Un medicament contra la malària per a la Covid-19: entre la urgència i la precipitació

La cloroquina i el seu derivat hidroxicloroquina, fàrmacs utilitzats des de fa anys contra la malària, però també contra el lupus i l'artritis reumàtica, han mostrat signes de ser efectius contra el SARS-CoV-2.

Però, si bé alguns metges creuen que és el moment d'administrar-lo, d'altres es mostren cauts i subratllen la necessitat de tenir els resultats de més assaigs clínics, com el que s'està fent a Catalunya.
 

Autoritzat a França

Dimarts, el govern francès va autoritzar l'ús de la hidroxicloroquina per tractar malalts infectats amb el coronavirus SARS-CoV-2. El fàrmac queda reservat per a persones amb símptomes greus i hospitalitzats.

La decisió es prenia poc després que investigadors de la Fondation Méditerranée Infection, de Marsella, que té com a objectiu la lluita contra les malalties infeccioses, fessin públic un estudi que, segons ells, mostrava la utilitat del fàrmac contra la Covid-19, la malaltia causada pel coronavirus.

L'equip dirigit per Didier Raoult va tractar vint persones, que van mostrar una important reducció de la càrrega viral en comparació amb els controls. Els resultats eren encara millors si al tractament s'hi afegia l'antibiòtic azitromicina. Aquesta és la conclusió dels investigadors:

"Malgrat les reduïdes dimensions de la mostra, el nostre estudi assenyala que el tractament amb hidroxicloroquina està significativament associat amb la reducció o desaparició de la càrrega viral en pacients amb Covid-19. I el seu efecte està reforçat per l'azitromicina."

A la seva web, la Fundació recomana per als malalts amb febre, sovint asimptomàtics, però que mostren lesions pulmonars, el tractament amb hidroxicloroquina amb azitromicina, si bé amb la precaució de practicar electrocardiogrames.

I encara van més enllà, amb aquesta afirmació:

"Pensem que no és ètic no incloure sistemàticament aquesta associació en els assaigs terapèutics relacionats amb el tractament de la infecció de Covid-19 a França."

Una opinió diferent l'expressava la Societat Americana de Medicina de Cura Crítica (SCCM). En un extens article on proporciona directrius per al tractament de la Covid-19, la penúltima de les 50 recomanacions és aquesta:

"No es disposa de prou proves per establir la recomanació de fer servir cloroquina o hidroxicloroquina en adults en estat critic amb COVID-19."

Esperar als resultats dels assaigs clínics

Això no significa que no tirin endavant diversos assaigs clínics. El 13 de març, el grup de treball de l'OMS proposava continuar la recerca amb aquests fàrmacs, pel seu potencial.

La manca de medicaments ja autoritzats i assequibles contra la Covid-19 va dur l'OMS a organitzar una reunió perquè els experts proposessin quins fàrmacs calia investigar amb caràcter preferent. Els triats van ser l'antiviral remdesivir, utilitzat contra l'Ebola, I la combinació lopinavir/ritonavir, administrada contra el VIH, causant de la sida.

En aquell moment, els experts no trobaven prou evidències per recomanar també la cloroquina, que després va rebre més atenció a diversos països.

Per això, l'OMS recordava l'acció "in vitro" del fàrmac contra els virus SARS-CoV, MERS CoV i SARS-CoV-2, Però demanava esperar els resultats de més de 20 estudis clínics que s'estaven desenvolupant a la Xina.
 

Sense dades concretes

Tres investigadors de la Universitat i de l'Hospital de Qingdao van publicar una breu carta a la revista BioScience en què afirmaven que s'havia observat "una eficàcia aparent i una seguretat acceptable contra el Covid-19 associat a pneumònia en assaigs multicèntrics conduïts a la Xina".

Però, a banda d'aquests inconcrets "aparent" i "acceptable", no hi ha dades que avalin aquests assaigs o no. Això no impedia els tres científics concloure així:

"Es recomana incloure el fàrmac en la propera versió de les Directrius per a la prevenció, diagnòstic i tractament de la pneumònia causada per Covid-19, publicades per la Comissió Nacional de Salut de la República Popular de la Xina per al tractament de la infecció Covid-19 en àmplies poblacions en el futur."

Un altre estudi fet a la Xina, en aquest cas en laboratori i amb cèl·lules de ronyó de mona verda comuna, mostrava l‘eficàcia de la hidroxicloroquina contra el coronavirus.

I la hidroxicloroquina també és un dels fàrmacs que es fa servir en l'assaig clínic iniciat la setmana passada a Catalunya. Els resultats es podrien conèixer a mitjans d'abril o al maig, en un procés accelerat, a causa de les circumstàncies.
 

Possibles problemes de subministrament

La necessitat d'esperar resultats més sòlids es deu també als possibles efectes secundaris del fàrmac, com ara problemes de cor –d'aquí que a Marsella practiquin electrocardiogrames.

Però també perquè afanyar-se massa podria ser contraproduent i, a més a més, reduiria la disponibilitat del fàrmac per als malalts de lupus o d'artritis reumàtica. I això ja s'ha notat a certs llocs, com explicava a la cadena pública de ràdio NPR Todd Brown, director executiu de l'Associació de Farmacèutics Independents de Massachusetts:

"Els nostres membres ja estan veient més demanda d'aquesta medicació i possiblement algunes persones intenten abastir-se d'aquest procucte."

Aquest acaparament perjudica els malalts de lupus i d'artritis reumàtica, que tindran dificultats per trobar el fàrmac. Per això, el Departament de Salut del govern d'Austràlia ha pres mesures i, en un comunicat, dissuadeix de fer servir la hidroxicloroquina fora de les actuals indicacions, tret dels assaigs clínics controlats o en malalts greus als hospitals.

La conclusió és que la cloroquina i la hidroxicloroquina ofereixen esperances per tractar la Covid-19, però que, tret del seu ús en casos molt greus, en què l'alternativa pot ser la mort, cal esperar els resultats de més assaigs clínics, com el que porten a terme Oriol Mitjà i Bonaventura Clotet a l'Hospital Clínic de Barcelona.