Un document de la CIA apunta que González va aprovar la creació dels GAL per combatre ETA

Un informe de la CIA, dels serveis secrets dels Estats Units, afirma que Felipe González va "acordar la creació" d'un grup paramilitar per combatre ETA al marge de la llei, com van fer els GAL. En el document, datat del 1984, l'agència nord-americana admet que hi havia una guerra bruta i no dubta a confirmar que l'expresident espanyol era el misteriós "senyor X".

El document porta data del 19 de gener de 1984 i a la pàgina 17 dedica un apartat a l'estratègia d'Espanya contra el terrorisme d'ETA. Fa un retrat de la situació, i explícitament es refereix a Felipe González i als GAL en aquest paràgraf:

"González ha acordat la creació d'un grup de mercenaris controlats per l'exèrcit per combatre els terroristes al marge de la llei."

Segons aquest informe, els mercenaris no serien necessàriament espanyols i la seva missió seria "assassinar líders d'ETA a Espanya i França". "De fet, els anomenats Grups Antiterroristes d'Alliberament, que són similars en naturalesa als esquadrons contemplats pel govern, han aparegut al sud de França", destaca l'informe.

El document no confirma que González aprovés la creació dels GAL, però sí que constata el seu vistiplau a la creació d'un grup similar, segons les seves fonts.

El text recull que Madrid havia negat cap connexió amb els GAL, però que els polítics bascos i part de la premsa estaven convençuts de la seva vinculació.

En un altre document desclassificat de la CIA del mateix any s'assegura que les ambaixades dels Estats Units a Espanya i París informaven que els GAL "podrien tenir vincles amb els serveis de seguretat espanyols".

Preocupació per l'estratègia socialista

"El govern sembla determinat a adoptar una estratègia poc ortodoxa per combatre ETA", apunta el primer informe. Posen com a exemple un incident en què la gendarmeria francesa va detenir quatre policies espanyols per escorcollar un líder de l'organització.

"L'incident demostra el perill que aquestes operacions fallides en una guerra bruta contra ETA puguin desacreditar greument el govern de González, que presumeix de la seva devoció per les llibertats democràtiques i la legalitat", afirma el document.

En el segon document, la CIA alerta que "si es confirmés la suposada implicació de Madrid" amb els GAL, "les credencials democràtiques del govern espanyol i del PSOE quedarien greument danyades".

L'informe desclassificat el signa Colin Winston, analista de la CIA durant diverses dècades. Periòdicament, l'agència d'intel·ligència nord-americana desclassifica informes que ha elaborat dècades enrere.

El PSC no hi dona "cap credibilitat" i Otegi diu que "ja ho sabíem"

La notícia ha generat tot tipus de reaccions. El líder de l'esquerra abertzale, Arnaldo Otegi, considera que és "una cosa que ja sabíem" i que és un "resum" de la Transició política:

"Sabem una cosa que ja sabíem, que és que hi va haver un president d'un govern europeu que va organitzar i finançar una trama criminal per matar gent, per matar exiliats polítics o per matar dissidents. Bé, això és el resum de la Transició."

De fet, EH-Bildu ha demanat la compareixença de González al Congrés per explicar aquests documents de la CIA. La formació independentista també ha anunciat que impulsarà comissions d'investigació sobre aquesta qüestió al Congrés i al Senat:

En la mateixa línia, el cap de files dels comuns al Congrés dels Diputats, Jaume Asens, considera que González hauria de donar "explicacions" sobre aquest informe:

"Són suficientment greus perquè l'expresident Felipe González doni explicacions. Crec que la vella política ens ha donat bones i males lliçons."

Per la seva banda, la viceprimera secretària del PSC, Eva Granados, diu que l'informe de la CIA no té "cap credibilitat":

"Sobre aquesta informació que he llegit avui a 'La Razón', no hi donem cap credibilitat per part del PSC."

Des d'Esquerra Republicana, el president del grup parlamentari, Sergi Sabrià, ha qualificat, amb ironia, de "sorpresa" les informacions sobre la vinculació de González amb els GAL:

Els crims dels GAL

Els GAL van estar actius entre el 83 i el 87 coincidint amb el primer govern socialista. Se'ls atribueixen 27 assassinats. Un historial de segrestos, tortures i assassinats, com els de Lasa i Zabala i el segrest de Segundo Marey.

Es va condemnar els policies José Amedo i Julián Sancristóbal, i polítics com José Barrionuevo i Rafael Vera.

Però sempre va planar el dubte de quin coneixement tenia Felipe González dels fets. Aquest document de la CIA reobre de nou el debat.

De fet, en un encès debat al Congrés dels Diputats a Madrid, el líder de Podem, Pablo Iglesias, va encendre els ànims del Partit Socialista quan va acusar Felipe González de ser l'anomenat "senyor X", el sobrenom del presumpte artífex de la "calç viva", en referència a la creació dels GAL.