"És un judici contra les urnes": l'estratègia de defensa de Sànchez, Turull i Rull

Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull denuncien en els escrits de defensa inicials del judici del procés que la causa és "contra les urnes i la democràcia".

L'advocat dels tres acusats, Jordi Pina, ha explicat que l'estratègia de defensa passa per posar de manifest l'atropellament de "drets elementals" que, al seu parer, suposa l'encausament:

"Entenem sense cap mena de dubte que aquest és un judici contra les urnes, contra la democràcia, contra els drets elementals dels ciutadans d'un país que pretén ser un país demòcrata i occidental."

Pina ha afegit que els seus "clients i amics" mantenen "intacta" la ideologia independentista i que es fan responsables de tot el procés:

"No defugim res del que hem fet. Absolutament res. Les conviccions polítiques, les idees sobiranistes, la ideologia independentista de Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull estan intactes. No s'avergonyeixen de res del que han fet."

"Res del que han fet és constitutiu de delicte", ha afirmat l'advocat defensor, que ha argumentat que, en qualsevol cas, només se'ls podria haver imputat un delicte "que el 2005 va quedar despenalitzat", en referència a la convocatòria d'un referèndum.

Pina ha dit que tot el que expliquen "hauria de portar a una sentència absolutòria".

Notícia relacionada: Joaquim Forn: "No hi va haver comandament polític dels Mossos"

La mobilització "legítima" del 20-S, a la defensa de Sànchez

L'escrit de defensa del que va ser president de l'ANC, Jordi Sànchez, es basa a destacar el caràcter pacífic de les mobilitzacions convocades per l'entitat des del 2012 fins al 2017 com a forma legítima per reivindicar la independència.

Pel que fa als fets davant la Conselleria d'Economia el 20-S, ha negat que hi hagués un pla per impedir el compliment de l'ordre d'entrada i escorcoll de la Guàrdia Civil, sinó que, ben al contrari, es va col·laborar amb els cossos i forces de seguretat de l'Estat perquè es pogués dur a terme.

Afegeix que el que hi va haver va ser una mobilització ciutadana pacífica i que no es va registrar cap acte violent. Segons la defensa, els únics danys causats van ser els que van afectar un vehicle de la Guàrdia Civil:

"Els dies 20 i 21 de setembre no hi va haver cap pla per intentar impedir el compliment de resolucions administratives i judicials, ni van tenir lloc concentracions hostils i violentes, sinó simplement i directament mobilitzacions ciutadanes pacífiques que pretenien protestar legítimament davant certes decisions judicials, de la mateixa manera que té lloc de forma constant en moltes altres ciutats de l'Estat.

Els danys es van limitar a uns perjudicis materials en vehicles, un resultat certament lamentable, però en tot cas moltíssim menys greus que els danys que sovint es produeixen en innombrables manifestacions ciutadanes."

L'absència de violència, eix de l'escrit de defensa de Turull

L'escrit de defensa del conseller de la Presidència i portaveu del govern l'1 d'octubre, Jordi Turull, desmunta totes les acusacions, especialment les de rebel·lió, sedició i malversació de diners públics, i destaca, en tot moment, l'absència de violència.

I, en aquest sentit, l'escrit destaca que Turull va anunciar el matí de l'1 d'octubre la posada en marxa d'un cens universal, convidant els ciutadans a votar en aquells col·legis electorals que no estiguessin clausurats o sense presència policial, per evitar així qualsevol conflicte o tensió.

"Segons sembla, ens trobem davant la primera rebel·lió de la història de la humanitat que té 'caps principals' però no 'mers participants'. (...)"

"Que potser es pretén sostenir que van ser els nous processats des dels seus despatxos oficials els que personalment es van alçar públicament els dies dels fets? (...) Podem imaginar un tumult format només per nou persones?"

En tot cas, diu la defensa, l'única violència va ser la de la policia i la Guàrdia Civil l'1 d'octubre. Turull ha demanat declarar en català i citar com a testimonis el rei, Rajoy, Puigdemont, Mas i Colau, entre d'altres.

Atropellament de drets fonamentals, denuncia Josep Rull

L'escrit de defensa de Josep Rull argumenta que les acusacions en contra seva són un atac directe i un atropellament a drets fonamentals com la llibertat d'expressió, de pensament i de reunió.

Argumenta que el moviment sobiranista sempre ha defensat la via de diàleg i negociació i que, com més l'ha reclamat, l'Estat ha respost amb més actuacions judicials. L'escrit de defensa assegura que el procés no s'ajusta al dret:

"Tota la instrucció d'aquesta causa, així com el relat de les acusacions, denoten una voluntat que, vorejant la recta aplicació del dret, persegueix com a finalitat primordial la d'escarmentar i 'escapçar' (en paraules de la mateixa expresidenta del govern, la senyora Soraya Sáenz de Santamaría) el moviment polític independentista, a costa de crear un relat inexistent forçat i retorçant al màxim el dret penal i les normes jurídiques, per trobar una tipificació penal 'ad hoc'."

Rull cita de testimonis Ada Colau i Iñigo Urkullu.

Puigdemont, Rajoy i Felip VI com a testimonis

L'advocat s'ha referit també a la petició que fa perquè els expresidents de la Generalitat i del govern espanyol Carles Puigdemont i Mariano Rajoy, i també el rei Felip VI compareguin com a testimonis en el judici.

Pina considera "transcendental" que testifiqui Puigdemont i ha afegit que ha demanat que ho pugui fer per videoconferència.

"No es pot entendre aquest judici sense la declaració de Carles Puigdemont. La demanem per videoconferència mitjançant els jutjats de Bèlgica perquè, com és públic i notori, té la seva residència a Waterloo."

Si no s'atén la petició, ja ha avançat que presentarà les queixes pertinents, fins a arribar al Tribunal Europeu de Drets Humans:

"Si el Suprem diu que no es pot, faré les protestes oportunes i, en el dia de demà, explicaré per què s'ha furtat als meus clients la possibilitat de comptar amb un testimoni cabdal en aquest procediment. I ho dic perquè el senyor Pablo Llarena ho va dir. Quan va retirar la primera euroordre, va dir que no es podia entendre aquest procediment si no es ficava tothom en el mateix paquet."

Notícia relacionada: L'advocada de Cuixart: "El relat de la Fiscalia sobre l'1-O encobreix la tortura"