Un informe rebat amb xifres les falses creences negatives sobre la immigració, molt esteses

Tota una sèrie de creences sobre la immigració i el seu impacte negatiu en la població autòctona a Espanya s'han continuat estenent els últims anys, i les xarxes socials hi estan contribuint.

Són creences que afirmen que hi ha molts més migrants dels que realment hi ha i que reben més ajudes socials i es beneficien més de la sanitat pública que els ciutadans autòctons, entre altres.

Per intentar combatre-ho, l'últim informe anual del Fòrum per a la Integració Social dels Immigrants, FISI, presentat aquest dimarts a Madrid, dedica un capítol a oferir dades oficials i contrastades per combatre-ho.

Quants migrants hi ha a Espanya

L'informe sencer té 131 pàgines; el capítol que vol combatre la desinformació ocupa de la pàgina 88 a la 93, i comença amb la dada més senzilla de rebatre: el nombre total de migrants.

El padró a 1 de gener era de 48 milions i mig de persones vivint a l'Estat espanyol, de les quals 6.491.000 són de nacionalitat estrangera, cosa que suposa el 13,3% del total.

Els autors consideren necessari precisar-ho perquè la percepció de molta gent és que el percentatge és força més alt: en concret, enquestes del 2017 mostren que ja llavors el 17% de la població creia que el percentatge superava el 25%.

Una enquesta recent del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) apunta en el mateix sentit en la població catalana. Tres de cada deu catalans creuen que el percentatge de persones estrangeres que viuen a Catalunya és superior al real.

Així, malgrat que la població estrangera representa el 17,24% de la total, segons el cens de l'Idescat, la percepció mitjana és del doble, d'un 34%, i el 16% dels enquestats creuen que més de la meitat dels residents a Catalunya han nascut a l'estranger.

Què vol dir "immigrant"

A més, fan una puntualització sobre el concepte mateix d'"immigrant", comparant dos casos: els ciutadans del Regne Unit, que ara no forma part de la UE, i els de Romania, que sí que són comunitaris.

En concret, remarquen que els més de 600.000 romanesos que viuen a Espanya són considerats molt sovint com a immigrants, cosa que, en canvi, no acostuma a passar amb els gairebé 300.000 britànics:

"Cal assenyalar que el concepte "immigrant" és canviant en l'imaginari de la societat i tendeix a incloure o excloure nacionalitats i persones en funció de diferents criteris."

En la mateixa línia, denuncien que molt probablement bona part de la població continuarà considerant immigrants les gairebé 1.650.000 persones que van adquirir la nacionalitat espanyola per residència entre el 2009 i el 2022.

No fan servir més la sanitat

Pel que fa a l'ús dels sistemes de salut públics, recorden que el 2017 més de la meitat d'enquestats pel CIS creia que els immigrants n'abusen, creença que les dades d'aquell mateix any desmenteixen.

Així, de 16 milions de consultes, n'hi va haver 1,7 milions de fetes per persones nascudes a l'estranger, un 11%, cosa que inclou els nacionalitzats recentment, de manera que no arriben al percentatge que els correspondria.

A més, els migrants triguen molt més a anar al metge, i fan menys ús de les visites a especialistes: el 37% dels que tenen la nacionalitat espanyola no n'ha fet cap des de fa més d'un any, pel 43% dels migrants.

En aquest apartat, els autors recorden que el 78% dels migrants estan en la franja d'edat de 16 a 64 anys, mentre que aquest percentatge baixa en els espanyols fins al 63%.

Reben menys ajudes socials

Pel que fa a les ajudes socials, més de la meitat dels enquestats el 2017 creien que els migrants en reben més a l'escola pels mateixos ingressos, i gairebé el 12%, que suposen "una càrrega".

La realitat és que, segons dades del 2022, dels 8.880.000 beneficiaris dels serveis socials, 444.308 eren migrants, el 5%, un percentatge baix si es considera que són els que més risc de pobresa tenen entre la població total.

Pel que fa a les rendes mínimes, i segons dades del 2021, el percentatge puja força més: de 305.000 beneficiaris totals, gairebé 80.000 són migrants, cosa que suposa el 26,1%.

No prenen la feina als autòctons

En l'àmbit laboral també hi ha estesa la creença que s'haurien de contractar espanyols abans que estrangers: en l'enquesta del CIS del 2017 afirmaven això el 53% dels enquestats.

Però curiosament només el 2% creia que els migrants abarateixen el mercat del treball, i el 7,4%, que hi afegeixen competència, però els autors recorden que els contractes els fan els empresaris.

En aquest sentit, remarquen que els migrants es concentren principalment en les anomenades "ocupacions elementals", com ara les feines domèstiques, de l'hostaleria o de pagès.

Segons dades del 2023, en aquest tipus de feines només hi ha un 9% amb nacionalitat espanyola, mentre que hi ha un 26,1% que la tenen estrangera, i un 22% més tenen doble nacionalitat.

En les feines domèstiques, el percentatge de migrants puja al 45%, a l'àmbit agrari al 33% i a l'hostaleria al 26%, cosa que els permet dir que els migrants no suposen competència als autòctons:

"Lluny d'haver-hi una competència, la inserció laboral de la població migrant és complementària a la de la població autòctona, i es concentra des de fa anys en determinades ocupacions."

Els sol·licitants d'asil sí que poden treballar

Aquest capítol sobre desinformació el tanquen fent referència a creences esteses en àmbits professionals que afirmen que no es poden contractar perfils com els sol·licitants d'asil i de protecció internacional.

En aquest sentit, afirmen que hi ha empreses i assessories que rebutgen els aspirants d'aquest perfil perquè estan convençuts que no tenen dret a accedir al mercat de treball.

Per combatre aquesta creença, fan referència a directives europees i a jurisprudència espanyola que afirmen el contrari: que tenen aquest dret mentre es tramita la seva petició.

El FISI és un organisme que penja del Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions i el formen entitats que treballen per la integració dels migrants i també organismes públics.