Un infermer català, voluntari en l'assaig de la vacuna d'Oxford contra la Covid-19

La Universitat d'Oxford, al Regne Unit, lidera un dels projectes de vacuna contra la Covid-19 que més esperances està generant al món.

Els assajos en humans d'aquesta vacuna van començar a finals d'abril amb uns 1.100 voluntaris, i superada la primera fase, han passat a la següent, amb 10.000 persones més.

Una d'aquestes persones és un infermer català, Joan Pons, que ara està treballant a l'UCI d'un hospital de Sheffield, al nord d'Anglaterra:

"Estan molt interessats a poder-ho fer amb personal sanitari perquè estem molt més amb contacte amb el coronavirus, per poder tenir totes les dades i accelerar-les."

La vacuna, l'única esperança

En Joan, que va ser guardonat el 2018 com a Infermer de l'Any al Regne unit, ha participat en la prova perquè creu que aconseguir una vacuna és l'única esperança contra la Covid-19.

La vacunació no li ha comportat efectes secundaris destacables, i malgrat el risc de ser un dels primers a provar-la, està força tranquil:

"Com que, de moment, és una vacuna experimental, pot passar qualsevol cosa, però tinc un telèfon 24 hores al dia. Qualsevol símptoma, qualsevol problema que tingui puc trucar-los."

Següent pas: el Brasil

La següent fase d'aquesta vacuna, però, no es farà al Regne Unit, sinó al Brasil, perquè per provar que és eficaç cal que els assajos es facin en un país amb un ritme d'infecció més alt del coronavirus.

Aquesta vacuna s'ha desenvolupat a partir de la versió afeblida d'un coronavirus que causa el refredat comú en ximpanzés, i que s'ha modificat perquè els humans desenvolupin anticossos contra la Covid-19.

2.000 milions de dosis

La Universitat d'Oxford s'ha aliat amb la farmacèutica AstraZeneca, que diu que en vol aconseguir fins a 2.000 milions de dosis, una part de les quals per a països amb pocs recursos, a partir de la tardor.

Hi ha, doncs, moltes expectatives, i també interessos, al voltant de la vacuna desenvolupada a Oxford, que ha rebut, fins i tot, el suport del govern dels Estats Units, tot i que encara no se sap del cert si funciona.

Més de 100 candidates a vacuna

La d'Oxford és una de les vacunes més avançades en la cursa per aconseguir un mètode d'immunització a la Covid-19.

A mitjans de maig la farmacèutica nord-americana Moderna va anunciar que la seva aspirant a vacuna té "potencial per impedir la malaltia".

Pocs dies després, l'empresa xinesa CanSino va publicar els primers resultats de la seva, que asseguraven que fa que els vacunats produeixin anticossos i cèl·lules T contra el coronavirus SARS-CoV-2.

Hi ha algunes altres vacunes que ja s'han començat a provar en humans, i en total hi ha més de 100 projectes de vacuna en investigació arreu del món, l'estat dels quals es pot consultar en aquesta pàgina web: https://vac-lshtm.shinyapps.io/ncov_vaccine_landscape/

Cimera Mundial sobre Vacunes

Mentrestant, aquest dijous es va celebrar la Cimera Mundial sobre Vacunes, organitzada pel Regne Unit i en què van participar més de 50 països, i que va decidir destinar 7.700 milions d'euros per millorar l'accés i el desenvolupament de les vacunes.

El destí d'aquests diners el gestionarà l'Aliança Mundial per a les Vacunes i la Immunització, GAVI en les sigles en anglès, una associació amb seu a Ginebra creada l'any 2000.

Una part d'aquests recursos es destinaran a preparar els sistemes de salut d'arreu del món per afrontar la vacunació massiva contra el coronavirus quan es disposi de vacunes.

Un fons especial per a la Covid-19

Per això s'ha creat un fons especial, el Gavi Covax AMC, per tenir la vacuna el més aviat possible disponible per als sanitaris i les persones amb més risc de morir per la malaltia.

En una segona fase la intenció és estendre aquest esforç a tothom, amb l'objectiu de garantir un accés equitatiu arreu del planeta a les vacunes contra la Covid-19.

El Gavi també vol aconseguir, per exemple, que el 2025 300 milions de nens de països pobres estiguin immunitzats contra malalties com el xarampió, la poliomielitis i la diftèria.