Un gran estudi descarta la cloroquina per tractar la Covid: moren el doble de malalts

Avís: La revista The Lancet està revisant aquest estudi després que alguns dels autors han posat en dubte les dades que s'hi utilitzen.

La cloroquina, un medicament contra la malària, no és eficaç contra el coronavirus i, a més, augmenta molt el risc de complicacions cardíaques i de mort si se'n pren.

És la conclusió d'un gran estudi publicat a la revista The Lancet aquesta setmana que ha revisat els casos de 15.000 malalts de Covid-19 als quals s'ha tractat amb aquest medicament o amb una variant, la hidroxicloroquina.

"Evidències robustes"

L'autor principal de l'estudi, Mandeep Mehra, director d'un hospital especialitzat de Boston, als Estats Units, assegura que han trobat "evidències robustes" que els permeten afirmar-ho:

"Aquest és el primer estudi a gran escala que ha trobat evidències estadísticament robustes que indiquen que el tractament amb cloroquina o la hidroxicloroquina no beneficia els pacients amb Covid-19. En canvi, els nostres resultats suggereixen que pot estar associat amb un augment del risc de problemes cardíacs greus i un risc de mort més alt."

L'estudi ha analitzat gairebé 100.000 casos de Covid-19 de 670 hospitals, 15.000 dels quals van ser tractats amb algun dels dos medicaments, administrats sols o juntament amb antibiòtics.

Del 9% al 24%

Segons l'estudi, l'anàlisi ha descobert que entre els més de 80.000 malalts que no van rebre aquests tractaments, la taxa de mortalitat va ser d'un 9%.

En canvi, en els malalts que sí que els van rebre aquesta taxa va ser d'entre el 16% i el 24%. El percentatge més alt correspon als que van ser tractats amb hidroxicloroquina i antibiòtics alhora.

També han conclòs que els pacients tractats amb aquests medicaments van patir moltes més arrítmies cardíaques greus que els que no els van prendre.

Pitjor la hidroxicloroquina

Només un 0,3% dels pacients que no van prendre'ls van patir arrítmies, mentre que aquest percentatge va pujar al 8% en els que van prendre hidroxicloroquina i antibiòtics.

Aquests resultats negatius són més contundents amb la hidroxicloroquina que amb la cloroquina. Precisament el gruix dels assajos clínics s'estaven fent amb la primera.

Amb tot això, consideren que queden pocs dubtes que aquests medicaments pensats per a altres malalties puguin fer-se servir per combatre la Covid-19.

Resultats no concloents

Malgrat aquestes xifres tan contundents, els autors de l'estudi no gosen assegurar que els resultats siguin totalment concloents, perquè consideren que pot haver-hi factors no coneguts que hi influeixin.

Per això, reclamen que es facin assajos clínics aleatoris que corroborin o refutin les conclusions d'aquest estudi.

"Experiències anecdòtiques"

Frank Ruschitzka, director d'un hospital de Zuric especialitzat en malalties cardíaques i coautor de l'estudi, atribueix a unes quantes "experiències anecdòtiques" la convicció que sí que servien contra la Covid-19:

"La justificació d'aquesta reaparició d'aquests medicaments es basa en un nombre reduït d'experiències anecdòtiques que suggereixen que poden tenir efectes beneficiosos per a les persones infectades amb el virus SARS-CoV-2."

També asseguren que els estudis anteriors al seu, més modestos, no havien mostrat pas cap benefici d'aquests medicaments.

Aprofiten també per assegurar que el seu estudi no qüestiona que la cloroquina i la hidroxicloroquina, usada per a tractar malalties autoimmunes com el lupus o l'artritis, no siguin perfectament vàlides per a aquestes malalties.

Esperança truncada

Ja fa mesos que es va proposar utilitzar aquests medicaments contra la Covid-19, i s'han posat en marxa molts assajos clínics arreu del món per provar-ho.

A Catalunya se n'ha fet un amb hidroxicloroquina i també amb un antiretroviral, liderat per l'investigador especialista en malalties tropicals Oriol Mitjà.

Fa un mes van aturar-ne un al Brasil precisament perquè van detectar arítmies en els pacients. Aquest estudi pot fer que s'aturin la resta que hi ha en marxa.

Però malgrat això, personatges públics com Donald Trump han fet cas als que els aconsellaven de fer-los servir com a medicaments preventius. Potser ara s'ho repensaran.