Maria José Carrasco, Antoni Monguilod i Ramón Sampedro, tres dels casos més coneguts de persones que han demanat la mort assistida
María José Carrasco, Antoni Monguilod i Ramón Sampedro, tres dels casos més coneguts de persones que han demanat la mort assistida
Madrid

Un milió de firmes al Congrés per demanar la despenalització de l'eutanàsia

La iniciativa també ha recollit firmes en suport al marit de la malalta d'esclerosi múltiple que va morir de forma assistida ara fa tres mesos

RedaccióActualitzat

L'endemà de la mort del tetraplègic francès Vincent Lambert, que estava en estat vegetatiu des de feia 10 anys, aquest divendres s'han entregat al Congrés dels Diputats més d'un milió de firmes per demanar que es despenalitzi i es reguli l'eutanàsia a Espanya.

Els impulsors de la recollida de firmes, que s'ha fet a través de la plataforma Change.org, han vist com hi ha hagut una allau d'adhesions des de la mort de María José Carrasco, malalta d'esclerosi múltiple. El mes d'abril passat, el seu marit, Ángel Hernandez, la va ajudar a morir després d'anys demanant i esperant la despenalització de l'eutanàsia.

Temen que la confrontació política i la falta d'acord per a la investidura de Pedro Sánchez puguin acabar en noves eleccions i es torni a retardar l'aprovació d'una llei sobre la mort assistida deixant, diuen, "milers de famílies patint perquè no existeix cap regulació que despenalitzi l'eutanàsia".

 

Dos dels impulsors de la massiva recollida de firmes són Marcos Ariel Hourmann, el primer metge condemnat per practicar l'eutanàsia a Espanya, i la família de Maribel Tallaetxe, una malalta d'Alzheimer que va morir fa quatre mesos després d'anys demanant-ne la despenalització.

En aquesta campanya de recollida han aconseguit més de 374.000 firmes a favor d'una llei de despenalització de l'eutanàsia i més de 600.000 firmes de suport a Ángel Hernández, acusat de cooperació al suïcidi en un cas que porta un jutjat de violència sobre la dona.

 

Fa més de 21 anys de la mort de Ramón Sampedro, la primera persona que va demanar als tribunals el dret a l'eutanàsia. Ho va haver de fer en secret i posant en risc les persones que el van ajudar.

Sampedro va passar-se 5 anys intentant convèncer la societat i els tribunals que tenia dret a morir quan ell ho decidís, un fet que, en el seu cas, comportava, necessàriament, que algú l'ajudés a fer-ho. Vint-i-un any després, res ha canviat en la legislació espanyola sobre aquest fet.

 

ARXIVAT A:
Eutanàsia
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut