Un lideratge incòmode: Hongria assumeix la presidència rotatòria del Consell de la UE

Ernő Rubik va inventar un trencaclosques celebradíssim arreu del món. Un d'aquells que treu de polleguera a qui no li troba l'encaix perfecte i que, al mateix temps, produeix una profunda satisfacció quan se'l fa quadrar.

Ara fa exactament 50 anys que va veure la llum el cub de Rubik i Hongria, el país del seu creador, s'ha fet seu l'invent per il·lustrar el logotip de la presidència hongaresa del Consell de la Unió Europea que comença avui, 1 de juliol, i s'allargarà tot el semestre fins al 31 de desembre.

Hongria escull com a emblema un dels seus símbols més coneguts, el cub de Rubik. I és un emblema ben adient: dins el Consell de la Unió Europea, Hongria és un d'aquells socis que treu de polleguera quan no se li troba l'encaix perfecte i, al mateix temps, produeix una profunda satisfacció quan se'l fa quadrar.

L'agenda de la política, en mans d'Hongria

Presidir el Consell de la Unió Europea significa tenir el poder de marcar l'agenda dels temes que han de prioritzar la política europea durant el semestre. És una oportunitat suculenta i, per això, el sistema està pensat perquè cada sis mesos un estat membre ostenti aquest privilegi i no sembli que sempre són els de sempre els que tenen la paella pel mànec.

Hongria ja ha dit quines són les seves prioritats per aquesta presidència. N'hi ha set: competitivitat, defensa, ampliació, migració, polítiques de cohesió, agricultura i reptes demogràfics.

Certament, la majoria també són dossiers prioritaris per a la Unió Europea, però Hongria se'ls fa seus per mirar d'impregnar-hi el seu segell. Així, sobre ampliació, vol que es posi el focus en la meritocràcia dels estats candidats a entrar a la UE i posa el focus, especialment, en les aspiracions dels Balcans Occidentals. En la seva declaració d'intencions no parla en cap moment d'Ucraïna, que és qui més avançat està en el procés d'adhesió.

Pel que fa a la migració, el programa de la presidència hongaresa sembla voler empènyer més enllà del Pacte per la Migració i Asil preacordat sota la presidència espanyola i aprovat durant la belga i demana una cooperació més eficient amb tercers països i un sistema de devolucions més efectius.

Budapest, com fan totes les capitals quan s'enfilen al tron del Consell de la UE, volen que aquells cavalls de batalla nacionals escalin a la pila de prioritats dels 27. Però, a la pràctica, no és tan fàcil.

"Presidir el Consell de la UE no vol dir ser l'amo d'Europa"

Quan un país assumeix la presidència rotatòria del Consell pot tenir la temptació de donar impuls a les seves tesis polítiques, perquè té la potestat d'escriure l'ordre del dia de les reunions dels ministres dels 27. Pot escollir de quins temes es parla, però tan important com aquesta potestat ho és el rol d'afavorir els acords entre els estats membres.

Per si de cas Viktor Orbán no tingués prou present aquesta funció com a president del Consell de la UE, el seu predecessor en el càrrec, el primer ministre belga, Alexander De Croo, es permetia el luxe d'oferir-li un consell durant la seva última roda de premsa com a president de torn. Li deia això:

"La presidència no vol dir que ets l'amo d'Europa; significa que ets qui ha de propiciar els acords. Estar en una posició on has de promoure l'entesa és una posició interessant d'assumir, almenys un cop a la vida. Això és el que, sens dubte, li recomanaria al senyor Orbán."

Així, doncs, Viktor Orbán ja sap que pot fer que es parli de migració, d'ampliació, de defensa, dels agricultors... però en tots aquests capítols haurà de buscar la complicitat de la resta de països perquè els acords prosperin.  

I poden haver-hi acords. En ampliació ningú s'oposarà a treballar per la incorporació dels Balcans Occidentals. El compromís ha revifat des de la guerra a Ucraïna i Orbán té interès a incorporar veïns de fora la UE dins el club comunitari.

També pot trobar que la resta de socis ballen al so de Budapest quan es parli de Defensa i, en concret, de la necessitat d'afavorir la indústria de Defensa de la UE perquè sigui menys dependent d'altres potències mundials.

O de competitivitat. Aquest serà un dels temes centrals de la legislatura europea que ara comença. Hi ha la necessitat de modelar una Unió Europea que pugui competir de tu a tu amb les grans potències mundials com els Estats Units o la Xina.

Si tots aquests temes, entre d'altres, es posen damunt la taula pot ser que expliquem sovint els pròxims mesos que hi ha hagut un preacord entre els 27 sobre una determinada qüestió. I això interessa Brussel·les, que prefereix que al final de la presidència hongaresa en quedi la sensació que hi ha hagut més acords que dissonàncies sonades.
 

