Un emprenedor gironí s'inventa 'A cagar a la via', un joc de cartes d'actualitat que no és apte "per a figaflors"
ACN Girona - L'emprenedor gironí Quimi Pla s'ha inventat un joc de taula en català que combina l'humor i l'actualitat. L'ha batejat 'A cagar a la via' i, com ell mateix ja alerta, és un joc "d'ofendre no apte per a figaflors ni gent de pell fina". Està inspirat en jocs d'humor populars, Pla el va idear en plena pandèmia i l'ha pogut fer realitat a través d'una campanya de micromecenatge per Verkami. La mecànica és simple i es basa en cartes de dos colors; una de vermella que conté una pregunta, i una de groga amb possible respostes. Guanya la ronda aquell que tiri la carta amb la resposta més original. 'A cagar a la via' té 550 cartes, costa 25 euros i Quimi Pla ja n'ha venut 800 exclusivament online a través de la web www.acagar.cat.
Pla és cofundador de l'empresa de serveis turístics Girona Explorers i Girona Free Tour, i també d'Originem, local amb productes de proximitat situat al Barri Vell de Girona. Explica que el seu "és un joc per fer riure a través de l'ofensa, hi trobem molt humor negre". "Amb els amics havíem jugat molt a jocs similars, com 'Apples to Apples' o 'Cards Against Humanity', però ens trobàvem que les cartes eren en anglès o en castellà i que giraven al voltant de temes que ens semblaven llunyans", explica.
Durant un llarg viatge al Brasil es va dedicar a escriure les cartes i, quan va tornar, el va crear. S'hi poden trobar temàtiques com 'El confinament', 'Florentino Pérez', 'Tallar les vies de l'AVE a Girona', 'Mossos vs. Guàrdia Civil: La Batalla Definitiva', 'Qui no carda a Olot no carda enlloc', 'El burkini', 'Punxar la llum i l'aigua del veí per plantar maria', 'Tsunami Democràtic' o 'Vagues feministes', entre d'altres.
Es recomana jugar-hi un mínim de quatre persones. "La mecànica és simple", explica Pla. Un jugador treu una carta vermella i en llegeix la pregunta. La resta han de tirar la carta groga amb la resposta més divertida que tinguin.
Vermelles i grogues
Per exemple, entre les cartes vermelles hi ha preguntes com "Què vaig trobar amagat al lavabo del regional?" o bé "Jo no soc racista, simplement m'agrada més...". I dins el feix de respostes -les cartes grogues- n'hi apareixen com "Un penis superheroi que lluita per la justícia", "L'Opus Dei" o "La variant òmicron".
A l'inici de la partida, cadascú té set cartes grogues, repartides aleatòriament i que només veuen ells. Les cartes de resposta restants i les de pregunta (vermelles) s'apilonen cap per avall al centre de la taula, a l'abast de tothom. A cada ronda un dels jugadors exerceix de jutge, que va rotant en el sentit de les agulles del rellotge. Ha d'actuar amb honestedat i triar la carta que més gràcia li faci de les que rebi. "El primer jutge de la partida serà qui més li agradi Espanya", afegeix irònicament Pla.
Al principi, el jutge treu una carta de pregunta i la llegeix en veu alta. La resta de jugadors decideixen quina de les seves cartes de resposta pot quedar millor amb la pregunta, segons el seu criteri o el que creuen que tindrà el jutge. El jutge, sense saber de qui és cada carta, les recull i les llegeix en veu alta i ha de ser flexible a l'hora de llegir i de quadrar la pregunta amb la resposta (temps verbals, singular/plural, articles...). El mateix jutge decideix quina de les cartes de resposta és la millor i pot demanar, si vol, explicacions i raonaments.
Més cartes de pregunta
El jugador que ha tirat la carta de resposta triada guanya la ronda i s'endú la carta de pregunta. Després, s'acaba la ronda i en comença una de nova, amb un nou jutge. La partida s'acaba quan els jugadors ho decideixin o quan s'hagin disputat totes les cartes d'algun tipus. Guanya el jugador que té més cartes de pregunta.
Pla també destaca que "mentre veiem com la llengua catalana va en retrocés, jocs en català poden ajudar a què no sigui així. Som nosaltres els que hem de treballar perquè aquest retrocés no segueixi".