Un empresari israelià s'atribueix el ciberatac en la consulta del 9N a webs del govern
Segons una investigació de diversos mitjans, entre els quals El País, l'empresari lluïa davant clients potencials que també és especialista en desinformació i ofereix campanyes a governs, candidats i empreses
Un empresari israelià, Tal Hanan, s'ha atribuït el ciberatac a la Generalitat en la consulta del 9N, l'any 2014.
Així es desprèn d'una investigació de l'organització de periodistes Forbidden Stories, en què participa el diari El País i més d'una vintena de mitjans internacionals, com The Washington Post, The Guardian, Le Monde, Der Spiegel o Haaretz.
Segons explica el diari espanyol, Tal Hanan va exhibir l'èxit del ciberatac a les pàgines web de la Generalitat fa prop de 12 anys en reunions per captar nous clients per a l'empresa que dirigeix, DemoMan International Ltd.
En concret, els ensenyava un vídeo que lluïa entre els serveis que va fer o pot fer, la seva capacitat per matar internet en un país europeu durant un històric referèndum. Això, segons El País, s'acompanyava de notícies publicades per diaris catalans sobre el 9N.
El diari afegeix que Hanan, que té 50 anys, actuava amb el pseudònim de Jorge, és expert en tecnologia i va ser subcomandant de l'exèrcit israelià. Es presentava als seus clients objectius com a especialista en desinformació que ha participat en 33 campanyes presidencials i ofereix el seu equip a governs, candidats i empreses.
A més, el vincula amb la consultora britànica Cambridge Analytica --acusada d'emprar informació de milions d'usuaris de Facebook per influir en la victòria de Donald Trump el 2016 o en el Brexit--.
En aquest sentit, en aquestes mateixes reunions, diu El País que Hanan s'atribueix haver filtrat documents sobre suposats vincles entre l'independentisme català i l'Estat Islàmic.
L'empresari no aclareix qui el va contractar
El periodista d'investigació d'aquest diari Joaquín Gil, que va parlar directament amb Hanan, juntament amb dos companys més de Forbidden Stories, ho ha explicat a "Els matins" de TV3.
La tècnica específica que, segons diu l'empresari israelià, es va fer servir el 9N va ser l'anomenada denegació de servei, que consisteix a inundar una web de sol·licituds d'informació per col·lapsar-la. Això, diu Gil, els va semblar "esperpèntic".
El periodista d'El País assegura que Hanan no els va desvelar qui va contractar aquests serveis. "Ell no ho diu, ho deixa a l'aire", diu Gil.
"Els serveis secrets espanyols ens diuen que ha tingut contacte amb les forces i cossos de seguretat de l'Estat. Però, en canvi, el Ministeri de l'Interior ens diu que cap dels seus departaments ha contactat amb el tal Hanan", afegeix el periodista.
Atribueix això al fet que "aquest senyor moltes vegades no factura els seus serveis a través de la seva companyia o amb el seu nom".
Pots escoltar l'entrevista sencera a Joaquín Gil aquí:
Un ciberatac brutal
Segons va informar el govern el novembre del 2014, durant la consulta, els sistemes van ser objecte d'atacs duríssims de tipus cibernètic. Segons va dir el president Artur Mas: "Mai no s'havia patit un atac organitzat d'aquest volum i aquestes característiques".
El centre de resposta d'emergències informàtiques de Catalunya, el CESICAT, va detallar que la incidència va començar el dia 8 i els atacs procedien dels Estats Units, però també d'Ucraïna, Rússia o la Xina.
Les pàgines web de la Generalitat van suportar un trànsit 20.000 vegades superior a l'habitual, la qual cosa va provocar la fallida de catorze pàgines. L'endemà, dia 9, el trànsit es va triplicar fins a 60.000 vegades més que l'habitual.
Mas va afegir que l'atac, qualificat de "brutal", va arribar a posar en risc l'accés al Servei d'Emergències Mèdiques (SEM) o les receptes electròniques per dispensar medicaments.
A més, també es va atacar la pàgina Participa2014.cat, el portal informatiu del govern, la sala de premsa o la del Departament de Justícia.
Les entitats ANC i Òmnium Cultural també van denunciar que havien estat víctimes de ciberatacs.
Tot plegat ho ha recordat, també en una entrevista a "Els matins", Joana Ortega, que era vicepresidenta del govern i consellera de Governació durant la consulta del 9 de novembre del 2014: "Va ser un atac molt ben orquestrat, però el servidor de la Generalitat va aguantar".
Ortega no ha volgut "especular" sobre qui podria estar-hi al darrere. En tot cas, ha dit que "és obvi" que "es buscava que el procés participatiu no tingués resultat".
