Un estudi de la Síndica de Greuges de Barcelona mostra desequilibris en l'oferta educativa depenent de la zona

ACN Barcelona.-Un estudi de la Sindicatura de Greuges de Barcelona mostra que, si bé l'oferta educativa a la ciutat és suficient a nivell general, encara presenta desequilibris segons les zones d'escolarització. L'informe, elaborat en col·laboració de l'Institut Català d'Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua), també destaca que, si bé la gran majoria dels centres són finançats amb fons públics, a la pràctica l'escolarització no és gratuïta, ja que té una sèrie de costos associats -en alguns casos poden arribar als 1.000 euros l'any- que limiten l'oferta efectiva a què poden accedir les famílies amb menys recursos. La Síndica ha tramitat 99 queixes sobre l'assignació de places i el procés d'escolarització a P3 i 1r d'ESO en els darrers cinc anys.

Les queixes fan referència, entre altres, al sistema d'adscripció de centres, les assignacions d'ofici, la manera com es gestionen les llistes d'espera o la denegació de peticions de canvi de centre. La falta de claredat en el funcionament del procés, la manca d'informació i transparència i el tracte desigual a les famílies participants són alguns dels motius que generen disconformitat, apunta la síndica. La institució ha volgut avaluar el funcionament del procés d'escolarització a la ciutat per contribuir a una millora de la planificació i previsió del sistema actual. L'informe es fixa en els últims tres cursos escolars. Recentment s'ha publicat el nou decret d'admissió d'alumnes, que modifica alguns dels punts de l'anterior -que regulava els cursos analitzats- i que preveu una implementació progressiva dels canvis durant els propers tres anys. L'informe, que s'ha presentat aquest dilluns, conclou que el disseny del procés d'escolarització és "coherent" amb els tres objectius principals, que són garantir l'accés universal a l'escola pública i de qualitat; promoure l'equitat educativa i respectar el dret d'elecció de les famílies. Ara bé, a la pràctica es detecten "alguns desequilibris", sobretot pel que fa a l'equivalència territorial de l'oferta, la distribució de l'alumnat amb Necessitats Específiques de Suport Educatiu (NESE) i l'accés al sistema en igualtat de condicions de totes les famílies.Sobre l'oferta de places, l'informe detecta zones d'escolarització amb dèficits de places importants de P3. Concretament, en el curs 2020-2021, 13 de les 29 zones d'escolarització no tenen prou places per cobrir el 100% de la demanda potencial de la zona. Les zones amb majors dèficits de places són les de Sants, Sants-Badal, Hostafrancs i la Bordeta (zona 6); Can Peguera, el Turó de la Peira, Porta, Vilapicina i la Torre Llobeta (zona 17); Poblenou, Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou, el Parc i la Llacuna del Poblenou i la Vila Olímpica del Poblenou (zona 26) i la Nova Esquerra de l'Eixample, Sant Antoni i l'Antiga Esquerra de l'Eixample (zona 3), amb dèficits superiors a 130 places, que equival a més de 5 grups-classe complets. Les zones amb taxes de cobertura de la demanda potencial més baixes són el Carmel i la Teixonera (zona 15); la Trinitat Vella (zona 21) i Can Peguera, el Turó de la Peira, Porta, Vilapicina i la Torre Llobeta (zona 17), on l'oferta de places no és suficient ni per cobrir tres terceres parts de la població que hi resideix. Pel que fa a 1r d'ESO, les zones amb majors dèficits de places són les de la Marina de Port, la Marina del Prat Vermell (zona 5); el Poblenou, Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou, el Parc i la Llacuna del Poblenou i la Vila Olímpica del Poblenou (zona 26); Baró de Viver i el Bon Pastor (zona 22) i la Nova Esquerra de l'Eixample, Sant Antoni i l'Antiga Esquerra de l'Eixample (zona 3), amb dèficits superiors a 80 places, el que equival a gairebé tres grups-classe complets. Les zones amb taxes de cobertura més baixes són les de la Marina de Port, la Marina del Prat Vermell (zona 5); Baró de Viver i el Bon Pastor (zona 22) i Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes (zona 8), on l'oferta del pla no és suficient per cobrir ni tres terceres parts de la població de la zona. Amb tot, els responsables de l'informe apunten que les actuacions "semblen anar en la direcció correcta per corregir aquests desequilibris", si bé el major problema és el dèficit de places en els centres públics perquè són els que garanteixen una educació laica i a un cost més assequible per a totes les famílies de la ciutat.Un altre punt en què es fixa l'informe és si la gratuïtat de l'escola és real i quin impacte pot tenir el cost per a les famílies a l'hora d'elegir centre. L'estudi analitza la quantitat anual que les famílies han d'abonar al centre per a les activitats incloses en la programació general que fan en horari lectiu (material, llibres, sortides, socialització de material, equipament i assegurances, entre altres). A partir de la informació publicada al Consorci d'Educació de Barcelona, l'estudi mostra que el cost total mitjà és de 432 euros anuals per a P3 i 612 euros anuals per a 1r d'ESO. L'estudi identifica que, si bé les mesures per fomentar la distribució equilibrada de l'alumnat amb Necessitats Específiques de Suport Educatiu estan presents en totes les etapes del procés d'admissió de l'alumnat, existeixen "alguns desequilibris" entre centres. L'informe també detecta que la normativa del procés d'escolarització és complexa i que això pot limitar-ne la participació de les famílies en igualtat de condicions. Per això recomana elaborar un document que expliqui de manera integral i amb un llenguatge planer i comprensible el funcionament de tot el procés.