Brussel·les s'ha curat en salut abans del torn d'Hongria

Que Hongria assumiria la presidència del Consell de la UE se sap de fa molt de temps. El calendari permet actuar amb previsió i des de les institucions comunitàries ja fa mesos que treballen per mitigar el possible impacte de l'arribada d'Orbán. Brussel·les s'ha curat en salut.

Un dels capítols que més ho demostra són els últims moviments de la UE en relació amb Ucraïna. Durant la segona quinzena de juny, a tocar del relleu de Bèlgica a Hongria per presidir el Consell, els 27 van acordar iniciar les negociacions sobre l'adhesió d'Ucraïna i Moldàvia a la Unió Europea.

Aquests processos solen ser llargs, però a Brussel·les hi ha un interès geopolític per integrar Ucraïna. De fet, hi ha pressa. Es tracta de plantar cara políticament a les aspiracions imperialistes de Putin. Però, en això, Hongria no va al compàs de la majoria dels estats membres i, per aquest motiu, s'ha tancat una part del dossier abans que Orbán tingui la presidència, abans que tingui la potestat per no dur aquest tema sobre la taula i allargar l'adhesió d'Ucraïna i Moldàvia almenys sis mesos més.

El mateix passa amb l'ajuda militar a Ucraïna. L'última cimera de líders de la Unió Europea va acordar deixar per escrit la voluntat de la UE d'ajudar militarment i financerament Ucraïna a llarg termini. Cal concretar una mica més aquesta ajuda a anys vista, però el compromís també busca superar possibles bastons que Budapest pretengui posar a les rodes.

En certa manera s'han posat benes abans de la ferida. Aleshores, què preocupa del fet que qui presideix el consell sigui aquell trencaclosques que treu de polleguera?
 

La megapreocupació que Hongria presideixi el consell

Les formes de vegades són tant o més important que el fons. És molt probable que quan ens endinsem en l'anàlisi de com es van tractant i resolent dossiers que Hongria posi sobre la taula del consell no veiem gaires diferències respecte de les carpetes que hi han posat altres presidències.

La diferència principal és que qui les posa damunt la taula és Viktor Orbán. Un dels "homes forts" de l'Europa dels nostres temps que s'ha desmarcat de la família dels conservadors tradicionals al Parlament Europeu. El dirigent a qui l'expresident de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, anomenava "dictador". El líder dels 27 que s'ha resistit a situar Vladímir Putin com el dolent de la pel·lícula i que ha aprofitat els focus de les càmeres per semblar gens condescendent amb Volodímir Zelenski.

Viktor Orbán és el mateix home que ha exhibit admiració (la paraula no queda curta) per una de les principals amenaces per a les direccions de les principals institucions i capitals europees, com és Donald Trump. Símbol d'aquesta admiració és que al costat del cub de Rubik, la presidència hongaresa del Consell de la Unió Europea ha escollit com a lema "Make Europe Great Again" (Tornem a fer gran Europa).

Orbán parafraseja el "MAGA" de Donald Trump (Make America Great Again) i adopta el "MEGA" en tota una provocació a la resta dels estats membres. Fonts de la delegació hongaresa al Consell de la UE, asseguren que l'únic que volen és empènyer cap a una UE que no prengui un bri més de sobirania als estats, que la Comissió Europea abandoni la idea inaugurada per Juncker de ser una comissió política, recorden les fonts i, encara més, que es desmarqui de l'interès d'Ursula von der Leyen per fer una comissió més geopolítica.

Hongria vol una Unió Europea –expliquen les mateixes fonts diplomàtiques- que pivoti al voltant de la gestió del dia a dia, que exerceixi un rol burocràtic i gens polític. I que deixi a les capitals portar el timó de la política. No està clar que sigui capaç de virar dràsticament el rumb de la comandància europea, però pot afavorir una certa mala maror.

Presidir el Consell de la UE vol dir, com recordava De Croo, propiciar acords. Les enteses no només són entre els 27 estats membres, sinó també amb la resta d'institucions, com el Parlament.

Després de les eleccions europees, l'Eurocambra ha vist com l'extrema dreta acapara més escons i té una voluntat indissimulada de marcar la política europea. Orbán participa de moltes de les tesis dels ultraconservadors i de l'extrema dreta populista, però no acaba de trobar encaix amb cap de les dues grans famílies al Parlament Europeu.

Després que Fidesz d'Orbán va abandonar el centre dreta del Partit Popular Europeu, el partit ha estat al grup dels No Adscrits, però les coses podrien canviar. Viktor Orbán està mirant de crear un grup nou que es podria dir "Patriotes per Europa".

De moment hauria convençut l'extrema dreta txeca i austríaca, però li falten més partits per formar un grup a l'eurocambra i podria estendre la mà al Reagrupament Nacional de Marine Le Pen, a la Lega de Salvini o els polonesos de Llibertat i Justícia. Serien tres formacions rellevants que se situarien a l'òrbita del nou president de torn del Consell de la UE.

Hongria potser no té moltes possibilitats reals de canviar el rumb de la política europea, però sí de fer més fort un dels homes més incòmodes del Consell Europeu, Viktor Orbán.