Un finançament "singular" per a Catalunya? Com es concreta en els acords amb el PSOE

Llegint la lletra petita dels acords, com els que s'acaben de tancar de cara a la investidura de Pedro Sánchez, sovint s'arriba a conclusions diferents o que van més enllà a les que ens deixen els grans titulars. El problema és quan la lletra petita no hi és (almenys a l'abast de l'opinió pública), és escassa o bé plena d'ambigüitats. Aquest és el cas d'allò que ERC i Junts han pactat amb el PSOE sobre finançament autonòmic. Tots dos apunten a un encaix diferencial de Catalunya, a una nova relació financera entre l'Estat i la Generalitat marcada per una paraula clau: "singularitat". Però, com es concreta això?

En el cas del pacte amb ERC, fonts properes a la negociació expressaven dijous al migdia la seva satisfacció per un "compromís d'avançar cap a la singularització del finançament de Catalunya".

Hores després, aquesta singularització es limitava a partides específiques per finançar els Mossos, els serveis penitenciaris o la investigació i el desenvolupament. Però en cap moment es feia servir aquest concepte per parlar de la reforma del model de finançament, caducat des de fa gairebé una dècada. Sí que es preveia, però, la creació d'una comissió bilateral entre el govern de l'Estat i el de la Generalitat per "aconseguir un finançament adequat". Una bilateralitat que alguns van interpretar com la fi del "café para todos".

Modificar la LOFCA

A les quatre pàgines que han transcendit de l'acord de Junts amb el PSOE es torna a parlar de singularitat, però no com el fruit d'un pacte, sinó com la proposta de Junts per modificar la llei que regula el finançament de les comunitats autònomes, la LOFCA. Amb quin objectiu? Que hi hagi una clàusula d'excepció que reconegui aquesta singularitat i faciliti "la cessió del 100 % dels tributs que es paguen a Catalunya".

Això voldria dir, entre altres coses, cedir totalment els grans impostos, com ara l'IRPF o l'IVA que formen part de la cistella d'impostos del vigent i caducat model de finançament. Ara mateix les autonomies n'obtenen el 50%, però els diners els recapta l'Estat i els transfereix mitjançant un sistema de bestretes i liquidacions definitives cada dos anys. 

Cessió d'impostos, sense recaptació

Des de fora de Catalunya, s'ha volgut interpretar aquest punt com una reclamació d'un sistema similar al foral, al del País Basc i Navarra, però el cert és que al document això no hi és. De fet, només es parla de "cessió d'impostos", en cap cas de recaptar-los.

Però a més a més, i això és el més important, el PSOE no "compra", d'entrada, aquesta proposta. Per la seva part es limiten a afirmar que "apostaran per mesures que permetin l'autonomia financera i l'accés al mercat de Catalunya, així com un diàleg singular sobre l'impacte del model de finançament" a la comunitat.

Crítiques dels inspectors d'Hisenda

Així i tot, els Inspectors d'Hisenda de l'Estat han emès un comunicat en el qual rebutgen frontalment els acords. Interpreten, d'una banda, que es podria trencar el principi d'igualtat recollit a la constitució. I d'un altre, que la cessió del rendiment de tots els impostos podria implicar la cessió de totes les competències, fins i tot les que avui exerceix l'Agència Tributària de l'Estat a Catalunya, de manera que el col·lectiu dels inspectors "es veuria greu i directament afectat".

Com va dir la consellera de la presidència, Laura Vilagrà, "s'ha obert la caixa dels trons". I el pitjor, és que, de moment no es preveu com es tancarà.

Veure en els acords un trànsit cap a un model de finançament "singular" per a Catalunya dependrà de si es vol veure l'ampolla mig plena o mig buida. En presentar els acords Carles Puigdemont, ha volgut deixar clar que l'estabilitat de la legislatura es guanyarà dia a dia. Però ara per ara, pel que fa a la reforma del model de finançament, el més calent és a l'aigüera.