Un dia als jutjats de guàrdia de violència de gènere: 6 casos en un sol matí

Des de fa un any, és obligatori que les víctimes de violència de gènere rebin assistència jurídica en seu policial quan vagin a posar una denúncia.

Per això, si no van acompanyades de cap advocat, la policia en demana un d'ofici que les ajudi en el procés, tant a la mateixa comissaria com al jutjat de violència de gènere.

Un equip de TV3 ha viscut una jornada completa de guàrdia al jutjat de Barcelona i ha tingut accés a magistrats, advocats i víctimes.

Els professionals demanen més recursos i més formació per poder atendre millor les víctimes, que necessiten molt suport jurídic i emocional.

Ajudar-les en "un entorn hostil"

I és que les víctimes, explica Marta Roig, advocada del torn d'ofici, "van molt perdudes": 

"Davant d'una situació tan greu, es perden. És un desbordament emocional que no saben gestionar."

Roig diu que és molt important que l'assistència lletrada "les guiï, les ajudi a fer la cronologia dels fets, la cerca de la prova, a preparar-les i informar-les de què vol dir declarar davant de la policia, què és un judici ràpid, què implica demanar una ordre d'allunyament, com funciona el procés judicial".

És el mateix que explica la psicòloga Maria Antònia Martorell Serra, tècnica del servei d'acompanyament a la víctima (Intress): "És important que des del principi trobi algú que l'acompanyarà, no la qüestionarà, no la jutjarà i estarà pendent de les seves necessitats, sobretot per a les que no tenen una xarxa social."

"Per a les víctimes els jutjats són un entorn hostil. Cap vol ser aquí."

Maria Antònia Martorell explica que des d'aquest servei donen una primera atenció a les víctimes que han denunciat fa dos o tres dies. El que es troben són dones "amb molt desconeixement del procés judicial, molts nervis, molta afectació emocional i culpabilitat per haver denunciat".

"Com que es tracta de relacions de parella, moltes dones han estimat el presumpte agressor i se senten culpables per iniciar un procés així."

"Ser víctima ja és un drama prou gran per haver de navegar sol i calibrar la gravetat del que estàs patint", continua Marta Roig.

Més casos i més joves

Tant ella com Carlos Pascual Alfaro, magistrat del jutjat número 1 de violència sobre les dones de Barcelona, coincideixen que ha augmentat molt el nombre de casos.

"Hi ha hagut un increment desmesurat", confirma l'advocada d'ofici. En part, perquè moltes dones no saben identificar si el que estan patint és violència de gènere o no, avisa. 

Abans, en una guàrdia, diu, tenies un o dos casos. En aquesta, ha assistit cinc dones.

Per això, aquesta advocada creu que cal una intervenció jurídica prèvia, que assessori i ajudi la víctima abans d'arribar als jutjats.

També sorprèn i preocupa molt, alerta el magistrat, l'augment de casos amb persones molt joves, moltes menors d'edat, que han de derivar als jutjats de menors.

"Sorprèn perquè hi ha gent massa jove, menors amb molta violència de gènere. No estem aconseguint que les noves generacions no reprodueixin els esquemes de les anteriors."

El paper de les unitats forenses per valorar el risc

I si és difícil identificar el maltractament per a les mateixes dones, encara ho és més per als magistrats, afegeix Carlos Pascual Alfaro, que reconeix que no és fàcil detectar "la violència habitual" i reclama més formació i ajuda especialitzada per trobar els indicadors d'una agressió:

"Si ja la mateixa víctima que ho està patint no ho detecta, és complicat que ho fem nosaltres, en un moment, en una guàrdia."

Pascual explica que "si a la víctima l'han agredit físicament ho assumeix", però li costa més denunciar "la violència psicològica, els insults, els menyspreus". "Li costa veure que no és una mala relació, una crisi de parella, que ha tingut mala sort o que és el caràcter d'ell", afirma.

