Un incident a la frontera mauritana revifa les tensions entre el Polisario i el Marroc

El govern del Marroc ha enviat tropes a "netejar" –en els seus propis termes– la principal carretera que connecta el Sàhara Occidental amb Mauritània. Es tracta d'una carretera vital per al tràfic comercial de la zona, i manifestants independentistes saharauis la mantenen tallada al punt fronterer de Guerguerat des de fa setmanes.

L'exèrcit marroquí ha entrat a l'extrem sud del Sàhara Occidental per desactivar el bloqueig de la frontera que des de fa tres setmanes manté un grup de simpatitzants del Front Polisario, els independentistes saharauis. En aquesta operació, les forces armades han fet un passadís de cinc quilòmetres per permetre la circulació de camions i altres vehicles entre la duana marroquina i la frontera de Mauritània.

Així ho ha explicat l'agència de notícies mauritana Sahara Media.

Abans, un portaveu del Polisario havia amenaçat de respondre si cap actiu militar o civil marroquí entrava a Guerguerat, alertant que "pot posar fi a l'alto el foc i desencadenar una nova guerra".

Els simpatitzants de l'organització armada es van concentrar a la frontera amb Mauritània després que el Consell de Seguretat de les Nacions Unides va emetre una resolució el mes passat que consideren favorable al Marroc.

La resolució 2548 del Consell cridava a assolir "una solució realista, factible i duradora basada en el compromís de les parts" que va ser interpretada com una fórmula que descartava el referèndum acordat.

Tallar el conflicte d'arrel

Les autoritats marroquines corren el risc que la protesta desencadeni un nou conflicte diplomàtic com el de l'anomenat "campament de la dignitat" de Gdeim Izik l'any 2010, del qual tot just es commemora el desè aniversari. Aleshores, la protesta d'un grup de joves a Al-Aaiun, la capital del Sàhara Occidental, va estimular una acampada reivindicativa en què van participar desenes de milers de saharauis.

La monarquia alauita va intervenir per la força per desallotjar el campament, una acció policial que va acabar amb desenes de morts, centenars de detinguts i milers de ferits.

La fiscalia de l'Audiència Nacional de Madrid va qualificar els fets, denunciats per la Lliga Espanyola pro Drets Humans, de possibles "delictes de lesa humanitat". A banda, el govern del Marroc va haver d'encaixar crítiques de la Unió Africana, la Unió Europea, les Nacions Unides i més d'una dotzena de països, inclosos els EUA.

En un comunicat, el ministre d'Exteriors marroquí ha assegurat: "No tenim cap més opció que assumir les nostres responsabilitats a l'hora de posar fi al bloqueig i restaurar així la lliure circulació del comerç i de les persones."

El govern del Marroc va aconseguir el control del territori l'any 1974, quan es va acabar el mandat espanyol, i considera que aquesta regió, rica en fosfats, és part integral del seu país. El Polisario, que té el suport d'Algèria, vol la independència del Sàhara Occidental.

En el moment d'escriure aquestes línies, el règim algerià no s'ha pronunciat, un factor clau per fer que la balança es decanti cap a un conflicte armat o no.

Dijous mateix, el secretari general de l'ONU, António Guterres, es va mostrar amoïnat per la gravetat de la situació a la zona, però volia evitar una escalada de la tensió. L'alto el foc al territori, ocupat pel Marroc, és vigent des del 1991, fa prop de 30 anys.