Li van implantar quirúrgicament dos microelèctrodes intracorticals a l'escorça motora (Centre Wyss)

Un malalt amb ELA avançada aconsegueix comunicar-se gràcies a un implant cerebral pioner

S'ha demostrat que el cervell continuava generant ordres malgrat que l'home ja no tenia capacitat muscular per comunicar-se a través de cap moviment

Un equip de científics europeus ha aconseguit que una persona amb paràlisi total i incapaç de parlar es comuniqui a través d'un dispositiu interfície cervell-computador -BCI, per les sigles en anglès-, segons revela un estudi publicat aquest dimarts a la revista Nature.

La investigació, liderada pel Centre Wyss Center de Neuroenginyeria de Suïssa i la Universitat de Tübingen, a Alemanya, va implantar aquest mètode en un pacient amb esclerosi lateral amiotròfica (ELA) avançada.

L'home, de 34 anys i en un estat de "bloqueig total", envia senyals cerebrals al BCI i aquest els descodifica per formar lletres, en un procés que els experts denominen "sistema auditiu de neuroretroalimentació".

Treballs anteriors ja havien desenvolupat eines similars per permetre a persones amb ELA "parlar" a través del moviment dels ulls o músculs facials, però atès que la malaltia degenera i perden el control muscular, ja no són capaços de comunicar-se tampoc així.

Per superar aquest problema, l'equip liderat per Jonas Zimmermann, neurocientífic del Centre Wyss de Ginebra, va recórrer a aquest tipus de BCI de retroalimentació auditiva (neurofeedback), que consisteix en dos microelèctrodes intracorticals implantats quirúrgicament a l'escorça motora.


Paràlisi absoluta, però no del cervell

El pacient està afectat per l'anomenada síndrome de captiveri total (CLIS, per les sigles en anglès) i la paràlisi és absoluta, però es desconeixia si el seu cervell també havia perdut la capacitat per generar ordres per a la comunicació, ha explicat Zimmermann en un comunicat.

Durant dos anys l'home va aprendre a generar activitat cerebral provant diferents moviments, senyals cerebrals que són detectats pels microelèctrodes i després descodificats per un model d'aprenentatge automàtic en temps real.

Aquesta eina d'intel·ligència artificial "mapeja" els senyals per atribuir-los un significat de "sí" o "no", i per desxifrar el que el participant vol comunicar, un programa de lletreig diu en veu alta les lletres de l'alfabet.

I aquí entra en joc el "neurofeedback auditiu", que decideix entre el "sí" o el "no" per confirmar o descartar una lletra, fins a formar paraules i frases completes a una velocitat d'un caràcter per minut.

"Prèviament s'havia aconseguit una comunicació amb èxit a través de BCI en persones amb paràlisi. Però creiem que el nostre estudi és el primer que aconsegueix una comunicació en subjectes que han perdut tota la capacitat de moviment i, per tant, aquest BCI és el seu únic mitjà de comunicació", destaca Zimmermann.

 

ARXIVAT A:
SalutCiènciaRecerca científica
Anar al contingut