Un expert internacional de l'1-O destaca "la tranquil·litat i la contenció" dels votants

El judici contra el procés independentista s'ha internacionalitzat aquest dimecres amb la declaració d'un testimoni alemany que va participar com a expert en l'1-O, el polític socialista Bernhard "Felix" von Grünberg.

Von Grünberg, demanat per la defensa de Jordi Cuixart, ha declarat en alemany amb traducció consecutiva d'un intèrpret que s'ha assegut al seu costat:

Ningú li va pagar les despeses

L'interrogatori l'ha començat Benet Salellas, advocat de Cuixart, que li ha preguntat per la seva trajectòria, i Von Grünberg ha explicat que es dedica a la política des de la dècada de 1970.

El testimoni ha detallat que va ser diputat al Parlament de l'estat de Rin del Nord-Westfàlia fins al maig del 2017, i ha assegurat que l'estada a Catalunya se la va pagar de la seva butxaca:

"Les despeses les vaig pagar jo personalment, com faig sempre, també en els meus viatges en el context de Nacions Unides, precisament perquè vull mantenir la meva independència en aquest sentit. Puc parlar tant per mi com pels altres companys que em van acompanyar, tots vam pagar-nos les despeses."

L'advocat Benet Salellas, aquest dimecres al Tribunal Suprem

L'actuació de la Policia Nacional a l'escola Ramon Llull

Von Grünberg ha dit que l'1-O va estar en cincs col·legis electorals, i ha relatat el que va veure a l'escola Ramon Llull de Barcelona i en una escola de la Rambla Prim:

"Poc abans que arribés havia començat a actuar la Policia Nacional, vaig ser testimoni de com van irrompre al local, trencant les portes, prèviament havent escalat les tanques, i van començar a desallotjar o desplaçar la gent que es trobava allà."

"Poc després, quan vaig anar al següent centre, també vaig ser testimoni de ferits que havien estat lesionats per projectils de goma i van ser traslladats en ambulàncies a centres hospitalaris."

"La tranquil·litat i la contenció" dels votants:

El testimoni ha assegurat que li va sorprendre "la tranquil·litat i la contenció" dels ciutadans malgrat la situació:

"En general, la meva impressió va ser quedar-me molt sorprès davant la tranquil·litat i la contenció dels presents, tot i que s'evidenciava una forta impressió pels fets esdevinguts, les destrosses a portes i finestres. No vaig percebre una actitud violenta o agressiva, sinó una admirable situació de tranquil·litat o de contenció."

Von Gründberg ha afegit que les persones que organitzaven les votacions van "insistir sempre molt en unes pautes" perquè la gent conservés la calma i fos pacífica.

Preguntat per Judit Gené, de la defensa de Meritxell Borràs, Von Gründberg ha dit que el programa en què es va emmarcar la seva visita no va ser com a observador internacional per validar els resultats:

"La meva intenció era presenciar sense partidisme, per pur interès, el que estava passant a Espanya."

El testimoni ha afegit que no era una observació electoral "com a tal", perquè no complia amb els requisits de l'ONU per aquests processos. També ha dit que ha vingut unes quantes vegades a Catalunya en ocasió del 9N i el 27S del 2015, i també el 21D del 2017.

Ha admès que va fer una petició al Diplocat per aquestes visites, però que la motivació va ser sempre personal. També ha precisat que no és independentista i que a Alemanya no té contactes amb partits independentistes.

"Diàleg constant" amb el Diplocat

Responent a preguntes de la fiscal Consuelo Madrigal, el testimoni ha dit que ell mateix es va posar en contacte amb Albert Royo, el responsable del Diplocat, i que hi va mantenir un "diàleg constant".

Les acusacions sostenen que la Generalitat va convidar Von Gründberg i altres personalitats estrangeres com a "observadors internacionals" del referèndum, amb la intenció d'argumentar que els diners gastats en ells proven el delicte de malversació.

Les defenses, per la seva banda, argumenten que no van ser "observadors", sinó que van venir només com a experts internacionals.

La declaració de Von Gründberg ho ha corroborat. A més, afirmant que ell i també els altres experts es va pagar les despeses, reforça l'argumentació de la defensa contra la malversació.

També ha negat que el seu viatge estigués relacionat amb el seu paper previ en missions de l'ONU, i ha admès que sabia que el TC havia prohibit el referèndum.

La prohibició del referèndum, el "quid de la qüestió"

En aquest sentit, i preguntat per si sabia que també s'havia anul·lat la Sindicatura Electoral, ha dit que precisament aquest era "el quid de la qüestió":

Madrigal: "Va investigar o el van informar que s'havia anul·lat la Sindicatura Electoral i que el dia en concret no existia cap òrgan de control electoral?"

Von Gründberg: "Sí, tenia coneixement d'aquest extrem. No obstant això, em permeto afegir que això és precisament el quid de la qüestió que està a debat, però no vull entrar en opinions personals."

Madrigal: "Llavors, va tenir coneixement que es va optar per un sistema de cens universal?"

Von Gründberg: "Sí, tenia coneixement d'aquest extrem, i, a més, que aquest cens, el que es va utilitzar, va ser estrictament comparat amb el que jo suposo que era el cens oficial."

La fiscal Consuelo Madrigal, aquest dimecres interrogant Bernhard von Gründberg al Tribunal Suprem
 

Primer toc d'atenció de Marchena a la fiscal

El president del tribunal, Manuel Marchena, ha interromput l'interrogatori de Madrigal quan aquesta intentava que fes un balanç dels ferits que hi va haver a l'escola Ramon Llull per l'actuació policial:

Madrigal: "Sobre els centres que ha dit que ha visitat, i en concret el centre Ramon Llull, quants ferits per bala o projectil de goma  va veure o va observar? Perquè ha parlat de diversos."

