Un món més armat que mai: la despesa militar europea ha augmentat un 50% en deu anys

La despesa militar mundial ha augmentat un 7,4% durant l'any 2024 i ja s'enfila fins als 2,46 bilions de dòlars anuals. És la xifra més alta de tota la història.

La tendència és generalitzada a totes les regions del planeta, excepte a l'Àfrica subsahariana.

És la conclusió de l'informe anual de l'Institut Internacional d'Estudis Estratègics (IISS) --amb seu a Londres--, que constata com els països cada vegada estan més armats davant d'un món en què, actualment, hi ha una cinquantena de conflictes bèl·lics actius.

Una de les regions que més ha augmentat la despesa en defensa és Europa, que gasta un 50% més que fa 10 anys en aquest apartat i ja s'enfila per sobre dels 440.000 milions de dòlars.

Alemanya és el país que més hi ha contribuït --inverteix més del doble en el seu exèrcit que el 2014-- i ja és el primer país d'Europa i el segon de l'OTAN en despesa militar, després de superar el Regne Unit.

No obstant això, l'informe de l'IISS apunta que la majoria de països europeus podria frenar aquesta tendència en els pròxims anys per la pressió en els seus comptes públics.
 

Els Estats Units representen dos terços de la despesa de l'OTAN

El pressupost per a defensa dels països de l'OTAN segueix sent desigual i és una font de conflicte entre els estats membres, especialment per part dels Estats Units.

El president del país, Donald Trump, ha arribat a amenaçar de sortir-ne i ha avisat els socis de l'Aliança Atlàntica que no aplicarà la clàusula de defensa mútua als països que no gastin el 2% del seu PIB a defensa, en cas que rebin un atac.

El 2% del PIB és el llindar que ha marcat l'OTAN als seus membres. De fet, aquest dimecres el secretari general de l'aliança militar occidental ha insistit que cal gastar "molt més" en defensa.

La primera potència mundial, els Estats Units, segueix sent qui més gasta en defensa i aporta dos terços del total de l'OTAN. Malgrat tot, des de l'inici de la guerra d'Ucraïna, els països europeus han incrementat notablement l'esforç militar.

23 dels 32 integrants de l'OTAN superen el llindar del 2%, mentre que vuit gasten entre un 1% i un 2% del PIB en defensa --Espanya no arriba a l'1,3%--. Un d'ells, Islàndia, no disposa d'un exèrcit permanent.

El país de la Unió Europea que destina una porció més gran dels seus pressupostos públics a defensa és Polònia. Un 4,12% del PIB el 2024, segons estimacions de l'OTAN, tot i que el primer ministre Donald Tusk va anunciar que el 2025 aquesta xifra augmentaria fins al 4,7%.

Rússia i Ucraïna acusen el desgast de la guerra

L'informe de l'IISS també analitza l'evolució de la guerra d'Ucraïna. Tot i que no disposen de dades sobre les baixes, consideren que tots dos bàndols estan patint un gran desgast. Especialment, les unitats terrestres del bàndol ucraïnès, segons l'IISS.

Pel que fa a Rússia, calculen que han perdut prop de 1.400 tancs durant el 2024 i auguren un augment de les baixes si mantenen l'estratègia militar actual. La despesa militar de Moscou s'ha incrementat un 42% en un any i s'enfila fins al 6,7% del PIB.

També constaten la col·laboració del Kremlin amb Corea del Nord i l'Iran, que hauria augmentat la producció de drons i míssils balístics per a Rússia.

La Xina gasta un 7% més en defensa per modernitzar l'exèrcit

Segons l'informe de l'IISS, la Xina segueix modernitzant l'exèrcit, especialment en qüestions específiques, com la reorganització militar i posar fi a la corrupció dins de les forces armades.

La Xina destina 235.000 milions de dòlars anuals a l'exèrcit, un 7% més que l'any 2023 i un 44% del total del continent asiàtic.

També indiquen que el president Xi Jinping té un paper de supervisió cada vegada més directa de l'Exèrcit d'Alliberament del Poble --nom amb què es coneixen les forces armades xineses-- i s'estan fent més estrets els lligams entre els sectors militar i civil, sobretot en l'àmbit de la recerca.