Un informe jurídic avala l'oficialitat del català a la UE i veu riscos si es veta

"No hi ha cap impediment legal perquè el català esdevingui la 25a llengua oficial de la Unió Europea." Aquesta és la principal conclusió de l'informe jurídic internacional presentat per Plataforma per la Llengua a Brussel·les aquest dimecres a favor de reconèixer el català com a llengua oficial i de treball a la UE.

El document pretén pressionar els estats membres de cara a la reunió de ministres de dimarts vinent, en què per primer cop es podria votar aquesta qüestió.

L'estudi ha estat elaborat per professors de dret comunitari del King's College de Londres i de la Universitat de Birmingham i coordinat pel jurista Pol Cruz-Corominas. Plataforma per la Llengua considera que les seves conclusions demostren que no hi ha cap excusa per no reconèixer el català a la Unió Europea.

Els acadèmics que l'han elaborat també critiquen la posició del Consell de la UE del 2004, quan va ser restrictiu amb una petició de semioficialitat pel català, i alerten de les conseqüències negatives que tindria una hipotètica resposta desfavorable a la petició feta pel govern espanyol al Consell de la UE aquest agost --juntament amb l'euskera i el gallec.

La decisió s'havia de votar al setembre, però es va ajornar davant la falta d'unanimitat dels 27, necessària per aprovar la mesura.

Fa un any, el govern espanyol també va demanar per carta al Parlament Europeu que es pogués fer servir el català, el gallec i l'euskera en els plens d'aquesta cambra. La petició formava part d'un dels compromisos pactats en la reunió de la taula de diàleg entre la Generalitat i l'executiu espanyol per desjudicialitzar la política i impulsar l'ús del català.

L'executiu espanyol també s'ha compromès a assumir els costos addicionals derivats de l'oficialitat del català a la UE, si cal, per aplanar el camí del seu reconeixement.

El treball, el primer informe jurídic del món acadèmic sobre aquesta qüestió, analitza els criteris legals de l'oficialitat del català a la UE, com si cal ser llengua oficial en un estat membre per ser oficial a la UE, si ho ha de ser en tot el territori del seu estat o n'hi ha prou de ser-ho només en una part, i si és imprescindible que la llengua en qüestió estigui prèviament esmentada als tractats o no per poder ser oficial.

I afirma que no hi ha ningú a l'àmbit acadèmic del dret europeu que sostingui que el català no compleix els requisits legals necessaris per ser una llengua oficial de la Unió Europea.

El rebuig del 2004, per raons polítiques i sense base jurídica

A l'informe, els coautors critiquen la posició del Consell de la UE del 2004, quan van tancar la porta a una petició de semioficialitat pel català al·legant que no era una llengua esmentada als tractats.

Els autors consideren que aquella decisió no tenia base legal i venia motivada per interessos polítics, tal com ja havien afirmat altres juristes d'aquest àmbit, i subratllen que el tractat actual és més inclusiu amb llengües com el català i que, per tant, una resposta semblant ara encara té menys cabuda legal.

L'entitat ha fet arribar aquest dijous l'informe a totes les representacions permanents i viatja demà a Madrid per presentar l'informe a una de les ambaixades amb les quals ha estat mantenint converses aquests dies.

Les greus conseqüències d'un rebuig

A més, també s'analitzen els riscos o conseqüències negatives que tindria un hipotètic veto al català, com ara:

• Podria implicar la "desoficialització" del català en certs àmbits en el seu propi territori.
• Perjudicaria el principi de bona administració d'acord amb la definició que li dona la Carta de Drets Fonamentals de la UE, i segons el qual un ciutadà ha de poder-se comunicar en tota circumstància amb les institucions en qualsevol de les llengües oficials.
• La paradoxa que suposaria un veto amb les proclames de la UE de fomentar el multilingüisme i protegir les anomenades llengües regionals.

La professora de la Universitat de Birmingham Karen McAuliffe, coautora de l'estudi, ha remarcat, en la seva presentació, la flexibilitat del règim lingüístic de la UE i com s'ha adaptat a les seves necessitats polítiques i pragmàtiques.

Plataforma per la Llengua ja ha fet arribar l'informe a totes les representacions permanents europees i es reunirà aquest divendres a Madrid amb una ambaixada per explicar les seves conclusions.

Aconseguir l'oficialitat del català seria "una fita històrica" amb molts avantatges, segons els experts, perquè obriria un ventall d'oportunitats professionals, suposaria un important impuls per al coneixement de la llengua a Europa i en fomentaria l'ús social, ara en retrocés.