Menjar sa està associat amb menys risc cardiovascular (IsGlobal)
Catalunya Migdia

Un esmorzar sa amb el 25% de les calories diàries és bo per al cor i redueix l'obesitat

Ho demostra un estudi liderat per l'Institut de Recerca de l'Hospital del Mar, el primer que analitza els nivells d'energia de l'esmorzar i el risc cardiovascular

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto48

Purificació Barceló

Redactora de la secció de Societat de Catalunya Ràdio, especialitzada en ciència

@pjbarc
Actualitzat

Un estudi liderat per l'Institut de Recerca de l'Hospital del Mar aporta valor científic al concepte de l'esmorzar com l'àpat més important del dia.

Han demostrat en un article publicat a Journal of Nutrition, Health and Aging que fer un esmorzar que representi entre un 20% i un 30% de totes les calories que s'ingereixen en un dia i amb uns components de qualitat disminueix el risc cardiovascular i també l'obesitat. 


Què diu l'estudi?

El que han vist és que fer un esmorzar energètic redueix entre un 2% i un 3,5% l'índex de massa corporal i l'obesitat abdominal. Concretament, disminueix entre un 2% i un 4% el greix a la cintura, el més perillós: hi ha recerca prèvia que demostra que quan hi ha acumulació de greix a l'àrea de l'abdomen el risc cardiovascular és més alt. 

I també redueix entre un 9% i un 18% els triglicèrids. En canvi, augmenta entre un 4% i un 8,5% el colesterol bo.

I si l'esmorzar, a més, incorpora productes d'alta qualitat, els avantatges són encara més evidents, perquè "els beneficis són acumulatius", segons ha explicat a Catalunya Ràdio Álvaro Hernáez, investigador de l'Institut de Recerca de l'Hospital del Mar, investigador del CIBER de Malalties Cardiovasculars (CIBERCV) i professor de la Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna de la Universitat Ramon Llull.

"Recomanem arribar a aquest quart del percentatge d'energia diària en l'esmorzar i després anar polint l'esmorzar per fer-lo cada vegada de més qualitat. Però totes dues coses per separat ja contribueixen a la salut cardiovascular."

En aquesta línia, Hernáez remarca la importància de menjar sa:

"Les nostres dades indiquen que la qualitat està associada a una millor evolució dels factors de risc cardiovasculars. Tan important és esmorzar com fer-lo de qualitat. Importa molt la qualitat del que mengem".

 

Què hauria d'incloure un esmorzar sa?

Álvaro Hernáiz enumera, per exemple, els greixos saludables, com els fruits secs o la tonyina; les proteïnes de valor biològic, com els ous, el formatge o iogurt; també fibra, com ara pa integral o civada, i incloure-hi alguna peça de fruita.

I insisteix en la necessitat d'evitar sempre els aliments ultraprocessats, com la pastisseria, i també els greixos de poca qualitat com els embotits. 

Com s'ha fet la recerca?

L'estudi és el primer que analitza la influència de la ingesta d'energia i la qualitat nutricional de l'esmorzar en factors de risc cardiovascular, i ha fet seguiment durant tres anys de prop de 400 persones que han participat en l'assaig PREDIMED-Plus, que analitza els efectes de la dieta mediterrània en la salut.

Tots els participants eren persones d'entre 55 i 75 anys, amb sobrepès o obesitat. Per veure la seva evolució s'han tingut en compte diversos factors de risc cardiovascular com ara el pes, el perímetre de la cintura --que és un indicador d'obesitat abdominal-- l'evolució del perfil lipídic --amb el control dels nivells de colesterol i triglicèrids--, la pressió arterial i marcadors de diabetis.


Hi ha altres efectes beneficiosos per a la salut?

Els investigadors creuen que seguir aquesta pauta d'esmorzar energètic i de qualitat tindrà beneficis també per prevenir altres patologies com "les neurodegeneratives, el càncer i moltes altres malalties cròniques", segons Álvaro Hernáiz. Per tant, pot contribuir a un envelliment més saludable de la població. 

En l'estudi també hi han participat investigadors del CIBER d'Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP), i s'ha obtingut finançament de l'Institut de Salut Carlos III i de la Comissió Europea a través de les ajudes del European Research Council, així com de la Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna. 

 

ARXIVAT A:
Salut
Anar al contingut