Un incendi a Collserola com a Los Angeles? Els Bombers demanen també corresponsabilitat als veïns

Davant de la imatge de milers de cases cremades enmig d'un entorn boscós a Los Angeles, no és d'estranyar que s'hi puguin veure paral·lelismes amb alguns barris de muntanya a casa nostra. Entre altres coses, perquè el clima de la ciutat californiana comparteix similituds amb el nostre.  

Ara mateix, per exemple, patim una sequera extrema, les temperatures a l'estiu es poden enfilar fàcilment per sobre dels 30 graus i, de vegades, el vent pot bufar fort. Aquests serien els ingredients perfectes per afavorir que un gran incendi, anomenat de sisena generació, avanci amb més rapidesa. 

De fet, alguns veïns de barris de muntanya de Collserola, agrupats sota el col·lectiu Collserola en Perill, manifesten la seva preocupació. Ernest Jiménez, enmig de la urbanització Mas Guimbau, que pertany a Barcelona, es lamenta: "Tothom està dient que pot venir un gran incendi. Estem en perill i s'han de posar més recursos. Invertir en prevenció ens estalviaria despeses de catàstrofe."

"El que ha passat a Los Angeles ens ha servit molt per posar davant dels ulls de les autoritats el perill potencial d'on estem", afegeix Ismael Santonja, veí de Sant Bartomeu de la Quadra, de Molins de Rei, i també membre de Collserola en Perill.
 

Podria haver-hi un incendi que cremés tot Collserola?

I, de seguida, la imatge de Collserola, farcida d'urbanitzacions i cases aïllades, ens ve al cap. També perquè és molt a prop del nucli urbà de Barcelona i d'altres ciutats com Sant Cugat del Vallès, Molins de Rei, el Papiol... I els dubtes de si un gran incendi a Collserola podria arribar fins a nuclis urbans ja són recurrents.  

Ara bé, quines possibilitats hi ha que tot això passi? Segons Marc Castellnou, el ja conegut analista del comportament dels incendis i cap del Grup d'Actuacions Forestals dels Bombers de la Generalitat, la probabilitat que un incendi cremi tot Collserola, en un període de temps d'entre 7 i 10 hores, la pròxima dècada, seria del 0,7%. 

La probabilitat, per tant, és molt baixa, però hi és. I, a mesura que avancin els anys, més gran serà, ja que la tendència dels efectes de la crisi climàtica és de temperatures cada cop més altes, amb més onades de calor, i sequeres més extremes. 

Dissenyar els paisatges per evitar grans incendis presents i futurs

En l'equació hi juga un paper molt important també l'estat dels nostres boscos, la gestió forestal que se'n fa.

De fet, l'últim gran incendi que va hi va haver a Collserola, el 1994, va ser el que va posar en evidència que Collserola necessitava una gestió forestal que fins llavors no s'havia fet. Va afectar una setantena de cases i hi va haver dos ferits. I la lliçó va calar. 

Acompanyem Joan Capdevila, cap de Prevenció d'Incendis del parc natural de Collserola i enginyer forestal, i Raimon Roda, director gerent del Consorci de Collserola i enginyer agrònom, fins a una de les últimes actuacions fetes a Collserola. 

És l'exemple perfecte que la gestió forestal del parc natural ha hagut de canviar amb les condicions de la crisi climàtica. Aquest tros de bosc, irònicament, s'havia replantat als anys 80 després que es cremés, amb una densitat excessiva d'arbres, que estaven tan amuntegats que ni tan sols podien créixer gaire. Gestió de fa 40 anys que avui ja no té cap sentit.

La solució ara és una bona aclarida que redueixi combustible i permeti que els arbres que hi quedin es facin més forts i resilients. Davant les restes d'un tronc tallat, Joan Capdevila diu: 

"Amb aquesta sequera se'ns han mort un bon nombre d'arbres, així que la decisió de què tallar i que no, era fàcil: tallar els que estaven morts."

"Però tampoc es poden fer aclarides gaire grans, la mesura és important. A banda que és un parc natural i s'ha de respectar la biodiversitat, si tallem massa, hi entra massa calor i el terreny s'asseca més encara", alerta. 

Referint-se a agrupacions de veïns que fa temps que demanen més inversions en prevenció contra els incendis, Raimon Roda apunta: 

"Hi ha veïns que ens critiquen que no tallem més arbres, sobretot quan es refereixen a les franges de protecció perimetral de les urbanitzacions. Però nosaltres hem de veure cada cas, no podem aplicar-hi un estàndard. Hi hem d'aplicar criteris forestals."

Sobretot es queixen que en alguns indrets les franges no estan ben fetes. Les franges són les zones al voltant de les cases on s'ha de reduir vegetació per rebaixar combustible i facilitar tasques d'extinció. La llei marca que han de ser de 25 metres i que els arbres entre si han de tenir una distància de 6 metres. 

Però els experts defensen que no es poden fer arreu igual, que s'ha d'estudiar cada cas: per exemple, en cas de pendent, podrien comportar erosió i desestabilització del terreny. 

Els gestors també s'enfronten a un altre mur: la majoria dels terrenys del parc són de propietat privada. En Raimon ens ensenya un rodal ple d'arbres morts per la sequera on no hi han pogut actuar perquè és privat. "Això també passa a les urbanitzacions", ens diu. 

