Un fons amb 50.000 milions gestionat des de Grècia, reestructuració de l'IVA i les pensions i cap quitança, en l'acord amb la UE
Es tracta de reformes més dures que les imposades abans del referèndum i més immediates
Grècia es posa en venda. Ports, aeroports regionals, sistema ferroviari: tots aquests serveis són clars candidats a formar part del fons de privatitzacions amb què Grècia ha de recaptar fins a 50.000 milions d'euros en tres anys, una xifra que contrasta amb els només 5.000 milions que Grècia ha aconseguit recaptar fins ara per aquesta via. És una de les condicions imposades per l'Eurogrup, i una de les que més ha dificultat l'acord final. Aquest fons ha d'incloure tota mena d'actius, però els diners de la seva venda aniran principalment a recapitalitzar els bancs; aquí s'hi destinaran fins a 25.000 milions, i també a eixugar el deute grec amb 12.500 milions. Els altres 12.500 milions seran perquè Grècia inverteixi per impulsar el creixement de l'economia.
Tsipras ha aconseguit, però, que els actius d'aquest fons es gestionin des de Grècia, per les autoritats gregues, tot i que sota la supervisió de les institucions europees. Una petita victòria a la voluntat inicial de l'Eurogrup, que proposava un fons amb seu a Luxemburg.
Més IVA i reestructuració en pensions
Es tracta de reformes més dures que les imposades abans del referèndum i més immediates. Tsipras té ara 48 hores per legislar sobre una reestructuració de l'IVA per recaptar més impostos, i sobre el sistema de pensions, dos aspectes que ja havien acceptat en els últims documents, però que ara s'han convertit en moneda de canvi. L'edat de jubilació es fixa ara als 67 anys.
La llista és llarga i s'inclouen mesures d'una concreció fins ara mai vistes, com les que obliguen a obrir botigues en diumenge i liberalitzen la xarxa de farmàcies, i fins i tot la dels forns. Es manté també l'exigència per reformar la negociació col·lectiva i els acomiadaments col·lectius i modernitzar l'adminstració grega.
Només al final del document d'acord, i de manera tímida, l'Eurogrup es mostra disposat abordar la qüestió del deute, amb la possibilitat d'augmentar els períodes de pagament. Ara bé, deixen molt clar que una retallada nominal del deute no es preveu.
Una última derrota per a Atenes és que l'FMI continuarà sent un actor important en el nou programa de rescat. I és que el continuarà supervisant.
