Un error genètic explicaria molts casos greus de Covid i per què són més usuals en homes

Els defectes en un gen del sistema immunitari explicarien gran part dels casos greus de Covid en pacients joves i per què el pronòstic de la malaltia sol ser pitjor en homes que en dones.

Així ho mostren els resultats de dos estudis publicats a la revista Science Immunology, liderats per la Universitat Rockefeller de Nova York i l'Hospital Necker-Enfants Malades de París i en què han participat l'IDIBELL (Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge), l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i el Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR).

En el primer dels estudis s'estableix que els pacients amb mutacions o deficiències en el gen TLR7 tenen més possibilitats de patir Covid greu o crítica, a qualsevol edat.

El TLR7 és un gen del sistema immunitari que contribueix a la producció dels interferons de tipus I (IFN-I). Els interferons són proteïnes segregades per certes cèl·lules quan són infectades per un virus. Per això, són clau per bastir una resposta immunitària essencial, en aquest cas contra el SARS-CoV-2.

Aquests errors genètics "apareixen sobretot en pacients més joves, de menys de 60 anys", explica el doctor Pere Soler, investigador del VHIR i un dels autors de l'estudi.

Els autors van trobar autoanticossos que actuen contra els interferons propis en, aproximadament, el 10% dels pacients amb pneumònia crítica causada per la Covid, però no en les persones amb infecció asimptomàtica.

També van trobar un tipus concret d'anticossos en el 13,6% de 3.595 pacients amb Covid greu estudiats --un 20% en els pacients majors de 80 anys- i en el 18% de 1.124 pacients morts. La doctora Aurora Pujol, cap del grup de Malalties Neurometabòliques de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), destaca aquesta última dada:

"La importància de la resposta a l'interferó es posa de manifest en la prevalença dels autoanticossos contra l'interferó de les persones que van morir. És el principal factor de mal pronòstic trobat fins ara i augmenta amb l'edat."

Això ho demostra una altra part de l'estudi. Prenent un conjunt de 34.159 persones no infectades, van observar que aquests autoanticossos es trobaven en concentracions altes en el 0,18% dels individus d'entre 18 i 69 anys, en l'1,1% dels que tenien entre 70 i 79 anys i en el 3,4% dels majors de 80 anys.

També explicaria el que s'ha vist des de l'inici de la pandèmia: que l'edat és el principal factor de risc per patir la Covid-19. El risc d'hospitalització i mort per pneumònia es duplica per cada cinc anys que augmenta l'edat.

Covid greu, més freqüent en homes

El segon dels articles també confirma que aquest increment en el risc s'explica, si més no en part, per la presència d'autoanticossos contra IFN de tipus I. En aquest cas, es van estudiar 1.202 pacients, tots homes, d'entre sis mesos i 99 anys, amb Covid greu. D'aquests, 16 van presentar deficiències en el TLR7.

En canvi, cap dels 331 pacients asimptomàtics o amb Covid lleu estudiats, amb edats d'entre 15 mesos i 102 anys, presentaven aquestes variants genètiques.

Cal considerar també que el TLR7 és un gen que es troba en el cromosoma sexual X i això podria ajudar a explicar el pitjor pronòstic de la Covid-19 en homes respecte a les dones. En els homes, els cromosomes sexuals són XY i en els dones XX. Per això, en les segones, una deficiència en un dels cromosomes X pot ser compensada per l'altre. En els homes, això no és possible.

El setembre de l'any passat ja es van publicar dos estudis a la revista Science on es mostrava que certes alteracions genètiques que afecten els interferons explicarien molts dels casos greus de Covid i per què es produeixen fins i tot en gent jove o de mitjana edat.

Ara els dos nous estudis reafirmen i expandeixen les troballes dels dos anteriors i porten a conclusions clares, com explica la doctora Pujol:

"Confirmen el que la comunitat científica internacional ha estat dient des del principi: el problema amb la Covid-19 no és el virus, sinó el sistema immunitari. L'interferó és la resposta antiviral clau de la cèl·lula i quan el sistema immunitari envelleix, augmenten els autoanticossos contra les proteïnes pròpies."

Tant els estudis publicats ara com els dels setembre han estat realitzats per la iniciativa COVID Human Genetic Effort (COVIDHGE), un consorci internacional liderat per la Universitat Rockefeller de Nova York i l'Hospital Necker-Enfants Malades de París que inclou centenars d'hospitals arreu del món i participants de diverses nacionalitats d'Àsia, Europa, Amèrica Llatina i Orient Mitjà.

Al juliol es va publicar a la revista Nature un altre estudi, en aquest cas fet en el marc de la Covid-19 Host Genomics Initiative, que va permetre identificar factors genètics que provoquen en alguns pacients Covid greu i que permeten que d'altres tinguin només símptomes lleus o siguin asimptomàtics.