L'estrany cas d'un càncer limfàtic que remet de manera espontània amb la Covid

Un home de 61 anys amb limfoma de Hodgkin va deixar de tenir senyals d'aquest càncer quatre mesos després de contraure la Covid-19.

Els metges que el van atendre han publicat el seu cas a la revista British Journal of Haemathology. Sarah Challenor i David Tucker, del Reial Hospital de Cornualla, creuen que el coronavirus hauria estimulat el sistema immunitari i això hauria dut a la desaparició del tumor.

El limfoma de Hodgkin és un tipus de càncer que es caracteritza per la proliferació dels limfòcits, un tipus de glòbul blanc.

El limfoma de Hodgkin presenta certes característiques que el diferencien de la resta, anomenats limfomes no Hodgkin. La supervivència als cinc anys és al voltant del 87%, si bé l'edat del pacient pot afectar aquesta xifra.

L'home, de 61 anys, va ser diagnosticat d'aquest limfoma. Poc temps després va ingressar a l'hospital amb manca d'aire i dificultats per respirar. Una prova de PCR va constatar que havia contret el SARS-CoV-2.

Onze dies després va ser donat d'alta i enviat a casa per recuperar-se. En aquets temps no va rebre corticosteroides ni quimioteràpia contra el limfoma.

Al cap de quatre mesos, els metges van observar que la inflamació dels ganglis limfàtics s'havia reduït i que el limfoma havia tingut una remissió general.
 

Poques remissions espontànies

Es tracta d'un sol cas i per això és delicat extreure'n conclusions generals, però la doctora Anna Sureda, cap d'Hematologia a l'ICO (Institut Català d'Oncologia), explica que aquest tipus de limfoma no sol tenir remissions espontànies sense tractament:

"Els malalts de limfoma i especialment els de limfoma de Hodgkin tenen reduïda la capacitat de defensa de l'organisme, degut a l'afectació als limfòcits T. Pel que sabem, el SARS-CoV-2 en una de les seves fases afavoreix les citocines i això pot aixecar el fre del sistema immunitari, de manera que el malalt es recuperar del limfoma."

Les citocines són proteïnes que intervenen en la comunicació entre cèl·lules i tenen un paper important en el funcionament del sistema immunitari.

Tot i així, la doctora Sureda insisteix que es tracta d'un sol cas. En limfomes no Hodgkin, explica, "sí que hi ha casos publicats de remissions espontànies, però cal deixar temps per veure si hi ha recaigudes".

Aquestes recaigudes són més freqüents en els dos primers anys després de la remissió.

També assenyala que en alguns d'aquestes remissions espontànies hi ha hagut infeccions, però en d'altres no se n'ha produït cap que hagi pogut actuar com a desencadenant.

De fet, la immunoteràpia, utilitzada des de fa anys contra diversos tipus de càncer, també busca activar el sistema immunitari perquè pugui respondre a les cèl·lules tumorals.

En el cas del limfoma de Hodgkin s'utilitzen amb bons resultats els anomenats anticossos monoclonals, dissenyats perquè ataquin específicament certes substàncies de la superfície dels limfòcits, on s'origina aquest limfoma.

Entre els més utilitzats hi ha el brentuximab, que va dirigit específicament contra les cèlules tumorals CD30 positives de la malaltia. Tant nivolumab com pembrolizumab, per la seva banda, són estratègies d'immunoteràpia que han demostrat resultats molt bons en malalts amb recaiguda o refractaris.

En conclusió, segons la doctora Sureda un sol cas obliga a ser cauts, però ofereix l'oportunitat d'especular sobre la base científica que explicaria aquest resultat.