Un estudi qualifica de "segona onada" la situació de la Covid a Espanya

Un estudi fet per investigadors de la UPC i l'Hospital Trias i Pujol qualifica la situació actual de la pandèmia de la Covid a Espanya com a "segona onada" per l'increment de casos casos diaris aquest estiu, i una corba que va començar a créixer al juny i que no s'acaba d'aplanar. Tot i això, els autors de l'informe creuen que difícilment es tornarà a la gravetat del març. 

"Detectar assimptomàtics és la forma de frenar la progressió. I si torna a créixer, abans d'arribar a una situació crítica es prendran mesures per evitar-ho", explica Daniel López, que forma part del grup d'investigadors de Biocomsc, de la UPC, que ha participat en l'estudi.

"Una segona onada en el sentit del col·lapse dels hospitals i de mortalitat que vam patir no la tindrem. Això no treu gravetat a la situació: estan morint 70 persones a la setmana a Catalunya."

L'informe, que porta per títol "Anàlisi i predicció de la Covid-19 per a la UE-EFTA-Regne Unit i altres països", s'ha enviat a la Comissió Europea i alerta també que la situació que ara viu Espanya es pot estrendre aviat a altres països que en les últimes setmanes han experimentat un repunt dels casos.

Entre d'altres, citen la situació de França, Bèlgica i els Països Baixos, i asseguren que "estan seguint exactament la mateixa evolució que Espanya, però amb retard"

Ahir vam enviar a la Comissió Europea el primer d'una nova tanda d'informes amb noves anàlisis. Els informes s'aniran renovant a poc a poc. Els anirem publicant a https://t.co/dikN9rRE1g gràcies a @SergioAlonsoMun que fa revisió final. Us mostrem la taula de situació Europea 1/ pic.twitter.com/NZp6jfHew2

— BIOCOMSC (@BIOCOMSC1) September 3, 2020

Un desconfinament massa ràpìd

En l'estudi, els investigadors es pregunten per què Espanya té la incidència de casos més alta de la Unió Europea, si a l'estiu les temperatures són altes i la vida social es fa bàsicament a l'aire lliure.

Per als científics, la principal causa és un desconfinament prematur, amb tres aspectes clau: haver acabat amb les mesures de control massa aviat, el relaxament de la població i la lentitud en els serveis de vigilància.

"Vam fer un confinament molt dur, vam aconseguir reduir la incidència, però probablement vam frenar les mesures de control una mica abans del que hagués convingut.", explica López. "El virus estava encara en una concentració prou elevada a la societat", assegura.

"Teníem tantes ganes com a societat d'acabar amb el confinament i tornar a la vida normal, que ens vam relaxar. També es van relaxar els sistemes de vigilància epidemiològica, perquè tots som humans i, esgotats, teníem ganes de creure que, igual que passa amb la grip i altres virus, amb la calor s'acabava la batalla".

L'aixecament de les mesures de restricció dictades per l'estat d'alarma es van acabar a Espanya el 21 de juny, molt abans que en altres països, com Itàlia.

Tot i l'alerta dels investigadors, Daniel López és taxatiu: "El que vam passar al març i a l'abril no ho tornarem a viure, d'això n'estic convençut, perquè va ser causa del desconeixement. Ara sabem molt més a què ens enfrontem i no hi arribarem segur. Però no hem acabat amb la pandèmia. Hem de mantenir la tensió i la vigilància"