Un informe de la Guàrdia Civil eleva a dos milions la suposada malversació per l'1-O
Els investigadors sospiten que s'haurien dedicat subvencions públiques a Junts pel Sí per pagar actes de promoció del referèndum
Confrontació entre el jutge Llarena i el ministre d'Hisenda sobre el suposat ús de fons públics per organitzar el referèndum de l'1 d'octubre. El Suprem ha aixecat el secret de sumari sobre la peça separada en què ha investigat aquesta suposada malversació de fons públics.
L'informe de la Guàrdia Civil que figura en el sumari eleva la despesa pública en el referèndum dels 1,6 als gairebé 2 milions d'euros. Els investigadors asseguren que el govern català es va gastar més de mig milió, 503.000 euros, en la campanya explicativa i en anuncis publicitaris.
Pel que fa als enviaments a través de l'empresa UniPost, hi van dedicar 980.000 euros, als quals s'han de sumar 152.000 euros més en material electoral, butlletes i sobres, que van ser confiscats per la Guàrdia Civil a Igualada i Bigues i Riells.
D'altra banda, consignen també la despesa de 218.000 euros que el Diplocat hauria gastat, entre altres conceptes, en els viatges i allotjament dels observadors internacionals.
A tot això s'hi afegeixen 62.000 euros per a la impressió i repartiment de cartells de l'1 d'octubre que es va fer, diuen, a través d'Òmnium Cultural.
Tot sumat, gairebé dos milions destinats al referèndum, malgrat que tot no s'arribés a pagar. Això és el que té el jutge Llarena des de fa un mes. I ara espera el que li enviï Montoro, que insisteix que ni un euro públic s'ha destinat al referèndum.
Subvencions de JxSí
Els investigadors sospiten, amés, que una part d'aquests gairebé dos milions procedien de subvencions públiques al Grup Parlamentari de Junts pel Sí. Com a prova, aporten una factura de 17.690 euros firmada per Jordi Turull, president del grup, per pagar el lloguer del Teatre Nacional de Catalunya. I és que al TNC es va celebrar, el 4 de juliol passat, un acte explicatiu sobre l'1 d'octubre.
Creuen que la mesa sabia el suposat destí d'aquests diners
L'informe de la Guàrdia Civil conclou també que la mesa del Parlament "havia d'estar informada del destí de les subvencions públiques rebudes pel grup parlamentari i si s'han dedicat a cobrir les despeses relacionades amb el referèndum, com l'acte celebrat al TNC", ja que els grups han de retre comptes anualment a la mesa sobre la comptabilitat de les subvencions que reben.
L'informe l'ha fet públic el Suprem, i no el jutjat 13 de Barcelona, que és el que investiga específicament l'1-O.
A través d'una piulada a Twitter, Gonzalo Boye, un dels advocats de Carles Puigdemont, dubta de la fiabilitat d'aquesta interlocutòria sobre la suposada malversació en l'1 d'octubre. Diu que la xifra que ara aporta la Guàrdia Civil, 1,9 milions d'euros, es contradiu amb la que el mateix cos va dir en un principi, la d'1,6 milions que consta a l'ordre de processament.
Se dictó auto de procesamiento con unos hechos (entre ellos 1,6 millones) que ahora, ni la Guardia Civil respalda sino que los cifra ya en 1,9 y Montoro en 0
Gonzalo Boye (@boye_g) 19 d'abril de 2018
¿Qué fiabilidad ofrecen los "Hechos" del auto de procesamiento si según Hacienda no hubo gasto y según la G.C. el gastos es mucho mayor del reflejado en esos "Hechos"?
Gonzalo Boye (@boye_g) 19 d'abril de 2018
