Un estudiant descobreix una ciutat maia perduda a Mèxic gràcies a una cerca a Google
La sorprenent troballa de la ciutat de Valeriana va tenir lloc durant una investigació amb un grup d'arqueòlegs, quan l'estudiant va topar amb un sistema de mapeig amb làser
L'estudiant d'arqueologia Luke Auld-Thomas ha descobert una antiga ciutat maia a Campeche, al sud-est de Mèxic, gràcies a una cerca a Google i aprofitant dades ja existents d'una recerca completament diferent.
Auld-Thomas, estudiant de doctorat a la Universitat de Tulane, als Estats Units, ha descobert "sense voler" la gran ciutat que s'amagava a la selva de Mèxic.
"Anava per la pàgina 16 d'una cerca de Google i vaig topar amb un estudi amb làser dut a terme per una organització mexicana que fa seguiment del medi ambient", ha explicat el jove. Eren dades del 2013 sobre la distribució de la biomassa forestal, segons ha explicat el mateix estudiant a Wired.
L'estudi es va dur a terme amb una tècnica que l'estudiant pensava que podria ser útil per a l'arqueologia, però que és cara.
"L'àrea que havien mapejat, sense cap intenció de trobar llocs arqueològics, era realment important des del punt de vista arqueològic. Un dels seus blocs d'estudi, destinat a mapejar arbres, en realitat va mapejar els arbres que creixien sobre una gran ciutat maia que era desconeguda per la comunitat científica", explica.
Auld-Thomas hi afegeix que la gent de la zona sí que tenia sospites de l'existència. Ell va estirar el fil a partir d'unes dades que havien quedat en l'oblit. "És com si fossin l'equivalent digital d'un prestatge empolsinat, fora de la vista i del pensament", ha comentat.
Rastrejant la selva amb un làser
Per rastrejar la zona es va fer servir la tècnica LIDAR (Light Detection and Ranging), un sistema de teledetecció que permet mesurar distàncies mitjançant rajos làser. Permet definir estructures que hi ha sota terra, cobertes per vegetació densa, i generar models en 3D d'àrees específiques, en funció del temps que triga a tornar el senyal làser.
En un estudi publicat a la revista Antiquity, Luke Auld-Thomas i Marcello A. Canuto, entre altres autors, fan una anàlisi d'un conjunt de dades ambientals LIDAR des de Campeche.
A partir d'aquesta mateixa tecnologia de detecció, els autors han pogut produir un model digital de la ciutat maia.
Amb la tècnica LIDAR, els arqueòlegs van poder mapar detalladament una zona d'uns 122 kilòmetres quadrats.
Van inspeccionar tres llocs diferents de la jungla i hi van identificar 6.764 edificis prehispànics.
L'antiga ciutat, ara anomenada Valeriana
Auld-Thomas i el seu equip ha batejat la ciutat amb el nom de Valeriana, en honor a una llacuna propera a la zona.
El descobriment s'ha fet segles després que desaparegués sota els arbres de la selva de Mèxic.
La gran ciutat maia, que abasta uns 16,6 kilòmetres quadrats, ocupa el segon lloc en densitat d'edificis, darrere de Calakmul, considerat el centre urbà maia més gran de l'antiga Amèrica Llatina.
Valeriana compta amb les característiques principals d'una ciutat capital: tenia temples piramidals, places, calçades que connecten diferents sectors, una pista on els habitants haurien jugat a pilota i estructures per a la gestió de l'aigua.
Es calcula que aquesta gran ciutat podria haver estat la llar d'entre 30.000 i 50.000 persones entre el 750 i el 850 dC. Segons els investigadors, és més població de la que viu ara a la zona.
Els arqueòlegs indiquen que està oculta a simple vista i que se situa a només 15 minuts a peu d'una carretera principal a prop de Xpujil, on ara hi viuen principalment descendents dels maies.
El professor Marcello Canuto, coautor de la investigació, explica que no poden estar segurs de què va provocar la desaparició i l'abandonament de la ciutat, però que un factor molt important va ser el canvi climàtic.
La guerra i la conquesta de la regió per part dels colonitzadors espanyols al segle XVI també van contribuir a l'erradicació de les ciutats estat maies.
El descobriment de la ciutat, segons explica la professora del University College de Londres, Elizabeth Graham, ha permès reforçar la tesi que els maies vivien a ciutats o pobles complexos i no en llogarets aïllats.
La tecnologia LIDAR ha facilitat als arqueòlegs examinar les àrees cobertes de vegetació. És per això que, com explica el professor Canuto, s'auguren més descobriments de civilitzacions perdudes.
- ARXIVAT A:
- ArqueologiaMèxic