Un informe assenyala com el racisme "impregna" l'escena i el sector musical català
ACN Vic - Un informe de l'Acadèmia Catalana de la Música conclou que l'escena i el sector musical català estan "impregnats de racisme". El treball n'analitza les causes i també quins efectes tenen. Segons un dels autors, el músic Marc Ayza, la "supremacia" blanca és "evident" en tots els àmbits: des de l'organització de certàmens, els músics o el públic. "El greu problema és l'imaginari que hi ha sobre la negritud i la por a tot allò que és negre", subratlla. I no només això, per Ayza es passa "pel sedàs blanc europeu qualsevol estil de música". L'estudi posa l'exemple dels instruments que s'ensenyen a les aules i que només són de cultura occidental-europea. Per Ayza, la solució passa per instaurar polítiques d'igualtat com les del feminisme.
La imatge d'una persona negra per promocionar un festival on no hi ha cap negre: ni entre els músics, ni entre el públic, ni tampoc entre l'organització. "És una pràctica molt estesa, però n'hi ha d'altres com la manera que es tracten els músics, la quantitat que cobren o si estan assegurats o no", subratlla Marc Ayza, una de les persones que ha participat en la redacció de l'estudi 'Música i pluralitat. Programacions a una Catalunya que ja no és només blanca'.
El treball, que es presenta aquest dijous a dos quarts de cinc de la tarda al Mercat de Música Viva de Vic, analitza "la manca" de representativitat i el racisme "estructural" que hi ha en el sector musical català.
El document és el resultat de les jornades celebrades al novembre de l'any passat dins el Fòrum 2023, organitzat per l'Acadèmia Catalana de la Música i dedicat a la pluralitat i a la representació dins el sector musical català. Durant el Fòrum, es va posar en evidència la manca de pluralitat i representativitat dins l'escena musical de Catalunya.
L'informe assenyala que l'escena musical catalana està "profundament afectada" per un racisme estructural, tant en l'explotació de gèneres com el jazz o el reggae per part de programadors blancs, com en la manca d'inclusió real d'artistes d'orígens no europeus als circuits principals.
A més, analitza com els estereotips i les pràctiques culturals eurocèntriques predominen en la formació musical. "L'ensenyament és clau. Com estem ensenyant música de certes cultures obviant i despreciant codis d'aquestes cultures. Quins tipus de músics accedeixen a la docència? Els alumnes han de veure que hi ha tot un ventall i que es pot arribar a fer música des de molts ventalls. La sensació és que estem passant qualsevol estil de música pel nostre sedàs blanc europeu", subratlla Ayza.
Quotes o subvencions per revertir la situació
El treball proposa recomanacions per fomentar la inclusió en el sector, com ara la implementació de quotes, o la creació de línies de subvenció específiques per a artistes racialitzats. "Al final es tracta de les mateixes polítiques o mesures que es poden implementar en el feminisme. Si hi ha coses que funcionen en el tema d'equitat entre homes i dones, també poden funcionar en el tema d'equitat entre persones blanques i no blanques. El racisme i el masclisme són coses que impregnen la nostra societat des de tots els àmbits: nostra manera de pensar, de relacionar-nos...", explica Ayza.
Per tot plegat, el treball també posa sobre la taula la necessitat d'incorporar la pluralitat musical en l'educació i els mitjans de comunicació.