Els científics també cometen errors, i esmenar-los, encara que sigui 159 anys després, sempre és important per evitar comprometre investigacions posteriors.

Una vèrtebra del fòssil d'una espècie extingida que va viure fa 11.000 anys a l'Amèrica del Sud, el "Macrauchenia patachonica", va ser descrita erròniament fa un segle i mig, i l'error s'ha mantingut fins ara.

Darwin va descobrir el fòssil d'aquest animal estrany, el qual Richard Owen, fundador del Museu d'Història Natural de Londres, va classificar i va batejar. Més tard, el zoòleg alemany Hermann Burmeister va descriure aquells ossos, entre els quals n'hi havia un que no es corresponia amb la resta. I així va quedar la cosa.

Sovint és la casualitat o l'interès minuciós dels estudiosos, en aquest cas el de Hans Püschel, paleontòleg de la Universitat de Xile, el que porta a descobrir els errors:

"La importància d'aquesta investigació és que corregeix un error històric en una espècie emblemàtica que ha estat molt estudiada, inclosa en molts treballs i que, a més, va ser descoberta per Darwin."

Püschel, juntament amb el paleontòleg argentí Agustín Martinelli, ha publicat un estudi a la revista "Swiss Journal of Palaeontology" en què determina que l'atles --la vèrtebra que suporta el crani-- que es va descriure el 1864 amb relació a aquesta espècie en realitat correspon a un bòvid, "probablement a un toro o una vaca grans". 

No sembla gran cosa quan parlem de fòssils i d'animals extingits, ni tampoc urgent, però el cas explica la transcendència que pot tenir un detall en l'encadenament de coneixements que es donen per fets en la ciència.

De fet, d'aquest primer fòssil i d'altres descoberts posteriorment d'aquest mamífer, se n'han fet fins i tot estudis moleculars, però mai una nova descripció dels ossos.

L'estudi d'un mamífer enigmàtic descobert per Darwin

Durant el seu famós "Viatge del Beagle", Charles Darwin va descobrir el 1834 les restes fòssils d'un estrany animal que encara ara és un enigma evolutiu per la seva curiosa anatomia.

Hans Püschel, que es va interessar per aquesta baula perduda, va ensopegar amb l'error mentre feia un estudi que li va permetre identificar una nova espècie d'aquest grup de mamífers que va habitar Xile, la qual va anomenar "Micrauchenia saladensis".

Revisant els materials existents del "Macrauchenia patachonica", es va adonar que l'os atles descrit tenia inconsistències anatòmiques, segons explica Püschel a la revista de la Universitat de Xile:

"Vaig anar al museu de Zuric, on tenen un exemplar incomplet del 'Macrauchenia' que a més a més té la sèrie cervical completa, part del crani i parts de les potes davanteres. La part interessant va ser que quan vaig veure l'atles immediatament vaig dir 'Aquest atles no s'assembla al que Burmeister va descriure el 1864!'."

"No va ser examinat ni il·lustrat per investigadors posteriors encara amb accés a exemplars excel·lents", diu el paleontòleg. Tot i això, puntualitza que la majoria dels esquelets muntats d'aquest espècimen que hi ha actualment en diferents museus "mostren l'atles correcte derivat d'un espècimen més complet descobert el 1904 pel destacat paleontòleg Santiago Roth".

Hermann Burmeister​, origen de l'error

Les restes que va trobar Darwin van anar a Anglaterra, on més endavant van ser estudiades per Richard Owen, fundador del Museu d'Història Natural de Londres i creador del concepte "dinosaure". Owen va ser qui va batejar l'animal com a "Macrauchenia", nom compost del grec que significa "coll llarg".

El paleontòleg i zoòleg alemany Hermann Burmeister es va traslladar a l'Argentina el 1861 per ser director del museu públic de Buenos Aires. Allà es va interessar per unes làmines del "Macrauchenia" que l'investigador francès Auguste Bravard havia dibuixat sobre els ossos trobats per Darwin abans de morir aquell mateix any. A partir d'aquest material, el 1864 Burmeister en va fer la descripció. "Fins aleshores no es coneixia l'atles, i ell ho descriu juntament amb altres parts del material i fins i tot ho il·lustra en una publicació, i això és el que va quedar establert científicament fins avui", comenta Hans Püschel.

Un enigma evolutiu

"Macrauchenia" és un gènere de mamífer que, malgrat assemblar-se a les vicunyes o els camells, no hi té res a veure. Va ser un animal de grans proporcions, amb uns tres metres de llarg i un pes estimat d'una tona; tenia el coll llarg, i se suposa que tenia una petita trompa i potes similars a les dels rinoceronts. Owen el va classificar en l'ordre "Pachydermata", que també inclou els elefants, els tapirs i els hipopòtams, alguns dels quals actualment se sap que no estan relacionats, i el nostre animal tampoc.

"Hi ha una convergència evolutiva entre aquests dos grups, perquè no estan emparentats en absolut, però s'assemblen molt, per exemple en l'anatomia del coll. De fet, crec que això va ser el que va confondre Owen en el seu moment", diu el paleontòleg xilè.  

Tenia trompa o morro d'ant?

Püschel també qüestiona que aquest mamífer indesxifrable, que apareix com un dels friquis a la pel·lícula "Ice Age: L'edat de gel", tingués una trompa al musell. "Només podem observar que la seva anatomia és molt peculiar", diu:

"La seva anatomia cranial és molt interessant, ja que té l'os nasal molt retret, gairebé al nivell dels ulls, molt amunt, molt enrere al crani, i això podria ser un indici que va tenir trompa. Però en realitat no ho sabem, perquè no s'ha preservat la part del teixit tou. Fins i tot hi ha un estudi que proposa que potser va tenir un llavi superior desenvolupat, com els ants, però és una cosa que encara s'està debatent."

Püschel sosté que aquesta espècie planteja molts misteris i interrogants que cal estudiar amb les noves tècniques actuals. "Per exemple, la locomoció. Com es movia aquest animal?, perquè si bé s'assemblava a un camell, les potes tenen particularitats", diu l'investigador, ja que tot i que el "Macrauchenia" tenia les potes llargues, les proporcions de les extremitats posteriors impedien que fos un bon corredor.