Un fàrmac redueix el declivi cognitiu de l'Alzheimer, però preocupa pels efectes secundaris

Un assaig clínic amb el fàrmac Lecanemab en malalts d'Alzheimer ha demostrat una reducció moderada en el declivi cognitiu dels pacients després de 18 mesos de tractament. Però també han aparegut diversos efectes secundaris. A més, s'ha sabut que s'ha produït la mort de dos participants en l'assaig, probablement relacionades amb efectes del Lecanemab en persones amb problemes circulatoris.

L'estudi sobre el Lecanemab l'ha fet un ampli equip encapçalat per Christopher H. van Dyck, de l'Escola de Medicina de Yale, i s'ha publicat aquest dimarts al New England Journal of Medicine. A les conclusions, els autors afirmen que cal fer més proves:

"Calen assaigs més prolongats per determinar l'eficàcia i la seguretat del Lecanemab en els primers estadis de la malaltia d'Alzheimer".

Diversos estudis suggereixen que eliminar les plaques de proteïna amiloide que s'acumulen al cervell i que causen l'Alzheimer pot alentir el progrés de la malaltia. Un fàrmac que actua per aquest mecanisme, l'Aducanumab, va rebre l'autorització accelerada de la FDA (Food and Drug Administration) dels Estats Units.

Però al desembre de l'any passat, l'Agència Europea del Medicament (EMA) va rebutjar-ne l'autorització perquè considerava que els resultats dels assaigs en fase 3 eren ambigus i no hi havia proves suficients de l'efectivitat del fàrmac en adults amb signes inicials d'Alzheimer.

El Lecanemab és un anticòs monoclonal que s'uneix a fibres solubles de proteïna beta amiloide, que són molt tòxiques per al cervell. En un assaig en fase 2b amb 854 participants no es van observar diferències significatives, al cap de 12 mesos, entre els que prenien el fàrmac i els que rebien placebo. Però al cap de 18 mesos es va veure que el Lecanemab eliminava les fibres de proteïna i que el declivi en les funcions cognitives era menor en els que l'havien pres.

Millores, però també efectes secundaris

Per això es va dur a terme un assaig clínic en fase 3. Hi van participar 1.795 pacients d'entre 50 i 90 anys en les primeres etapes d'Alzheimer. D'aquests, 898 van rebre Lecanemab i 897 van prendre placebo.

Al final de l'estudi, al cap de 18 mesos, es va constatar que hi havia un alentiment en la pèrdua de capacitats cognitives en els que havien pres el fàrmac. I una anàlisi en un subgrup de 698 participants va mostrar que la quantitat de proteïna amiloide en el cervell era menor en els que havien pres Lecanemab.

Tot i així, també es van produir reaccions negatives en el 26,4% dels participants. I el 12,6% va tenir inflamació i hemorràgia al cervell, amb edemes o vessaments.

Segons els autors, durant l'assaig han mort sis participants, però consideren que la causa no estava relacionada amb el fàrmac.

En canvi, això ho qüestionen algunes informacions sobre dues de les morts de participants en l'assaig, segons ha transcendit ara. La primera es va produir al juny, però no es va conèixer fins a l'octubre. Era un home d'uns 80 anys mort per una hemorràgia cerebral deguda, possiblement, a una interacció entre el Lecanemab i l'Apixaban, un medicament anticoagulant.

La segona mort ha estat la d'una dona de 65 anys, que va morir per una hemorràgia cerebral massiva.

Mort relacionada amb el fàrmac

A la web de la revista Science Insider es comenten els resultats de l'autòpsia, encarregada pel marit de la dona. L'informe elaborat pel neuropatòleg Rudolph Castellani, de la Universitat del Nord-oest, afirma que la dona tenia dipòsits de beta amiloide al voltant de molts vasos sanguinis cerebrals. I conclou que probablement el fàrmac va inflamar i afeblir els vasos sanguinis i va influir en aquestes hemorràgies mortals.

Aquests dipòsits al voltant dels vasos es donen en molts pacients d'Alzheimer i, en menor percentatge, en la població general, però només es poden veure amb l'autòpsia. Castellani afirma a la web que la mort va ser deguda a l'acció del fàrmac sobre aquests dipòsits:

"Hi ha zero dubtes al meu cap que el tractament va causar la malaltia i la mort. Si la pacient no hagués pres Lecanemab, hauria d'estar viva encara".

De fet, el consentiment de 30 pàgines que els participants en l'estudi han de signar explica que si la persona pren anticoagulants ho pot seguir fent, però que ha de comentar amb els investigadors els riscos d'hemorràgia, perquè tant aquestes medicacions com el Lecanemab "estan associats amb un risc lleuger d'hemorràgia al cervell".

Tant l'Aducanumab com el Lecanemab estan desenevolupats per l'empresa japonesa Eisai i la sueca BioArctic. En un comunicat fet públic dilluns, Eisai ha afirmat que, segons les informacions disponibles, el Lecanemab no està associat en general a més risc de mort i que no proporciona informació sobre pacients concrets per protegir la seva privacitat.

De fet, no es pot saber si la dona prenia, durant l'assaig, Lecanemab o placebo, però sí que li van administrar el fàrmac en una extensió de la prova, en què es permetia als pacients prendre la medecina experimental si volien.

Segons experts consultats per Science Insider, és probable que hagués pres el placebo, perquè la inflamació en vasos sanguinis se sol produir en les primeres setmanes dels tractaments amb anticossos contra la proteïna amiloide.

Falta aclarir les circumstàncies de les morts i el paper del Lecanemab. També és cert que molts dels participants tenen altres problemes de salut que poden afavorir el decés, però si el Lecanemab interfereix amb certs fàrmacs, això podria reduir el nombre de persones afectades per Alzheimer que el podrien prendre.

És possible que tant els resultats de l'estudi ara publicat com les dues morts que s'han conegut afectin la decisió de la FDA, que havia d'anunciar si autoritzava o no el fàrmac el 6 de gener vinent.