Un diari noruec assegura que té els 250.000 missatges de Wikileaks i que els farà públics
La temporalitat controlada de les filtracions de Wikileaks d'acord amb el seu pacte amb diversos mitjans impresos podria quedar trastocada si es confirma l'anunci d'un reconegut diari noruec assegurant que disposa de tot el material.
L'"Aftenposten" afirma que ha rebut una filtració i que consisteix en el conjunt dels 250.000 missatges de què disposa Wikileaks tramesos des de diversos llocs de la xarxa diplomàtica nord-americana.
Fins ara, els missatges que es van fent públics als mitjans de comunicació queden "alliberats" i apareixen també a Wikileaks, d'acord amb una estratègia per donar la informació a poc a poc i amb una elaboració periodística que proporcioni el context.
Rigor i ètica
Però des d'aquest mitjà escandinau afirmen que no se senten vinculats a cap acord amb ningú, ja que han rebut els documents d'una font anònima sense oferir cap contraprestació. El que expliquen és que Wikileaks ha sigut objecte d'una filtració, i de la mateixa manera que aquesta organització ha obtingut la filtració sobre els documents del departament d'Estat ells han aconseguit aquesta "filtració d'una filtració".
Una vintena de periodistes treballen ara per interpretar els documents i és previsible que en els propers dies es coneguin detalls que no han estat revelats encara pels mitjans que de forma oficial tenen assumida aquesta missió. El diari garanteix que s'evitarà posar en risc les vides de les persones i d'instal·lacions i anuncia un tractament seriós de la informació, però l'efecte pot ser demolidor.
S'escampen les filtracions
El diari britànic "The Guardian" va ser qui va "passar" el material al nord-americà "The New York Times", segons aquest relat, i ara l'acord també inclou "Le Monde" francès, "El país" espanyol i el setmanari alemany "Der Spiegel". Però ara és el primer cop que un mitjà que no es troba en aquest nucli disposa dels documents secrets.
Les derivacions del "cas Wikileaks" són encara múltiples. De la mateixa manera que han aparegut diferents llocs arreu del món que pretenen emular allò que han fet els equips dirigits per Julian Assange, si la situació noruega es reprodueix podria haver-hi una disseminació molt menys controlada dels materials secrets.
Mentrestant, l'accés als continguts generats per aquesta superfiltració d'abast mundial continua sent causa de polèmica.
Des dels mòbils
Apple ha retirat del seu magatzem l'aplicació per a iPhone que, tot i no ser oficial, permetia l'accés als documents que ja es coneixen, un servei que també s'ofereix a través del web CablesSearch, gràcies en aquest cas a l'eina creada per uns periodistes holandesos.
Apple ha adduït que el software de l'aplicació no s'ajusta als paràmetres que aquesta empresa aprova però la sospita és que se suma així al grup d'empreses nord-americanes que han cedit a les pressions polítiques per trencar qualsevol vincle amb la filtració, com ja han fet Amazon, PayPal, Visa i Mastercard.
Per contra, el sistema Android de Google manté la mateixa aplicació, creada per Igor Barinov, i altres que també hi tenen a veure. Les vendes de l'App abans que fos retirada de la botiga d'Apple han arribat als cinc mil dòlars. El seu autor havia anunciat que lliuraria un dòlar a Wikileaks per cada venda que en fes.
Fins ara, els missatges que es van fent públics als mitjans de comunicació queden "alliberats" i apareixen també a Wikileaks, d'acord amb una estratègia per donar la informació a poc a poc i amb una elaboració periodística que proporcioni el context.
Rigor i ètica
Però des d'aquest mitjà escandinau afirmen que no se senten vinculats a cap acord amb ningú, ja que han rebut els documents d'una font anònima sense oferir cap contraprestació. El que expliquen és que Wikileaks ha sigut objecte d'una filtració, i de la mateixa manera que aquesta organització ha obtingut la filtració sobre els documents del departament d'Estat ells han aconseguit aquesta "filtració d'una filtració".
Una vintena de periodistes treballen ara per interpretar els documents i és previsible que en els propers dies es coneguin detalls que no han estat revelats encara pels mitjans que de forma oficial tenen assumida aquesta missió. El diari garanteix que s'evitarà posar en risc les vides de les persones i d'instal·lacions i anuncia un tractament seriós de la informació, però l'efecte pot ser demolidor.
S'escampen les filtracions
El diari britànic "The Guardian" va ser qui va "passar" el material al nord-americà "The New York Times", segons aquest relat, i ara l'acord també inclou "Le Monde" francès, "El país" espanyol i el setmanari alemany "Der Spiegel". Però ara és el primer cop que un mitjà que no es troba en aquest nucli disposa dels documents secrets.
Les derivacions del "cas Wikileaks" són encara múltiples. De la mateixa manera que han aparegut diferents llocs arreu del món que pretenen emular allò que han fet els equips dirigits per Julian Assange, si la situació noruega es reprodueix podria haver-hi una disseminació molt menys controlada dels materials secrets.
Mentrestant, l'accés als continguts generats per aquesta superfiltració d'abast mundial continua sent causa de polèmica.
Des dels mòbils
Apple ha retirat del seu magatzem l'aplicació per a iPhone que, tot i no ser oficial, permetia l'accés als documents que ja es coneixen, un servei que també s'ofereix a través del web CablesSearch, gràcies en aquest cas a l'eina creada per uns periodistes holandesos.
Apple ha adduït que el software de l'aplicació no s'ajusta als paràmetres que aquesta empresa aprova però la sospita és que se suma així al grup d'empreses nord-americanes que han cedit a les pressions polítiques per trencar qualsevol vincle amb la filtració, com ja han fet Amazon, PayPal, Visa i Mastercard.
Per contra, el sistema Android de Google manté la mateixa aplicació, creada per Igor Barinov, i altres que també hi tenen a veure. Les vendes de l'App abans que fos retirada de la botiga d'Apple han arribat als cinc mil dòlars. El seu autor havia anunciat que lliuraria un dòlar a Wikileaks per cada venda que en fes.
