Un estudi conclou que la pujada de les taxes no té efectes negatius en l'accés a la universitat

El preu de les universitats catalanes, que, és el més alt de l'estat, segons l'estudi que ha presentat l'Observatori del Sistema Universitari, no ha comportat que més estudiants abandonin els estudis, ni ha limitat l'accés a la Universitat a les famílies més desafavorides. Són algunes de les conclusions d'un estudi encarregat pel Consell Interuniversitari de Catalunya. L'informe determina que el nou model que estableix els preus en funció de la renda de les famílies i el sistema propi de beques compensen els costos més elevats, segons explica l'autor de l'estudi, catedràtic de l'Universitat Pompeu Fabra, José García Montalvo:

"Moltes vegades es compara els preus de les matrícules públiques universitàries entre les comunitats autònomes sense tenir en compte què fan per mantenir la igualtat d'oportunitats entre els estudiants que volen anar a la universitat. L'important no és quin és el nivell dels preus sinó qui pagar realment aquests preus, quants el paguen i si tenen mecanismes per facilitar que les famílies amb pocs recursos accedeixin. Es demostra que, malgrat que els preus públics puguin semblar alts comparativament, Catalunya no té cap efecte ni sobre la taxa d'abandonament ni sobre la taxa d'accés i això es deu que qui paga aquests preus públics són famílies amb alts poders adquisitius i que merament es fa una tasca de redistribució."

També conclou que cal tenir en compte que cap altra comunitat autònoma té 5 de les 500 millors universitats mundials, així com els serveis que s'ofereixen.

Convençut que no es pot sustentar la universitat gratuïta, García Montalvo diu que els països que paguen molts impostos es poden permetre una universitat gratuïta, però la resta no, i qui ho ha de pagar és la gent amb més recursos.

"No és el mateix un país que té una suficiència tributària, recapta molts impostos i, a més, impostos molt progressius, que un país amb insuficiència tributària, que recapta pocs impostos i, a més, ho fa de manera molt ineficient i molt poc redistributivament. Un país que recapta molts impostos i són molt redistributius pot permetre's fer la universitat gratuïta o semigratuïta perquè els seus ciutadans ja estan pagant la universitat quan paguen els seus impostos. Un país poc redistributiu, que paga pocs impostos, els ciutadans no ho estant pagant tot. Per tant, hauran de pagar un extra i qui l'haurà de pagar? La gent que tingui més recursos."