Un gravat rupestre trobat a Margalef, obra mestra de l'art paleolític europeu

La troballa d'un gravat d'art rupestre amb ocells i éssers humans, localitzada fa anys però presentada aquest dilluns, es considera una obra mestra de l'art paleolític europeu excepcional i gairebé inèdita. Datada de fa aproximadament 14.000 anys, la peça es va localitzar el 2011 al jaciment de l'Hort de la Boquera, a la vall del Montsant, al Priorat, però els investigadors han trigat anys a poder contextualitzar la troballa i confirmar-ne la importància.

Els experts de la Universitat de Barcelona han aprofitat que la troballa protagonitza un article a la prestigiosa revista especialitzada "Anthropologie" per mostrar-la aquest dilluns i destacar-ne els detalls que la fan gairebé una peça única.

Gravat paleolític trobat al jaciment de l'Hort de la Boquera, al Montsant

Es tracta d'una peça calcària d'uns 30 centímetres de longitud d'on es distingeixen, gràcies a l'estudi en 3D que se n'ha fet, dues figures humanes i dos ocells que els investigadors identifiquen com grues, gravades amb un burí de sílex. Les figures formen una escena, un fet gens habitual a l'era del paleolític. Inés Domingo, experta mundial en art rupestre, afirma:

"La singularitat d'aquesta peça, el que la fa única, no només a nivell de la península Ibèrica, o de Catalunya, sinó a escala europea; és no només la representació d'humans i aus, que és molt poc comuna, sinó la formació d'una escena. Sembla molt clar perquè tots estan disposats en filera: tenim els dos humans a la part de darrere i els dos animals a la part de davant, i sembla que tots van en la mateixa direcció, que els dona una harmonia escènica que ens permet parlar precisament d'una escena de tipus narratiu."

"Encara que desconeixem el significat de l'escena per als habitants de la prehistòria, el que sí que ens diu la peça és que les aus no només van ser valorades com a preses de caça, sinó que també van tenir valor simbòlic per a les societats paleolítiques europees."

Recreació en 3D de la troballa d'art paleolític a l'Hort de la Boquera (UB)

Naixement de l'art narratiu

L'escena, que combina una possible cacera amb una imatge de maternitat -l'au amb la seva cria-, comença a apuntar el naixement de l'art narratiu a Europa. Una altra de les investigadores de la Universitat de Barcelona Pilar Garcia-Argüelles evocava com es va descobrir la peça:

"Va sortir encastada al fons de l'abric i al revés. Un cop el vam extreure, vam veure que hi havia unes petites ratlles, i d'aquí vam anar tibant del fil."

Amb ella, el primer a identificar el gravat va ser el codirector de l'excavació Jordi Nadal, que recorda el moment amb sorpresa i emoció:

"Des del primer instant vaig ser conscient de la importància de la troballa, de la seva excepcionalitat; són coses que et passen poques vegades a la vida: tornar a veure una figura que s'ha passat 12.500 anys enterrada i oblidada."

Es va trobar l'any 2011, i des d'aleshores ha passat pels processos de neteja, restauració i còpia en 3D necessaris per poder estudiar-la en profunditat.

Els professors de la UB Jordi Nadal, Josep Maria Fullola, Pilar Garcia Argüelles i Inés Domingo amb la peça (UB)

A més d'Inés Domingo i els professors de Prehistòria de la UB Pilar Garcia Argüelles i Jordi Nadal, també firmen el treball directors de l'excavació de l'Hort de la Boquera; Josep Maria Fullola, director de SERP; i José L. Lerma i la investigadora Miriam Cabrelles, de la Universitat Politècnica de València, que han treballat en la reproducció en 3D de la peça.

Tots ells coincideixen que un altre fet que dona importància a la peça és haver-la pogut estudiar en el seu context.

"No hi ha dubte que ens trobem davant d'una fita excepcional de l'art rupestre paleolític europeu per la seva raresa, la seva excel·lent conservació i les possibilitats de poder estudiar-la en un context general d'excavació que coneixem molt bé."

Tres peces comparables

Només hi ha tres escenes comparables en tot l'art paleolític europeu, tres pintures rupestres trobades en diversos jaciments de França i Alemanya.

Són pintures rupestres en què apareixen éssers humans i ocells. Una, al jaciment de Lascaux: un bastó perforat descobert a l'abric de Mège a Teyjat a la Dordonya, a França. L'altra, la plaqueta del gran caçador del jaciment de Gönnersdorf, a Alemanya.

La peça serà l'estrella de l'exposició "Art primer", que el Museu d'Arqueologia de Catalunya prepara pel novembre.

Una altra imatge de la pedra on s'han trobat els gravats que són una mostra de l'inici de l'art narratiu a Europa

La Vall del Montsant

Els investigadors excaven des del 1979 la zona de la vall del Montsant, una àrea excepcional en materials de l'època del final del paleolític superior. En concret, l'abric de l'Hort de Boquera, que s'excava des de l'any 1998, ha proporcionat un nombrós conjunt d'eines de sílex i d'estructures d'habitació com llars de foc.

Una de les directores de l'excavació, Pilar Garcia-Argüelles, remarca la importància de les troballes d'aquesta zona en temes d'art paleolític al nord-est de la Península. Molt a prop es va trobar l'únic gravat paleolític en una cova de Catalunya, un cérvol de la cova de la Taverna a Margalef de Montsant. A poc més de 40 quilòmetres hi ha l'abric del Molí del Salt, a Vimbodí, amb un interessant conjunt de blocs de pedra amb animals gravats i una representació de cabanes.