Un grup d'economistes defensa que una Catalunya independent és viable i inevitable
El Col·lectiu Wilson, del qual formen part sis destacats economistes catalans, rebutja els pronòstics catastrofistes sobre què passaria si Catalunya se separés d'Espanya i ha demanat que s'aprofiti "l'oportunitat" que té el país de ser independent.
RedaccióActualitzat
Són economistes i defensen que una Catalunya independent és viable. Sis destacats acadèmics catalans han rebutjat en un acte al Cercle d'Economia els pronòstics catastrofistes sobre el futur d'una Catalunya separada d'Espanya. L'anomenat Col·lectiu Wilson, del qual formen part Xavier Sala i Martín i Jordi Galí, també ha demanat que s'aprofiti "l'oportunitat" que té el país de ser independent.
Davant d'un públic nombrós, que ha desbordat la capacitat del Cercle, Jordi Galí, director del Centre d'Investigacions d'Economia Internacional, ha reivindicat el dret de Catalunya de decidir com s'organitza políticament "sense coaccions ni amenaces".
Galí ha explicat que el grup ha sortit a la palestra després de la "indignació" que els van provocar tres reaccions al debat independentista. La primera, l'avís que una Catalunya plenament sobirana "no podria pagar les pensions"; la segona, que la independència va contra la globalització i els signes dels temps; i la tercera, el "catastrofisme" del discurs antiindependentista.
En aquest sentit, el catedràtic de la Universitat de Columbia Xavier Sala i Martín ha admès que una Catalunya independent podria haver d'assumir part del deute d'Espanya, o negar-s'hi. Ara bé, ha alertat: "Si ens quedem, pagarem igual", frase que ha aixecat rialles dels assistents. Entre el públic hi havia l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol; el president de Vueling i del Cercle d'Economia, Josep Piqué, i el d'Abertis, Salvador Alemany.
A més de Galí i Xavier Sala Martín, formen part del Col·lectiu Wilson Pol Antràs, catedràtic d'Economia de la Universitat de Harvard; Carles Boix, de la Universitat de Princeton; Gerard Padró, de la London School of Economics and Political Science, i Jaume Ventura, investigador del Centre d'Investigació en Economia Internacional.
Per ells, la independència és una qüestió "inevitable", ja que és una reivindicació que va de "baix cap a dalt" i l'oposició espanyola només la pot "endarrerir". Per això insten les elits d'una i altra banda a pactar el procés com la millor manera de minimitzar els costos per a tothom. Segons els estudis econòmics del col·lectiu, la independència té una clara justificació econòmica: mantenir un estat català costaria 383 euros persona/any, mentre que pertànyer a Espanya costa 2.251 euros persona/any.
Davant d'un públic nombrós, que ha desbordat la capacitat del Cercle, Jordi Galí, director del Centre d'Investigacions d'Economia Internacional, ha reivindicat el dret de Catalunya de decidir com s'organitza políticament "sense coaccions ni amenaces".
Galí ha explicat que el grup ha sortit a la palestra després de la "indignació" que els van provocar tres reaccions al debat independentista. La primera, l'avís que una Catalunya plenament sobirana "no podria pagar les pensions"; la segona, que la independència va contra la globalització i els signes dels temps; i la tercera, el "catastrofisme" del discurs antiindependentista.
En aquest sentit, el catedràtic de la Universitat de Columbia Xavier Sala i Martín ha admès que una Catalunya independent podria haver d'assumir part del deute d'Espanya, o negar-s'hi. Ara bé, ha alertat: "Si ens quedem, pagarem igual", frase que ha aixecat rialles dels assistents. Entre el públic hi havia l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol; el president de Vueling i del Cercle d'Economia, Josep Piqué, i el d'Abertis, Salvador Alemany.
A més de Galí i Xavier Sala Martín, formen part del Col·lectiu Wilson Pol Antràs, catedràtic d'Economia de la Universitat de Harvard; Carles Boix, de la Universitat de Princeton; Gerard Padró, de la London School of Economics and Political Science, i Jaume Ventura, investigador del Centre d'Investigació en Economia Internacional.
Per ells, la independència és una qüestió "inevitable", ja que és una reivindicació que va de "baix cap a dalt" i l'oposició espanyola només la pot "endarrerir". Per això insten les elits d'una i altra banda a pactar el procés com la millor manera de minimitzar els costos per a tothom. Segons els estudis econòmics del col·lectiu, la independència té una clara justificació econòmica: mantenir un estat català costaria 383 euros persona/any, mentre que pertànyer a Espanya costa 2.251 euros persona/any.