Una jutge a una nena en risc de violència vicària: "No has de veure qui feia mal a la mare"

Un jutjat de Barcelona ha rebutjat la petició de visites d'un pare a la seva filla d'11 anys, a qui feia cinc anys que no veia, en detectar risc de maltractament de la menor, que podia haver estat víctima de violència vicària.

A més, se li prohibeix acostar-se a la menor o comunicar-s'hi per cap via i s'atorga a la mare la pàtria potestat exclusiva en tots els temes sanitaris, administratius i educatius que tinguin a veure amb la seva filla.

L'home, que compta amb antecedents per maltractament, tenia un règim de visites en un punt de trobada des que ells dos es van divorciar, l'any 2019, però no s'hi va presentar mai. Aquesta sentència, que és pionera, també ha anul·lat aquest règim.

En la sentència, la jutgessa escriu a la menor afectada, que havia deixat de menjar, de dormir i de sortir de casa quan va saber que el pare havia reclamat veure-la, per explicar-li, de forma planera, que ja pot "estar tranquil·la":

"Benvolguda HHH: El meu nom és Isabel i soc la jutgessa que ha decidit amb qui has de viure. No et preocupis, que seguiràs vivint amb la mare i, a més, no has de veure ni parlar amb el senyor que li va fer mal a la teva mare (el teu pare biològic). Ell tampoc se't pot acostar a tu, ja l'hi hem dit, perquè puguis sortir al carrer o anar a l'escola tranquil·la i sense por." 

La magistrada, que li explica que els jutges i les jutgesses tenen "l'obligació de protegir els drets dels nens i les nenes", agraeix a la menor que hagi explicat la por que sentia i els mals records que tenia de quan el pare maltractava la mare.

"Has estat molt valenta de dir-nos algunes coses que et fan por i explicar-nos que la raó per la qual no vols estar amb ell és perquè et fa por que torni a fer mal a la teva mare."

"Sé que has hagut de contestar moltes preguntes i segur que ha estat molt cansat i dolorós, et demano disculpes, però ho havíem de fer per poder prendre la millor decisió per a tu, perquè puguis viure tranquil·la, sense pors, al costat de la teva mare, que també ha estat molt valenta d'escoltar-te i cuidar-te quan tenies por", conclou la jutgessa.

Isabel Giménez, jutgessa de primera instància de Barcelona, explica que la violència vicària, quan el pare utilitza un fill per fer mal a la mare, és difícil de detectar:

"És una violència subtil. Hem de fer projecció d'una situació de violència actual i determinar si aquesta violència actual després pot derivar en una violència futura contra una altra persona, en aquests cas, els descendents."

L'home va demanar primer la custòdia compartida

L'any 2019, els pares de la menor es van divorciar, després que l'home fos denunciat per violència masclista per la parella. Una denúncia que la dona va interposar el 2018, després d'acreditar les agressions que rebia, però que va retirar en el moment del judici. La sentència de divorci va atorgar la custòdia a la mare i va establir un règim de visites per al pare, sota supervisió, en un punt de trobada. Però en cinc anys ell no s'hi va presentar mai. 

L'home també havia de passar a la mare una pensió alimentària per a la nena de 150 euros al mes i fer-se càrrec de la meitat de les despeses excepcionals que poguessin sorgir.

En aquell moment, tant la mare com la filla vivien en un pis d'acollida i hi havia informes del Servei d'Atenció, Recuperació i Acollida (SARA) que acreditaven que totes dues havien estat víctimes de violència masclista. Segons aquests informes, la nena no només havia vist com el pare maltractava la mare diverses vegades, sinó que també ella havia estat víctima d'agressions per part del pare.

La nena es va bloquejar en saber que el pare la volia veure

L'any passat, el pare va reclamar de sobte una custòdia compartida --i no haver de passar cap pensió alimentària--, a la qual la mare es va negar. Però just abans començar el judici, l'home va canviar la petició per un règim de visites els caps de setmana alterns i durant les vacances, al qual la mare també es va oposar.

La dona va explicar que la nena, en saber que el pare la volia veure, vivia atemorida i havia deixat gairebé de menjar i de sortir de casa per por de trobar-se'l. I que fins i tot costava fer-la anar a l'escola.

Per això, abans de prendre cap decisió, la jutge va demanar un informe al Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil i als Serveis Socials, que han estat molt contundents: la nena presenta "trastorn d'estrès posttraumàtic, que es desenvolupa en el context de violència masclista":

"Ha estat exposada a diversos esdeveniments traumàtics al domicili patern, ha presenciat directament i ha viscut aquests fets que relata a la mare i a la casa d'acollida (…) Té records angoixants recurrents, involuntaris i intrusius dels fets traumàtics (…). Somnis angoixants recurrents (…) Malestar psicològic intens."

L'informe del SARA adverteix, clarament, de l'impacte que han tingut les "suposades situacions de maltractament" en la menor i el risc que hi ha que rebi nous maltractaments si ha de conviure amb el pare:

"Valorem que la situació de risc per a HHH és alta. L'infant es pot trobar en una situació greu de maltractament en què podria estar en perill la seva integritat física, psíquica i/o emocional."

També des del Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil que la va tractar van advertir que la nena, que tenia 9 anys quan el pare va reaparèixer per demanar-ne la custòdia compartida, va ser derivada a Serveis Socials perquè presentava "una elevada ansietat i insomni" i estava "atemorida", i no se separava en cap moment de la mare: "Passem la major part del temps mirant de calmar-li l'angoixa i de transmetre-li que està en un espai segur."

L'informe destaca que des que el pare va demanar la custòdia primer i visitar-la després, la menor està més trista, no menja, no vol anar a l'escola, té més problemes per dormir i es desperta sovint a la nit, en estat d'alerta, "per por que vingui l'home que gairebé mata la mare".

No és síndrome d'alienació parental

La magistrada també nega que aquest sigui un cas de síndrome d'alienació parental --com el demandant al·lega-- i adverteix al pare que si insisteix en aquesta via se'l pot acusar de violar les regles de la bona fe processal.

És més, se li recorda que "la utilització de la síndrome d'alienació parental també és violència institucional" i que si insisteix a mantenir aquesta via en futures al·legacions o recursos, pot acabar "amb una possible multa per mala fe i abús de dret" que pot anar dels 180 als 6.000 euros.

La sentència arriba en un moment en què hi ha un repunt de casos de menors morts i que s'investiguen com a casos violència vicària, cinc en el que portem d'any. L'últim cas, al Prat de Llobregat, per l'assassinat a principis de mes d'una dona i els seus dos fills, bessons de 8 anys.