Un futur sense corbata? La pandèmia deixa tocada de mort una peça icònica

Símbol de poder econòmic, de credibilitat i de professionalitat, la pandèmia ha flexibilitzat l'ús de la corbata en entorns laborals. Des de fa uns anys, ja començava a estar en desús, però la pandèmia n'ha accelerat la desaparició en alguns sectors econòmics. Han canviat els espais de treball i les rutines de feina: hi ha menys gent a l'oficina, menys reunions i més virtuals. I això ha fet que algunes professions hagin accelerat la modificació del codi de vestimenta, del codi d'uniformitat professional.

Es vesteix més informal i més casual, amb roba que es pugui rentar cada dia. Això ha arraconat l'americana, camisa i pantalons de vestir. Però sobretot la corbata. I en algunes empreses, ja no és obligatori portar-ne. És el cas d'una gran institució com el Círculo Ecuestre, on des de l'inici de la pandèmia, i per primera vegada en la història, no és obligatori vestir corbata en els actes que organitza.

En banca, s'ha implantat el teletreball. El 90% dels empleats dels edificis corporatius de les entitats bancàries treballen des de casa. I a casa, els treballadors vesteixen roba còmoda. Mentrestant, als despatxos, el nou codi és vestir elegant, però més informal. De fet, el "casual friday" als bancs, on es permetia vestir amb texans i polo els divendres, tant en reunions internes com externes, s'ha convertit en "casual every day".

Enric Rovira, director adjunt i director territorial a Catalunya del Banc Sabadell, vesteix sense corbata. I al despatx, en té un parell al penjador per a quan s'ha de reunir amb clients o alts directius o ha d'assistir a actes corporatius i grans esdeveniments. Explica que no portar corbata "no és sinònim d'informalitat, de no serietat o no professionalitat".

"Ara, a les reunions, si un directiu financer no porta corbata, no se'l mira malament. Fa uns anys, potser sí que era estrany. La pandèmia ha canviat aquesta imatge."

Com a anècdota, apunta que "en algunes reunions m'he posat corbata pensant que el client també en portaria, i en trobar-nos, hem coincidit que tots dos ens l'hem posat pensant l'un en l'altre. Finalment, hem dit: 'va, ens la podem treure i estem més còmodes'".

La resistència de la corbata

En canvi, advocats, consultors, auditors o notaris es resisteixen a treure's la corbata. Els notaris, com a servei essencial i amb feina presencial, vesteixen amb estil formal.

Francisco Armas, notari de Barcelona, explica que per tradició, ell sempre ha portat corbata amb americana i camisa. "Per l'experiència que tinc, hi ha moltes persones que van al notari arreglades, que vesteixen elegant, i per deferència als clients, jo també porto corbata".  

Uniforme a les "start-ups": dessuadora, texans, xandall i vambes

Ben diferent és el "look" a les "start-ups". Es treballa molt a casa, i a les oficines predomina la informalitat en el vestir. La pandèmia no ha canviat cap codi de vestimenta. Des dels inicis, les joves empreses i els empleats emprenedors de l'àmbit digital sempre han vestit amb roba casual.

Micky Ribera, CEO i cofundador de BeAgency, explica que l'uniforme dels treballadors de "start-ups" és la dessuadora, el polo, texans i vambes. L'uniforme no ha variat aquests mesos. Potser s'ha incorporat més el xandall, sobretot en el cas dels que treballen des de casa.

Ignasi Rafel, soci de Talman Group, que es dedica a la recerca de perfils directius, explica que els entorns de treball s'han relaxat. "Són entorns més cooperatius, amigables i distesos."

"Aquesta informalitat ha fet que la corbata s'estigui eliminant de molts sectors econòmics que, per tradició, vestien elegants, per oficialismes i formalitats institucionals."

De tota manera, -diu- "encara hi ha persones que van a buscar feina amb corbata per donar una imatge de seriositat i professionalitat, i també alguns treballadors que fent teletreball, en funció de amb qui s'hagin de reunir telemàticament, també vesteixen corbata i americana".

Botigues i corbateries: la caiguda de vendes obliga a reinventar-se

Les botigues de moda masculina han notat una important caiguda de venda de corbates. Lluís Sans, propietari de la botiga Santa Eulàlia, assegura que venen menys corbates que fa uns anys, sobretot per a treballadors d'empreses. "Ara es venen corbates bàsicament per cerimònies i festivitats", explica.

"Ja no es venen tantes corbates de seda tradicional, més clàssiques, sinó que ara triomfem més les de lli, de punt de seda o de caixmir sense folre, i de colors i estampats atrevits. Són peces més informals i que la gent jove està començant a vestir, ja sigui amb texans i americanes més casual."

Les corbateries també han patit una caiguda de producció. De la quarantena de corbateries que hi havia als anys 80 a Catalunya, ara en queden menys de cinc. Sergi León és administrador de la corbateria Boccola. Explica que la confecció de corbates l'any passat va caure un 50% respecte a l'any 2019: "Ens hem reinventat fent mocadors, bufandes i, fins i tot, mascaretes. A partir d'ara, cadascú escollirà el moment que vol portar corbata. Si per anar a treballar, per fer una entrevista de feina, per assistir a un casament o per anar al teatre. Serà una decisió personal i un impuls de compra, i no una obligació com fins ara".

Al conjunt d'Espanya, segons l'INE, les exportacions de corbates van caure l'any 2020 respecte al 2019, un 63%. L'any passat es van vendre a l'exterior uns 3 milions de corbates, quan l'any 2019 se'n van exportar 8,3 milions d'unitats. Pel que fa a les importacions, el 2020, es van comprar de l'exterior 6 milions de corbates, sobretot a Itàlia, i l'any 2019 van ser 14 milions. Un 57% menys.