Només necessita un mòbil, amb el qual va fent fotos de les peces que li interessen i les envia a l'instant amb el preu que li va confirmant la Mei. Sense apartar la mirada del mòbil, va enviant informació al seu contacte a l'altre riba del Pacífic.

Podem pensar que parla espanyol si té tractes regulars amb Mèxic. No calen idiomes, l'interlocutor a Mèxic també és xinès.

Els aranzels de Donald Trump afecten igualment Mèxic, però són molt inferiors als aplicats a la Xina. Solució: alguns productes surten amb destí final als Estats Units, però via el seu veí del sud.

La Xina ja es va trobar en guerra comercial amb els EUA en el primer mandat de Trump i en els últims anys ha reduït la dependència del mercat nord-americà. Les dades oficials diuen que les exportacions de la Xina als Estats Units representaven un 19,2% del total el 2018. Aquest passat 2024, han suposat el 14,7% de totes les vendes xineses a l'exterior.

En qualsevol cas, Yiwu no s'atura mai i tothom busca alternatives. Són pocs els exportadors que gosen reconèixer que la cosa no va bé. Molts tenen por de les conseqüències que pugui comportar parlar amb un mitjà estranger i admetre que el negoci va a la baixa. Sempre hi ha policia de paisà passejant pel mercat.

La Yu Fuxian, a la cinquantena, també porta uns 30 anys al mercat de Yiwu, com la Mei. Exporta llums de Nadal i de decoració. Igualment ha perdut els encàrrecs des dels Estats Units. Reconeix més afectació: "En general, la guerra aranzelària ens afecta, ha fet que tot sigui més car de cop. Per exemple, en el passat, anualment rebíem un 20 o un 30% de comandes (dels Estats Units). Aquest any, els clients estan en posició d'esperar i veure què passa."

Un Nadal sense Santa Claus als Estats Units?

Des dels Estats Units es tem que el Nadal del 2025 s'haurà de fer amb la decoració de cartró pedra que hagi sobreviscut d'anys anteriors. Un Nadal sense Santa Claus? El somni, diuen rient-se'n alguns als Estats Units, del malhumorat Grinch, el personatge verd frontalment contrari al Nadal i la felicitat humana.

Però el Grinch no té la victòria assegurada. Amb Trump tot es capgira en segons i molts aquí creuen, i amb bon criteri, que el 145% d'aranzels nord-americans contra els 125% xinès als productes dels Estats Units no es pot aguantar indefinidament.

La Yu Fuxian opina que hi ha d'haver una solució: "La gent de tots els països ha de sobreviure. Encara soc optimista, anirà a millor en el futur, no seguirà així."

"Crec que la Xina prendrà bones decisions i tot anirà millor."

De fet, el Ministeri de Comerç xinès ha assegurat que està estudiant l'oferiment de converses que li ha fet arribar Washington. Fa uns dies Trump insistia que ja es negociava, cosa que Pequín ha negat.

Els dos governs intenten no aparèixer com el que cedeix, però ambdós han fet gestos de distensió que permeten pensar que la Fu veurà concretada la seva esperança de negociació.

De Yiwu al món: com s'encareixen els productes de poc valor afegit

Més enllà de Nadal, la secció de les joguines a Yiwu és la meva preferida, no només pel paradís perdut de la infantesa. A cada parada hi ha desenes d'artefactes de plàstic amb piles que al llarg dels passadissos et sobrevolen el cap o has d'esquivar saltant per no trepitjar, com els cotxes-transformers teledirigits.

Hi ha comercials que guanyen temps recorrent el recinte laberíntic asseguts en maletes amb motor elèctric. Molta joguina bèl·lica, armes de foc que malauradament encara es venen en molts mercats internacionals o aquí a la Xina mateix, on és fàcil veure criatures pel carrer amb un M16 de plàstic.

Tot el que es mercadeja a Yiwu són productes de poc valor afegit. Posem un exemple de producte: un iman de nevera de silicona tova amb forma de panet de viena, bagel o croque monsieur.

Si el busquem a Europa, sense anar més lluny a la plataforma Aliexpress es pot trobar per uns 4,6 euros, més 2,8 euros per al lliurament. Total, posem-li uns 7,5 euros. El preu a l'origen em comenta la venedora del mercat majorista de Yiwu, són 5 yuans, 62 cèntims d'euro. Cal recordar que Aliexpress és xinesa. És la versió a l'estranger del gegant del comerç electrònic xinès Alibaba.

No només, però molta de la mercaderia que surt de Yiwu acaba als basars portats per famílies xineses. La cadena de subministrament està controlada majoritàriament per la Xina.

Una producció que no tornarà als Estats Units

Aplicar aranzels a aquest tipus de productes de poc valor afegit no farà que ningú torni a muntar fàbriques als Estats Units per produir-los. Aquesta és una de les raons esgrimides pel president nord-americà per aplicar les tarifes.

De fet, a les xarxes socials xineses la pressió aranzelària de Trump ha generat molts mems. Weibo, Xiaohongshu (El petit llibre roig), Tiktok i altres, controlades per la censura xinesa, s'han omplert d'imatges generades amb intel·ligència artificial en què es veu nord-americans a prop de la jubilació, amb evident sobrepès, asseguts davant d'una màquina de cosir repassant la vora d'una brusa o posant cordons a sabates esportives.

El règim deixa créixer i sovint alimenta aquestes campanyes nacionalistes en contra dels Estats Units o de qualsevol país que s'enfronti, amb raó o sense, a la Xina.

No li han agradat tant, i els ha censurat de seguida, els vídeos d'exportadors xinesos que es burlaven dels consumidors nord-americans o europeus que compren bosses o roba de grans marques de luxe a preus exorbitants als seus països quan en realitat es fabriquen a la Xina per un 10% del cost final.

Estaven revelant les contradiccions d'una gran potència emergent, la que rivalitza en tecnologia amb la UE o els Estats Units però que alhora desestabilitza el comerç internacional amb el seu excés de capacitat i els baixos costos de producció.

Segons el Banc Mundial, la Xina produeix el 30% de totes les manufactures a escala mundial, mentre que només representa el 13% del consum global.

A Yiwu o a les fàbriques de plaques solars, bateries o cotxes elèctrics, el ritme és frenètic i els mercats exteriors s'obren a cop de baix preu gràcies als subsidis públics xinesos.

Què ens ensenya la història?

En l'assalt anterior de la guerra comercial de Donald Trump contra la Xina, en el seu primer mandat, Pequín i Washington van arribar a un acord per a la reducció de l'estratosfèric superàvit comercial xinès basat en l'augment de la compra de productes nord-americans per part de la República Popular.

La negociació és a prop. Trump no pot dur a la ruïna tota l'economia nord-americana que depèn dels productes importats de la Xina. Pequín no es pot permetre més frens a la seva economia, ja alentida per la crisi immobiliària, les incerteses i uns desequilibris de renda que no animen a consumir.

No serà fàcil, però els rens de peluix i els Santa Claus tornaran a creuar el Pacífic per presidir els jardins de les llars nord-americanes.