Per això, el magistrat creu que a tots els jutjats de violència de gènere hi hauria d'haver unitats forenses de valoració integral:

"Són unitats que estan formades per professionals de diversos àmbits, medicina, psicologia, treball social, criminologia, i que ens aporten elements per detectar la violència habitual."

La majoria de casos que arriben als jutjats de guàrdia són agressions puntuals, agressions físiques lleus i amenaces lleus. Per això, la majoria venen amb informes policials amb una valoració de risc baix que és "un gran suport", afegeix el magistrat, "però no gaire fiable". 

En el que sí que s'ha avançat, apunta Marta Roig, és a detectar altres tipus de violències, com l'emocional o l'econòmica, "que ens trobem dia sí dia també".

"Abans, si no venies amb lesions evidents, era molt difícil que et reconeguessin com a víctima."

Què passa amb les ordres d'allunyament?

Moltes denúncies venen acompanyades de la petició d'una ordre d'allunyament, una demanda que no és tan fàcil d'obtenir. 

Marta Roig alerta: "Les víctimes es pensen que per demanar una ordre se'ls donarà." No saben que calen proves:

"No denuncies i tens una ordre. Hi ha la presumpció d'innocència. Ens hem de cenyir a la llei i a la pràctica de la prova."

"Cal acreditar uns fets", explica Roig. "Una foto, una conversa de whatsapp, un testimoni, uns antecedents, el que sigui." "No obtenir l'ordre no vol dir que no se les cregui, és que no s'han complert els requisits legals", aclareix.

El primer cas que l'equip de TV3 ha vist en la jornada que ha passat al jutjat de guàrdia de Barcelona és el d'una dona que denuncia la seva parella arran d'un episodi violent fa dos dies.

Narra maltractaments i insults habituals i demana una ordre d'allunyament, però és el primer cop que el denuncia. Un fet habitual en les dones que pateixen violència masclista de manera estructural, que triguen una mitjana de set o vuit anys a denunciar.

Més temps encara en el cas de persones grans, alerta el magistrat que l'atén: "Els costa més fer el pas, per cultura, per vergonya o per no tenir prou capacitat econòmica."

De fet, a la sala del costat hi ha una dona de 88 anys que ve a declarar contra el marit, amb qui porta gairebé 50 anys de relació.

En els dos casos, el jutge decideix una ordre d'allunyament fins que es faci el judici, un judici previst el febrer del 2024, d'aquí més d'un any.

Mentrestant, la psicòloga de l'Oficina d'Atenció a la Víctima atén una altra dona, que fa tres hores que espera que arribi un traductor. L'acusat té dos processos oberts per violència masclista amb una anterior parella i el jutge també decreta una ordre d'allunyament, la quarta de la jornada.

Els acusats han declarat després de les víctimes i no s'han creuat. En el cas dels que han detingut preventivament, els porten per uns altres passadissos des dels calabossos, que són al soterrani.

Una declaració pot durar, de mitjana, entre 20 minuts i mitja hora. Superar l'hora, reconeix el magistrat, és excepcional i molt dur per a la víctima. 
 

Reduir els terminis, un altre repte pendent

En un altre cas, la dona s'ha fet enrere i no ha volgut declarar.

I és que les esperes, tant a comissaria com perquè es faci el judici, suposen un "perill" que les víctimes es facin enrere i el procés acabi sense cap condemna, com explica el magistrat. "Es fan enrere, se'ls concedeix una ordre i venen a retirar-la o després s'aparten i no volen declarar al judici."

Carlos Pascual Alfaro entén que és un procés molt llarg que se suma al fet de denunciar la parella, la persona que t'estimes, assumir el que t'està passant.

"Encara que aconseguim que vinguin, això no vol dir que al final s'aconsegueixi una condemna."

Per això, conclou aquest magistrat: "També calen eines per seguir investigant." 

En el que portem d'any, set dones han mort a Espanya en assassinats masclistes.