Marchena: "Senyora fiscal, ha dit el que va veure, el que li van explicar, que hi havia diversos ferits..., però exigir-li que precisi quants... És que crec que no..."

Madrigal: "I d'ambulàncies, quantes en va veure?"

Marchena: "És que al tractament jurídic no afecta si n'hi havia 2, 5... Ha dit que va veure ambulàncies."

Madrigal li ha preguntat pels contactes amb altres partits polítics, al marge dels independentistes i del PSC i el PSOE, i el testimoni ha dit que també va parlar amb gent de Ciutadans i potser també del PP.

Madrigal intenta desqualificar el testimoni i Marchena la frena

La fiscal s'ha guanyat un altre toc d'atenció de Marchena quan ha preguntat a Von Gründberg si a Alemanya s'ha interessat per l'independentisme bavarès:

Madrigal: "I en aquesta activitat política s'ha interessat per assumptes similars al seu propi país, en relació, per exemple, amb la qüestió de Baviera?"

Marchena: "Senyora fiscal, a veure... Des del punt de vista del tractament jurídic dels fets, aquesta pregunta, per més interès que pugui tenir en altres ordres, aquí no en té. Busquem fets de transcendència jurídica, si més no, d'acord amb l'escrit d'acusació. Si després, en l'informe, es vol desqualificar el testimoni del declarant..."

Madrigal: "Ho vull fer."

Marchena: "Farà servir vostè els arguments necessaris per fer algun contrast amb el dret comparat. Però, a partir d'aquí, estem en l'examen d'uns fets, i a més unes respostes que han estat suscitades a partir de les preguntes de la defensa."

A preguntes de Madrigal, ha precisat que és president de l'Associació de Llogaters d'Alemanya, i vicepresident de l'organització de l'ONU per als refugiats a Alemanya.

L'advocada de l'estat Rosa María Seoane, aquest dimecres interrogant Bernhard von Gründberg al Tribunal Suprem

Van anar als col·legis que van voler

A preguntes de l'advocada de l'Estat, Rosa María Seoane, el testimoni ha negat que l'1-O els marquessin a quins col·legis electorals havien d'anar, sinó que van anar on van voler, malgrat que els acompanyava un representant del Diplocat:

"No hi havia tal instrucció o llista per anar a visitar centres determinats. Ens trobàvem en total llibertat per decidir quins locals volíem anar a visitar i, de fet, així ho vam fer. Quan es va complicar la situació a Barcelona, de fet vam acudir a centres a Girona."

Von Gründberg ha assegurat que al llarg dels anys i les visites que ha fet a Catalunya ha parlat amb tots els presidents de la Generalitat que hi ha hagut, i també que va tenir contactes amb Carme Forcadell i amb Raül Romeva.

"Tot es coordinava pels mateixos ciutadans"

Seoane li ha preguntat qui creu que va organitzar el referèndum, i Von Gründberg ha argumentat per què considera que no va ser organitzat pel govern:

"Els criteris que m'han portat a la conclusió són, primer: que no hi va haver en els centres de votació un coordinador oficial, que tot es coordinava pels mateixos ciutadans, col·laborativament pel fet que els mateixos centres havien estat ocupats la nit anterior pels mateixos ciutadans, i que també les urnes eren portades als centres de votació per ciutadans."

El testimoni no ha precisat quines "organitzacions civils" eren al darrere de l'organització, perquè les persones que hi havia no portaven identificatius concrets.

El secretari general de Vox, Javier Ortega Smith, aquest divendres interrogant Bernhard von Grünberg al Tribunal Suprem
 

Vox i l'independentisme a Alemanya

L'advocat de Vox i secretari general d'aquest partit, Javier Ortega Smith, li ha preguntat per si el membre del Diplocat que els acompanyava era el seu màxim responsable, Albert Royo, i el testimoni li ha dit que no.

En una línia similar al de la fiscal, Ortega Smith també ha intentat preguntar sobre el sistema jurídicopolític alemany, que segons ha dit prohibeix l'existència de partits polítics independentistes, però Marchena no l'ha deixat:

Ortega Smith: "Jo li pregunto: Coneix vostè que a Alemanya els partits independentistes estan prohibits per la Constitució?"

Marchena: "Això és iniciar, més enllà de l'interès que pugui tenir la pregunta en altres ordres, això és iniciar un debat polític sobre els límits constitucionals d'Alemanya, sobre les singularitats constitucionals d'Espanya. Si vostè vol i si ho considera oportú, ho reserva per a l'informe, però un debat amb el testimoni sobre el que està permès a Alemanya i el que no contradiu el que és la essència del seu testimoni."

Ortega Smith: "És la defensa la que ha portat la relació amb partits independentistes. Com es pot reunir si no poden existir a Alemanya, que estan prohibits."

Marchena: "EI tribunal ja valorarà la transcendència que això pot tenir en relació amb la credibilitat del testimoni, però no l'autoritza ara a vostè a un debat sobre les singularitats constitucionals del sistema alemany."

La declaració d'aquest testimoni s'ha acabat a les 12 del migdia, i Marchena ha ajornat la sessió fins a les 4, malgrat que la següent testimoni, la portaveu de la missió internacional de l'1-O, Helena Catt, estava preparada per entrar.

El possible motiu de l'ajornament era la reunió de la Junta Electoral Central, convocada també a les 12 del migdia, i de la qual dos dels membres del tribunal formen part, una coincidència que anteriorment ja havia motivat un altre ajornament.