El detall del rostre de la Verge en ultraviolat mostra una cara ben acabada sota les pinzellades blanques (CAEM UdL)

Un fals quadre de Goya, desemmascarat per la UdL: "És una falsificació amb totes les lletres"

Els investigadors conclouen que ni els pigments, ni el traç, ni la inscripció que els acompanya són originals del pintor aragonès
Redacció/Agències
TEMA:
Art

El Centre d'Art d'Època Moderna de la Universitat de Lleida ha desemmascarat un fals Goya en un llenç que estaven analitzant. Es tracta d'una Mare de Déu del Carme, una imatge que l'artista aragonès va pintar en una església i que també hauria promès per carta al seu amic Martín Zapater, però aquesta segona versió mai no ha estat clarament identificada ni catalogada.

Ara es confirma que tampoc no es tracta d'aquest quadre que, segons els investigadors, és una "falsificació" en tota regla.
 

Un engany pintoresc

Durant la seva joventut, Francisco Goya va pintar una Verge del Carme en una de les portes de l'armari-reliquiari de l'església de Fuendetodos, a l'Aragó. L'obra va quedar destruïda durant la Guerra Civil, però tenia una certa semblança amb aquest quadre analitzat per la UdL.

Un antiquari de Mallorca va adquirir la peça en un lot sense saber que podia tractar-se d'un Goya, però, davant la sospita, va pensar que valia la pena intentar confirmar si es tractava de la versió d'aquella imatge que l'artista hauria pactat amb el seu col·lega.

El llenç no està firmat, però a la part posterior hi ha una inscripció que l'associa a Goya i també al seu amic Zapater. Tot semblava apuntar en la bona direcció, però després de tres mesos d'estudi, els investigadors han conclòs que tant la pintura com la nota que l'acompanyen són falses.

Imatge del llenç analitzat (CAEM UdL)

L'observació del quadre a través de raigs X i ultraviolats ha permès detectar que es tracta d'una falsificació moderna, com explica Jésica Martí, investigadora del CAEM.

"Feia molt bona pinta, però vam veure que hi havia, a més d'un pigment que estava fora de la cronologia de Goya, pigments que no són propis de la seva paleta."

Per exemple, hi havia una estranya presència de blancs i un blau que es va començar a fer servir "quan Goya ja havia mort".

Amb tot, Martí destaca que "es tracta d'una falsificació molt ben realitzada" perquè la factura i l'acabat coincidien molt amb la mà de Goya i adverteix que la peça "podria, perfectament, enganyar l'ull humà". Ara bé, sota pinzellades que semblen "molt intuïtives", s'hi amaga una marededeu massa perfecta, fet que els permet afirmar que primer es va dur a terme una versió ben acabada de la imatge per, finalment, donar-li aquest "acabat goyesc".

Passa el mateix amb la nota de la part posterior que sembla relacionar el llenç amb l'autor i el seu amic, que també ha estat artificialment envellida, "falsejant el decolorat del paper i les marques de corrosió de la tinta sobre el document", segons expliquen les investigadores.

"Podem parlar, amb totes les lletres, de falsificació. Hi ha hagut una intenció de fer-se passar per la mà d'un altre artista."


La verificació de les obres d'art

El Centre d'Art d'Època Moderna de la Universitat de Lleida fa més de 20 anys que es dedica a analitzar obres d'art i verificar-ne l'autoria. Se centra, sobretot, en peces de titularitat dubtosa provinents, per exemple, de persones que han heretat un quadre.

N'analitzen els aspectes més tècnics i artístics, com en aquest cas, però també tota la informació i documentació relacionada que els puguin aportar.

Gràcies a la seva tasca, en aquestes dues dècades, els professionals que hi treballen han aconseguit detectar diversos originals d'artistes com el mateix Goya o el pintor valencià Joaquim Sorolla.

ARXIVAT A:
Art Universitat Recerca científica
El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut