Un jutge que va portar a Europa les clàusules abusives de les hipoteques declara nul el desnonament de la família Aziz, que podria recuperar casa seva
El desnonament de Mohamed Aziz el 2011, va ser origen de la sentència del Tribunal Europeu de Justícia que declarava nul·les les clàusules abusives de les hipoteques. Ara, el jutge José María Fernández Seijo, que va portar el cas a Europa, ha dictat sentència en el cas de la família Aziz. L'escrit, al qual ha tingut accés TV3, declara nul el desnonament i obre la porta perquè puguin tornar a casa.
Televisió de CatalunyaActualitzat
TV3 ha tingut accés a una sentència que anul·la el desnonament d'una família basant-se en el dictamen del Tribunal Europeu de Justícia, que declarava nul·les les clàusules abusives. Es tracta de la família de Mohamed Aziz, que va ser precisament l'origen d'aquella sentència. L'advocat d'Aziz, convençut que era injust fer fora de casa els seus clients i que la llei no els donés opció a defensar-se, va portar el cas a un jutjat de Barcelona. Així va arribar a les mans del magistrat José María Fernández Seijo, que va comprovar la rigidesa de la llei espanyola i que, aparentment, infringia la normativa comunitària. Per això va formular la consulta al màxim tribunal europeu. Ara, el jutge Seijo aplica la interpretació del Tribunal Europeu al cas concret de la família Aziz.
La sentència obre indirectament la porta que la família Aziz torni a casa seva, si la vivenda continua sense estar ocupada. No ordena la devolució automàtica del pis, però el jutge declara nul el desnonament i tres de les clàusules abusives del préstec hipotecari: la d'interès moratori, la del venciment anticipat i la de liquidació unilateral per al banc. Considera que Catalunya Banc es va excedir demanant el total del deute, 130.000 euros, quan només devia 3.000 euros de quatre mensualitats.
Com a conseqüència, si la sentència la confirmés l'Audiència de Barcelona, la família Aziz tornaria a tenir vigent el deute hipotecari, accediria un altre cop al seu pis i podria acollir-se a beneficis de bones pràctiques que ara són vigents i abans, no. Com ara, una moratòria de desnonament de dos anys o la rebaixa d'interessos que poden disfrutar les persones especialment vulnerables. I així és com ho argumenta el jutge: "El senyor Aziz no va poder articular motius de defensa pel caràcter abusiu d'algunes clàusules, ni va poder obtenir mesures cautelars que haguessin pogut paralitzar el llançament de la vivenda".
Són 28 pàgines de sentència, reflectint com el context de crisi ha comportat reformes legislatives, en especial la motivada per aquest cas davant del Tribunal de Luxemburg. I el jutge no s'està de recollir en el text el repte que li va fer Catalunya Banc en el seu recurs: "Aquesta part- el banc- veu molt difícil que el magistrat pugui vèncer la inèrcia mediàtica del cas i desestimar la demanda. Però ja coneixem la màxima que la realitat no pot espatllar un bon titular".
Però a més de la possible recuperació de la vivenda, si la sentència acaba sent ferma, la història d'Aziz té, en realitat, dos finals. El segon final, més simbòlic, és que la sentència del Tribunal Europeu que ha fet possible tot això ha acabat en aquest nínxol del cementiri de Martorell. Ha estat l'ofrena que l'advocat d'Aziz ha fet al seu pare, que va ser qui va empènyer el seu fill a defensar aquest cas i a fer-ho de manera desinteressada. També el mateix Aziz, com a senyal d'agraïment, li ha recitat uns versicles de l'Alcorà. Ha estat l'improvisat homenatge que va arrencar dos anys enrere per unes clàusules que ningú reconeixia com a abusives.
La sentència obre indirectament la porta que la família Aziz torni a casa seva, si la vivenda continua sense estar ocupada. No ordena la devolució automàtica del pis, però el jutge declara nul el desnonament i tres de les clàusules abusives del préstec hipotecari: la d'interès moratori, la del venciment anticipat i la de liquidació unilateral per al banc. Considera que Catalunya Banc es va excedir demanant el total del deute, 130.000 euros, quan només devia 3.000 euros de quatre mensualitats.
Com a conseqüència, si la sentència la confirmés l'Audiència de Barcelona, la família Aziz tornaria a tenir vigent el deute hipotecari, accediria un altre cop al seu pis i podria acollir-se a beneficis de bones pràctiques que ara són vigents i abans, no. Com ara, una moratòria de desnonament de dos anys o la rebaixa d'interessos que poden disfrutar les persones especialment vulnerables. I així és com ho argumenta el jutge: "El senyor Aziz no va poder articular motius de defensa pel caràcter abusiu d'algunes clàusules, ni va poder obtenir mesures cautelars que haguessin pogut paralitzar el llançament de la vivenda".
Són 28 pàgines de sentència, reflectint com el context de crisi ha comportat reformes legislatives, en especial la motivada per aquest cas davant del Tribunal de Luxemburg. I el jutge no s'està de recollir en el text el repte que li va fer Catalunya Banc en el seu recurs: "Aquesta part- el banc- veu molt difícil que el magistrat pugui vèncer la inèrcia mediàtica del cas i desestimar la demanda. Però ja coneixem la màxima que la realitat no pot espatllar un bon titular".
Però a més de la possible recuperació de la vivenda, si la sentència acaba sent ferma, la història d'Aziz té, en realitat, dos finals. El segon final, més simbòlic, és que la sentència del Tribunal Europeu que ha fet possible tot això ha acabat en aquest nínxol del cementiri de Martorell. Ha estat l'ofrena que l'advocat d'Aziz ha fet al seu pare, que va ser qui va empènyer el seu fill a defensar aquest cas i a fer-ho de manera desinteressada. També el mateix Aziz, com a senyal d'agraïment, li ha recitat uns versicles de l'Alcorà. Ha estat l'improvisat homenatge que va arrencar dos anys enrere per unes clàusules que ningú reconeixia com a abusives.
