Un estil de vida intel·lectualment actiu, clau per a una malaltia de Huntington menys severa

No és tan important quants coneixements es tenen, sinó fins a quin punt s'ha entrenat el cervell al llarg de la vida.

I això vol dir els estudis que hem tingut, si la feina que fem requereix esforç intel·lectual, però també quantes llengües s'han après, si es té hàbit de llegir, si se sap tocar un instrument o es tenen aficions cognitivament estimulants com poden ser els escacs o els mots encreuats.

El que és important és "fer ús dels circuits cerebrals. Que no quedin atrofiats", assegura Estela Càmara, investigadora principal del Grup de cognició i plasticitat cerebral de l'IDIBELL.

Com més entrenament cerebral hagin tingut les persones, menys els afectarà la malaltia de Huntington. És com si el cervell tingués un coixinet de reserva per poder esmorteir el deteriorament cel·lular que implicarà la malaltia. I això vol dir que es manifestarà de forma menys severa, progressarà més lentament i les persones afectades tindran menys simptomatologia.

Audrey De Paepe, investigadora predoctoral del Grup de cognició i plasticitat cerebral de l'IDIBELL, explica com es veu això en les proves de ressonància magnètica que han fet a pacients en l'estudi:

"Més reserva cognitiva es correlaciona amb menys pèrdua de substància grisa en determinades regions que estan implicades en la integració de diverses funcions que utilitzem al dia a dia".

Triple protector

I aquesta reserva impacta en les funcions cognitives, però també afecta els altres dos dominis afectats per la malaltia de Huntington: l'alteració en els moviments o la salut mental, com han publicat a la revista científica Scientific Reports.

Per què passa?

Han vist els beneficis de tenir una reserva cognitiva, però hi ha dos supòsits per entendre per què passa:

1. Es tenen més neurones perquè s'ha estimulat més el cervell, i això protegeix quan hi ha una afectació. "Fer coses intel·lectualment estimulants pot crear un ambient en què el cervell és més plàstic, i fa més connexions i utilitza altres regions del cervell que pot ajudar a protegir", diu Estela Càmara.
2. "O bé hi pot haver una resiliència del cervell que busca altres estratègies per intentar compensar aquells dèficits que té" complementa Audrey De Paepe, com si l'entrenament previ li servís per buscar un altre recurs al mateix cervell.

Què és la malaltia de Huntington

La malaltia de Huntington és una malaltia neurodegenerativa en què les cèl·lules nervioses del cervell es van deteriorant. Aquest deteriorament cel·lular afecta els moviments, la capacitat de pensar i la salut mental de la persona. És una malaltia genètica poc freqüent, però molt greu i encara sense cura.

Tot i que hi ha medicaments que ajuden a controlar els símptomes de la malaltia, no són capaços d'evitar el deteriorament físic, mental i conductual que provoca la malaltia.

Entrenar el cervell és bo per a tothom

Tot i que l'estudi se centra en els pacients d'aquesta malaltia, també serveix per reforçar la idea de la importància de l'entrenament cognitiu en les malalties neurodegeneratives, però també per a la població en general.

L'equació és simple, com explica Estela Càmara:

"Com més utilitzem les neurones, més resisteixen i menys vulnerables són a tots aquests processos neurodegeneratius, o d'envelliment".