Un hospital infantil al subsol de Kíev: infants, mares i metges es refugien sota terra

Un hospital sota terra. En això s'ha convertit l'hospital infantil Okhmadet de Kíev arran de la invasió d'Ucraïna per part de l'exèrcit rus. 

Al centre de la capital, a 800 metres de distància de la plaça Maidan, l'Okhmadet és l'hospital infantil més gran d'Ucraïna. 

Normalment té uns 600 pacients ingressats, però aquests dies n'hi ha una tercera part, uns 200.

L'altra gran diferència és que la majoria de metges i pacients s'han traslladat de les plantes de l'hospital al soterrani. Allà, un auster passadís amb el terra de formigó s'ha omplert de matalassos per acollir els infants i les seves mares.

A tocar de l'entrada al refugi subterrani, els pacients de cures intensives han estat traslladats a les parts més segures de l'edifici. 

Així, en un passadís hi ha nens i nenes en llits d'hospital, connectats a un degotador. D'altres dormen en cadires a la zona de la recepció.

Tots, en conjunt, "són pacients que no poden rebre tractament mèdic a casa", explica el cirurgià en cap, Volodímir Zhovnir, que afegeix: "No poden sobreviure sense medicació, sense tractament mèdic ni sense professionals sanitaris."

Nens i adults, en qualsevol cas, encara estan en xoc, com tots els ucraïnesos, davant d'un conflicte que els ha abocat a una situació en què fa quatre dies no es podien imaginar que es trobarien.

"També hem de tenir cura del personal" -explica Valeri Bovkun, un microcirurgià- "perquè si queden ferits o moren, qui tractarà els pacients?", es pregunta.

Durant una visita per a mitjans de comunicació organitzada pel govern ucraïnès, els responsables de l'hospital també han explicat que durant els primers quatre dies de guerra ja han atès quatre nens per ferides de metralla o de bala, i un d'ells està crític.

Mentre els periodistes visitaven el centre, de fet, operaven un nen de 13 anys ferit durant un enfrontament armat.

Zhovnir assegura que han pogut acumular medicaments per a un mes, però que necessiten aliments per a nadons. I afegeix:

"De totes les coses, el que més necessitem és la pau... això és la  punta de l'iceberg... la gent em pregunta on pot comprar insulina, si les farmàcies estan tancades."

A banda dels nens que són a l'hospital, Zhovnir també està preocupat pels que no hi hagin pogut arribar.

Explica, per exemple, que cada dia tractaven uns sis o set infants per malalties comunes, com una apendicitis, i que ara la xifra de nens que arriben per ser atesos ha baixat dràsticament. 

"No poden haver desaparegut", remarca, "senzillament, no poden venir".