Un extreballador assegura que Urdangarin va seguir vinculat a Nóos després que el rei li ordenés abandonar-lo
Ballabriga explica que Urdangarin i Torres li demanaven justificar com pogués els imports que volien facturar a la Generalitat Valenciana
Un extreballador de l'Institut Nóos, Antonio Ballabriga, que declara com a testimoni en el judici, ha assegurat que Iñaki Urdangarin va continuar vinculat a l'Institut després que la Casa de Rei li ordenés abandonar-lo, el 2006. Ballabriga, que va ser director del projecte de creació dels Jocs Europeus, ha confirmat així que el marit de la infanta va continuar fent negocis milionaris amb Nóos, malgrat que el rei Joan Carles va enviar un emissari per parar els peus al seu gendre quan tot l'entramat va començar a sortir a la llum pública.
Urdangarin va declarar en la seva compareixença al judici que, quan va deixar Nóos el març del 2006, només el van mantenir informat del projecte dels Jocs Europeus. Ballabriga, però, l'ha desmentit i ha dit que el marit de la infanta Cristina va seguir donant ordres sobre la candidatura dels Jocs:
"El manteníem informat i en alguna decisió va participar a l'hora de plantejar el tema d'una manera o una altra. Ell va estar perfectament informat els mesos següents de deixar l'Institut Nóos del projecte dels Jocs Europeus."
En la seva declaració per videoconferència, el testimoni ha reconegut com a falses diverses factures atribuïdes a serveis prestats per als Jocs Europeus, que suposa que es van carregar al projecte per decisió d'Urdangarin i el seu soci, Diego Torres, tot i que no ho sap de primera mà. Ballabriga ha explicat també que Urdangarin i Torres li demanaven justificar com pogués els imports que volien facturar a la Generalitat Valenciana.
En qualsevol cas, i davant la insistència del fiscal Pedro Horrach, ha assegurat que els dos socis s'encarregaven de tota la "qüestió econòmica".
"Tota la qüestió econòmica la portaven al 100% els senyors Iñaki Urdangarin i Diego Torres i no transmetien cap informació."
El director del projecte de creació dels Jocs Europeus, que es va frustrar a mitjans del 2006 després que la Generalitat Valenciana pagués 382.203 euros i tornés 123 factures presentades per Nóos per considerar-les injustificades, mai va tenir a les mans, segons ha dit, el conveni firmat per l'institut i el govern autonòmic.
