Un estudi de la Bofill planteja revisar les mesures d'inclusió per evitar el racisme institucional i l'expulsió escolar
ACN Girona - Un informe impulsat per la Fundació Bofill proposa revisar les mesures i dispositius per a la inclusió educativa de l'alumnat estranger per evitar reproduir el "racisme institucional" i contribuir a l'expulsió escolar. En el treball, s'apunta per exemple que les agrupacions per nivell i les aules d'acollida poden suposar pràctiques de "segregació interna" dins les escoles. D'altra banda, critica pràctiques d'"expulsió escolar" derivant les persones d'origen migrant cap a la Formació Professional. L'informe s'ha publicat coincidint amb una jornada a la Universitat de Girona (UdG), on s'ha anunciat que la Càtedra d'Anàlisi i Acció Antiracista de la UdG i la Plataforma Zero Abandonament analitzaran el racisme en l'abandonament escolar.
En l'informe 'De l'abandonament a les trajectòries d'expulsió escolar', dels autors Irene González Ceballos i Moisès Esteban-Guitart, també es planteja eliminar protocols d'actuació "criminalitzadors" com per exemple el de prevenció, detecció i intervenció de processos de radicalització islamista mitjançant formacions a equips directius i altres. En aquest sentit, els autos consideren que es dona als professionals de l'educació l'exercici de la vigilància, racialització i criminalització de qualsevol jove percebuda de tradició musulmana.
Una altra proposta és descentralitzat l'"eurocentrisme curricular", promoure espais escolars amb representació de tots els col·lectius i caminar cap a canvis normatius que permetin "l'accés al funcionarat públic independentment de la situació administrativa".
Pel que fa a l'FP, el treball indica que tant la pràctica pedagògica com d'orientació poden esdevenir pràctiques d'expulsió escolar quan tendeixen a assessorar i orientar cap a determinats itineraris postobligatoris.
En línies generals, assegura que la perspectiva antiracista és "pràcticament absent" en la formació inicial dels mestres, així com en el màster del professorat de secundària, en la d'orientació educativa o en altres titulacions dins de l'àmbit educatiu com són pedagogia, psicologia o treball social. "Ens cal una revisió profunda del funcionament de la institució universitària des d'una perspectiva antiracista per tal d'evitar que es converteixi en un agent (re)productor de les discriminacions racistes", afirma l'estudi.
La UdG i la Bofill analitzaran el racisme en l'abandonament escolar i es crearà una guia
Arran de l'informe s'han celebrat les jornades d'aquest divendres, durant les quals s'ha anunciat que la Càtedra d'Anàlisi i Acció Antiracista i la Plataforma Zero Abandonament col·laboraran per incorporar una perspectiva antiracista en la lluita contra l'abandonament escolar prematur.
La col·laboració vol analitzar si el sistema educatiu racialitza les trajectòries educatives, és a dir, com condiciona les trajectòries en funció de construccions racials i si genera camins diferenciats.
Està previst que es faci una recerca que identificarà com es té en compte la perspectiva antiracista en l'abordatge de l'abandonament escolar dels municipis. L'estudi donarà lloc a una guia per orientar professionals i entitats municipals. En concret, es vol analitzar si les mesures per l'escola inclusiva estan contribuint realment a l'equitat, en quina mesura es tracen itineraris diferenciats i com, sota el paradigma de la inclusió i la interculturalitat, apareixen pràctiques "assimilacionistes, integracionistes o segregadores", que acaben generant o reproduint formes de violència i expulsió escolar.
Les dades de l'IDESCAT del 2024 mostren que els estudiants d'origen estranger abandonen més del triple que els joves amb nacionalitat espanyola: 34,2% versus 10,1%. En el cas de la joventut gitana, l'abandonament ascendeix al 86,3% a tot l'estat (2022).
D'altra banda, l'alumnat migrant té un 22% de probabilitat d'abandonar.
