Un informe assenyala la policia espanyola en la tragèdia de Melilla: "Van veure què passava"

"Van poder veure el que estava passant en l'interior del pas fronterer sota control marroquí."

És una de les conclusions de l'informe d'Irídia i Border Forensics quan fa dos anys de la tragèdia de Melilla.

Les entitats denuncien que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil van poder avisar del que estava passant i que no ho van fer.

Tampoc van activar els serveis d'emergències i van seguir utilitzant material antidisturbis en un espai sense escapatòria per a centenars de persones.

270 salves, 28 pots de fum, 86 ampolles de gas lacrimogen, 65 bales de goma, 41 esprais de defensa personal i 12 aerosols antidisturbis.

"No és acceptable en democràcia que hi hagi desenes de morts en una frontera i l'Estat no hi tingui res a dir", denuncia Maite Daniela Lo Coco, investigadora a Irídia i coautora de l'informe.

Després d'aquells fets el 24 de juny de 2022, almenys 37 persones van morir a la frontera entre Espanya i el Marroc, segons les Nacions Unides.

O bé asfixiades i aixafades a la porta del pas fronterer de Barrio Chino, o unes hores o dies després a causa de les ferides d'aquell moment.

La xifra de morts oscil·la segons les fonts. "Aquest ball de xifres és justament perquè els que tenien la responsabilitat de comptar-los i transmetre la veritat no ho han fet", reclama Sami Ladan, coautor de l'informe.

Dos anys després, 76 persones més continuen desaparegudes, segons Amnistia Internacional.

Helicòpter, dron i 121 agents de Policia i Guàrdia Civil

"Tot i haver vist l'aglomeració de persones i que fins i tot saltaven uns per sobre dels altres, no van pensar que hi hagués risc per a la seva integritat."

Així ho descriu la Fiscalia en l'informe de 22 de desembre de 2022 en què arxiva les diligències d'investigació sobre els fets.

Parla del pilot de l'helicòpter i de l'operador de càmera que filmava les poques imatges policials que han transcendit d'aquell dia.

Cap dels dos va transmetre als agents de terra la urgència de fer canvis en l'operatiu per evitar l'asfíxia de les desenes de persones que s'acumulaven rere la porta tancada.

Mentrestant, els cossos policials continuaven disparant salves, pots de fum i pilotes de goma, amb la gendarmeria marroquina encapsulant-los des de darrere.

"La conversa entre els pilots reflecteix una absoluta indiferència davant la mort de les persones migrants que es trobaven atrapades en una situació de risc imminent", relata Lo Coco.

L'informe de la Fiscalia va reiterar que els agents situats a peu de frontera tampoc podien veure la dimensió del que estava passant:

"Des de les diferents posicions ocupades per aquest grup d'agents no existia cap possibilitat de veure què succeïa a l'interior del pas fronterer."

Una recreació 3D de l'entitat Border Forensics construïda a partir de fotografies d'aquell dia assegura que els agents sí que tenien visió directa a través de les reixes.

"Els crits de les persones i els cops de la policia també es podien sentir perfectament", assegura Lo Coco.

Els investigadors insisteixen a demanar al Ministeri de l'Interior que faci públiques la totalitat de les imatges d'aquell dia.

"No pot ser que entreguin una part del vídeo i decidir de manera unilateral que una altra part de les gravacions és irrellevant", denuncia Ladan.

De la totalitat de 4 hores i 15 minuts d'imatges que van gravar l'helicòpter i el dron, només se'n van filtrar 10 minuts a Lighthouse Reports.

Dues càmeres del pas fronterer, a més, no estaven en funcionament. "No disposem d'imatges que documentin el moment culminant de la massacre, entre les 9.44 i les 12.00", denuncien els investigadors.

Colpejats a Melilla i retornats en calent

"Quan vaig seure a terra em van pegar tres vegades al cap amb una porra."

És el relat d'un dels supervivents. Explica que els cops els va rebre quan ja era al costat espanyol de la tanca, juntament amb les 470 persones que al cap d'uns minuts van ser retornades.

Ho van fer sense respectar la legislació internacional, segons l'informe que va emetre el defensor del poble.

Les forces de seguretat espanyoles tampoc van avisar cap ambulància perquè ajudés els ferits.

"El mateix relat de la Fiscalia assenyala que hi va haver cinc desmais i en cap moment es va activar l'atenció sanitària", assenyala Lo Coco.

Un punt corroborat pel mateix Ministeri de l'Interior, que va reconèixer que l'única ambulància a la zona no va atendre ningú per no entrar en la zona d'aldarulls.

"Considerem que hi ha proves suficients per pensar que aquí hi va haver tractes inhumans i degradants", denuncien des d'Irídia.

En les imatges captades per Eldiario.es, es pot apreciar com en el retorn de les 470 persones alguns policies colpegen diverses persones mentre se les expulsa al Marroc.

"Vam preguntar als agents de la Guàrdia Civil si tenen una llista dels retornats, amb noms i cognoms. I no la tenen", diu Ladan. "No els feien cap pregunta. Només els expulsaven, sense més ni més."

Les famílies, sense respostes

Al cementiri de Nador fa uns dies hi van aparèixer unes làpides amb unes inscripcions escrites a mà.

Concretament, són les referències de 13 cossos enterrats el 6 de juny. Segons l'Associació Marroquina pels Drets Humans, corresponen a 13 víctimes de la tragèdia de Melilla.

Hi van escriure un número d'identificació, una data i el sexe del difunt. Res més. No hi figura cap nom, ni l'edat ni la nacionalitat.

Fins ara, la majoria dels cossos s'havien emmagatzemat a la morgue de l'hospital de Nador. Però només un havia pogut ser identificat per la seva família.

"A dia d'avui, les famílies encara segueixen sense notícies", denuncia Ladan. "I ni tan sols tenen la possibilitat d'anar al Marroc a retre un últim homenatge."

Mentrestant, gairebé un centenar de supervivents continuen complint condemna al Marroc, després d'haver estat jutjats els darrers mesos.

Tot i això, els investigadors de l'estudi no tenen informació actualitzada sobre l'estat de totes aquestes persones. "És una contínua impotència", lamenta Ladan.