"De fet, l'obligació de mantenir les franges és dels propietaris i, si no ho fan, subsidiàriament, ho ha de fer l'Ajuntament. I ens consta que els ajuntaments, els 9 que pertanyen a Collserola, han fet els seus plans de delimitació de les franges, que això sí que els toca per llei, i que ja estan tots fent els treballs."

Precisament, a Mas Guimbau, un dels barris situats en un pendent més fort, entre els anys 2023 i 2024 ja s'hi han tractat 20 hectàrees i ara mateix s'hi està treballant. Ara bé, hi ha molts indrets on es veuen cases totalment envoltades de vegetació i parcel·les privades totalment abandonades. 

L'obligació d'autoprotegir-se: què haurien de fer els veïns 

Una altra de les urbanitzacions on les franges les està executant l'Ajuntament de Sant Cugat és Sol i Aire. Aquest barri de muntanya és l'únic de Collserola que ara mateix té un grup d'autoprotecció contra incendis forestals. 

Es va crear fa 30 anys arran del gran incendi del 1994. L'organitzen els veïns amb ajuda de l'Ajuntament, i els Bombers els fan formació. 

Han encarregat el seu propi pla d'autoprotecció, obligatori per als barris de muntanya, però que no tots tenen actualitzat. I dediquen moltíssimes hores a informar-se i preparar-se, no només en prevenció sinó també en actuació en cas d'incendi. 

"Tenim un mapa amb tots els hidrants localitzats, les vies d'evacuació i, sobretot, les cases on hi viuen persones vulnerables que podrien tenir més dificultats si hi ha un foc." 

Ho explica la Carolina Oliva, presidenta de l'associació de veïns i membre del Grup d'Autoprotecció Sol i Aire, que vol predicar amb l'exemple. 

"Tant de bo això que fem nosaltres, aquesta política, es traslladés a altres barris de muntanya. 

Nosaltres com a persones que hi vivim tenim una responsabilitat. Sabem perfectament on vivim i què comporta i, fins i tot, quin és el nostre impacte en el parc natural. És la nostra obligació dedicar-hi temps i esforços per evitar que algun dia un incendi pugui fer mal, com ho va fer el 94."

I és que els mateixos Bombers defensen que són els veïns de barris de muntanya els que s'han de corresponsabilitzar contra els incendis.

El cap de Bombers de Barcelona, Sebastià Massagué, ho compara a la responsabilitat que tenen els veïns d'un edifici sobre el manteniment de la façana, perquè no provoqui danys. 

"Fem reunions amb tots els barris de muntanya de Collserola perquè tinguin tota la informació. També fem amb ells simulacres d'incendis. Però treballem des del punt de vista de la corresponsabilitat", explica, al mateix temps que detalla com s'ha de concretar: 

 "Ells han de tenir la seva parcel·la neta, han de conèixer quines tasques de prevenció poden fer, i han de saber com actuar en cas d'incendi, molt atents a les indicacions de Bombers. Fins i tot si s'han de confinar i com."

La por de viure en un entorn privilegiat

Dins del parc hi viuen 15.000 persones, en barris, urbanitzacions i cases aïllades, de les quals el 43% pertanyen a Sant Cugat i el 38%, a Barcelona. 

Que hi hagi urbanitzacions a Collserola augmenta el risc d'incendi. De la mateixa manera que el nombre de visitants anual, més de 5 milions, també ho fa, bàsicament perquè la majoria d'incendis s'originen per causes humanes. 

Així doncs, quines possibilitats hi ha que un gran incendi s'estengui cap a la ciutat de Barcelona?

Segons Massagué, ara mateix les condicions que s'estan vivint amb els incendis de Los Angeles, aquí no hi són. 

"És normal que es facin paral·lelismes amb Catalunya. Però la interfície urbana és diferent. Per començar, allà les construccions són de fusta o materials plàstics molt més inflamables. Aquí, la nostra construcció tradicional ens protegeix." 

Això sí, en cas de situacions extremes, amb vents extrems, temperatures extremes... els Bombers podrien quedar fora de la seva capacitat d'extinció, és a dir, que un gran incendi no es pot parar, es pot encerclar o esperar que se li acabi el combustible. 

Grans incendis que ja hem viscut i que són un avís

L'incendi del Pont de Vilomara, al Bages, del juliol de 2022 va ser un bon avís. S'hi van cremar 53 cases i 1.700 hectàrees. Els Bombers asseguren que el potencial per cremar era de 6.000 hectàrees. 

Van haver de lluitar contra temperatures per sobre dels 35 graus, un vent fort i una sequera extrema que donaven aliment a un monstre de foc imparable. 

"La probabilitat que a Collserola hi hagi un incendi d'aquestes característiques és petita però hi és. I per això fa uns anys que hi estem a sobre", diu Raimon Roda.

I, de fet, els incendis han disminuït al parc, malgrat l'extrema sequera. L'estiu del 2024 només hi va haver 18 conats, inicis de foc que van ser aturats tan ràpid que només s'hi van cremar 0,2 hectàrees en total. 

Representen gairebé la meitat d'incendis que fa dos anys i la xifra és molt més baixa que la de l'any passat. Ara bé, caldrà estar alerta perquè la sequera continua, i la tendència a temperatures més extremes degudes a la crisi climàtica, també.