Un mes tallant la Meridiana cada nit, la protesta més constant contra la sentència

Veïns de l'eix Fabra i Puig-Meridiana i membres de CDR surten al carrer cada dia des de fa un mes en contra de la sentència del procés. És la mobilització més constant. No hi han faltat des que van començar les protestes, el 14 d'octubre, i s'hi han fet activitats com jugar a cartes o la castanyada.

Surten a l'hora de sopar i alguns ja han incorporat a la seva rutina diària la concentració, fins al punt que s'enduen el menjar. "Així després ja només és anar a casa i intentar dormir", explica Judith Lirola.

Unes altres concentrades, Mar i Enriqueta Soley, mare i filla, repassen l'examen de Salut que la més jove té l'endemà. "Prefereixo que estigui aquí que no a casa jugant a qualsevol joc o mirant sèries de Netflix. Molt orgullosa de la meva filla", comenta la mare.

"Hi ha dies que me'n vaig més d'hora, perquè la meva senyora em necessita i vull estar amb ella i que no estigui nerviosa. Però fins allà a les deu o un quart d'onze", explica Antonio González, que es manifesta amb un cartell que diu "Aquesta sentència és una venjança. Només portarà més problemes. Llibertat presos i preses polítiques".

"Em fot una mica a l'hora d'anar a casa. M'he de desviar i trigo bastant. És l'únic dolent", es lamenta Tania Antelo, treballadora d'una cafeteria de la zona.

Pablo Cano, un client que viu per Urquinaona, contraposa l'ambient que ha veu cada setmana des de fa un mes a la Meridiana amb el que es va viure a la seva zona: "Admiro moltíssim la gent que és aquí, pacíficament, cada dia, constant, i no els aldarulls que vam tenir fa unes setmanes. Això, molt millor."

I, al seu costat, Oliver Juárez, mostra empatia cap als manifestants: "Com que soc francès, no ho sento com els catalans. Però crec que, si hagués nascut aquí, seria allà."

Primer desallotjament en 31 dies

Entre els assistents a la concentració d'aquest dimecres hi ha un veí mediàtic, el periodista Antonio Baños. "Ha de ser la gent la que es mogui. Si no, els polítics no es mouen", afirma en ple debat amb una altra manifestant. Baños recorda que el carrer "està tallat per la Urbana i està pactat més o menys que no passi res", de manera que els veïns "es mobilitzen sense por que vingui la Brimo a fotre'ns fora. Per ara".

La reflexió va acabar sent premonitòria, i el que no havia passat en un mes va passar en la 31a nit. Poc després de les 10 de la nit, la policia va desallotjar els concentrats.

Un del manifestants, que hi és "des del primer dia", té clar que ho continuarà fent, encara que, amb els desviaments, la incidència en el trànsit no sigui tan gran: "L'objectiu del tall és durar tant com puguem i no parar de mobilitzar-nos, perquè el dia que deixem de fer-ho és quan guanyen ells."