Un informe del govern assenyala els reptes del català i cinc vies per superar-los

La majoria de partits coincidien en campanya que la salut del català és una de les prioritats d'aquesta legislatura, la primera en què hi ha una Conselleria de Política Lingüística, fruit del pacte d'investidura entre ERC i el PSC. Aquest dimarts, el departament hi ha posat fil a l'agulla, amb un informe que ha entregat al govern --a petició del president Illa-, en què identifica i fixa les prioritats per impulsar l'ús de la llengua catalana.

Conclou que la situació requereix "una intervenció ambiciosa liderada pels poders públics que impliqui tota la ciutadania". I això, segons el document, comporta cinc grans reptes:  
 

1. Incrementar el coneixement social de la llengua

L'informe aposta, d'entrada, per corregir el fet que hi ha àmplies capes socials que no han tingut un accés suficient al català per poder aprendre'l i fer-se'l seu.

Com? El text es fixa primer en l'educació, com a eina per garantir que tots els infants i adolescents reben la competència oral i escrita en català. També parla de la necessitat de "rellançar els mecanismes d'acollida, ensenyament i dinamització lingüística" per a persones adultes.

I apunta que cal impulsar el català com a llengua d'acollida o incloure'l en els cursos de polítiques actives d'ocupació, per garantir-ne l'ús normal com a llengua vehicular.
 

2. Fer fàcil l'ús del català

Que fer servir el català en una oficina, un comerç o un centre de salut no es percebi com a hostil és també un dels objectius que identifica l'informe. 

Això passa, segons diu, per mesures com fomentar l'oferta comunicativa i cultural en català, garantir el compliment de la legislació en matèria de drets lingüístics, especialment a l'empresa i al comerç --des de la retolació a l'atenció al públic--, o establir un calendari de capacitació del personal en els departaments de Salut o Drets Socials, per garantir l'atenció activa en català als usuaris.
 

3. Llengua d'ús normal de les institucions

El tercer repte que identifiquen és garantir que el català sigui una llengua d'ús normal a les administracions i institucions. I mencionen concretament que la llengua catalana s'ha d'utilitzar tant en les seves actuacions internes i en la relació entre elles, com en les comunicacions i les notificacions que s'enviïn.
 

4. Incentivar el compromís amb la llengua

Apartar la llengua de les lluites partidistes, evitar lligar-la a una ideologia concreta o fer entendre que la defensa del català no implica l'atac a cap altra llengua són algunes de les idees que subratlla el document per estimular el compromís amb el català de tota la societat. 

I aquí apel·la a les persones que tenen el castellà com a llengua familiar perquè "superin la comoditat del monolingüisme" i "reforcin la seva solidaritat i la seva obertura de mires envers el català".

També apunta la necessitat d'evitar que el català es converteixi en la llengua només d'un grup social, reivindicant-la com a patrimoni col·lectiu i implantant el que anomena "hàbits d'ús favorables a la llengua". Això vol dir fixar-se en els petits gestos del dia a dia per ser conscient de l'ús del català i de les conseqüències lingüístiques de fer-lo servir o no.

El document insta la Generalitat a incentivar aquests hàbits i també cita un Pacte Nacional per la Llengua, que ja consta en els acords dels socialistes amb els republicans i els Comuns per investir Salvador Illa.
 

5. Garantir els recursos 

Com a últim punt, l'informe apunta que calen formadors i dinamitzadors lingüístics, eines d'aprenentatge --físiques i digitals--, productes culturals, mitjans de comunicació o tecnologies lingüístiques. I planteja vies per assolir aquest objectiu. 

Així, en l'àmbit de l'audiovisual, apunta que cal desenvolupar el pla d'impuls del català en aquest àmbit, com a mínim amb la dotació prevista en el projecte de pressupostos per al 2024, per incrementar les pel·lícules i sèries produïdes, doblades o subtitulades en català, l'exhibició de cinema en català en sala i facilitar la incorporació del català a les plataformes, les xarxes socials o els videojocs.

Per avaluar les actuacions que es facin i proposar-ne de noves, l'informe aposta per crear un "centre de recerca aplicada en política lingüística, aprenentatge i ús de la llengua",  vinculat al sistema universitari, el govern, el Consell Social de la Llengua i el Consorci de Normalització Lingüística.

Per què aquests cinc objectius?

Per identificar aquests cinc reptes, el document fa primer una fotografia de la salut actual de la llengua catalana. Així, com a elements positius, destaca que el català té més de deu milions de parlants, una dimensió equiparable o fins i tot superior a nombroses llengües estatals d'Europa, com el danès, el finès o l'eslovac.

Aquesta comparació subratlla la rellevància demogràfica del català en el context europeu, on se sumen altres fortaleses com la seva oficialitat en la major part del domini lingüístic i una àmplia producció cultural i comunicativa.

El document també sosté que és una llengua d'ús "normal" en la majoria d'institucions públiques, i que es fa servir de forma notable en el sistema educatiu i universitari. Així mateix, remarca que la llengua gaudeix d'una presència "sòlida" en àmbits com la literatura, el teatre o els mitjans de comunicació.

Tot i això, l'informe també cita les prioritats en què cal treballar, com és el gruix de persones que desconeixen la llengua. 

També es fa referència al retrocés preocupant en l'ús del català en els àmbits educatiu, sanitari i comercial. Algunes de les dades més recents fan referència al 2023 i constaten, per exemple, un retrocés en l'ús del català per part de l'alumnat durant les activitats en grup. 

Segons l'informe, el 2006 un 67,8% de l'alumnat de 4t d'ESO emprava el català en activitats grupals, xifra que va disminuir fins al 22% el 2022.

Així, l'estudi recull que hi ha àmbits on la presència del català continua sent "escassa o molt limitada". És rellevant, segons dades del 2023, en sectors com la justícia --només un 6,8% de les sentències van ser en català--, el consum de cinema --únicament un 13,1% dels espectadors van triar el català com a primera preferència--, o el consum de videojocs --tan sols un 6,7% es van fer en català.

Pots llegir l'informe sencer, titulat "Situació del català, l'occità aranès i la llengua de signes catalana i principals línies d'intervenció en política lingüística durant la legislatura", aquí: