Un edifici romà de grans dimensions, última troballa al jaciment arqueològic d'Olèrdola

Les restes d'un edifici romà d'uns 150 metres quadrats comencen a sobresortir un parell de pams de terra. Les primeres dades confirmen que els seus murs es van construir entre el segle II i el segle I aC. Resseguint les parets es pot veure que la seva estructura es conserva pràcticament sencera.

És una de les grans troballes arqueològiques que han aparegut en el conjunt monumental d'Olèrdola, a l'Alt Penedès, durant la campanya d'aquesta tardor.

En un jaciment de la magnitud com el d'Olèrdola, on hi ha vestigis documentats des de la prehistòria fins a l'època medieval, trobar una moneda antiga o restes de ceràmica ja no és excepcional. Va ser durant una prospecció amb georadar que es va detectar l'estructura d'aquesta construcció. Tot apuntava al que ara s'ha confirmat: el seu gran estat de conservació. 

Núria Molist, responsable del jaciment d'Olèrdola del Museu d'Arqueologia de Catalunya, ho explica:

"Els murs ens indiquen quina altura té l'edifici. Veient com és de gran, tot fa pensar que no es tracta d'una edificació senzilla. Creiem que es tracta d'una instal·lació militar important. Com que està a tocar de la muralla exterior, creiem que devia tenir una funció relacionada amb el control d'accés."

Aquesta hipòtesi queda molt reforçada pel fet que l'edifici hagi aparegut just al costat de l'única poterna de la muralla, una mena de portella que permetia entrar i sortir del recinte de manera alternativa a la porta principal.

Encara hi ha molta feina per fer. L'equip d'arqueòlegs confien que podran anar garbellant les tones de terra que encara recobreixen aquesta troballa tan singular en les pròximes campanyes. Ja comencen a aflorar les primeres pedres d'un edifici que és un testimoni molt més que mil·lenari de la nostra història i que s'ha passat segles enterrat.

Emiliano Hinojo, membre d'Arqueòlegs.cat que ha participat en l'excavació, apunta que fins ara no han excavat gaire:

"De moment hem descobert en superfície, només tenim la planta dels murs. Sí que hi ha algun punt que hem baixat una mica més per veure la fondària de l'edifici, però fins que no ho obrim tot i el descobrim per totes les bandes no sabrem exactament què tenim".

És una incògnita què trobaran més avall, quan hagin excavat molt més. Pot ser que trobin restes de l'època romana. També pot ser que es cremés o que durant l'ocupació medieval es buidés completament. De moment, el poc que s'ha excavat convida a l'optimisme, i és que han aparegut indicis que daten de l'època republicana de l'antiga Roma.

Encaixos d'una grua romana

Una altra de les troballes més destacades, per la seva singularitat, d'aquesta tardor són els encaixos que es feien servir per fixar les grues d'època de l'imperi romà que aixecaven les pedres de grans dimensions fins a les parts més altes de la construcció.

A primer cop d'ull són uns clots rectangulars de diferents dimensions esculpits sobre una gran llosa de roca que hi ha a una part de la base de la muralla.

La mateixa Núria Molist reconeix que poden no semblar gran cosa si darrere els ulls no hi ha un coneixement avançat en arqueologia. Però ella mateixa revela que li costa molt documentar referències d'una troballa similar en altres jaciments arqueològics de l'àmbit europeu.