Un món que s'acaba: així és la pagesia familiar d'Alcarràs que retrata Carla Simón
Orgull a Alcarràs per l'Os d'Or a la Berlinale d'una pel·lícula que projecta el municipi i l'accent lleidatà al món
"La seva manera de fer agricultura, que és respectuosa amb la terra, probablement és una forma de resistència."
A l'hora de recollir l'Os d'Or de la Berlinale, la directora Carla Simón va tenir un record per "les petites famílies d'agricultors que cultiven la terra" al Baix Segre.
Simón retrata un territori, la plana de Lleida, amb una economia que viu principalment del cultiu de la fruita, sovint en petites explotacions familiars.
"Alcarràs" mostra com el cultiu familiar està en perill d'extinció: un món amenaçat per la crisi al camp i l'expansió de grans empreses, que encara els propers anys amb incertesa.
L'endemà del premi a la Berlinale, els representants d'aquesta "resistència" s'alegren per l'èxit de la pel·lícula, però continuen sent pessimistes sobre les perspectives de futur:
Sisco de Cal Porta: "Això està ja, no diré en extinció, però s'hi veu un final."
Josep Maria Companys: "Actualment hi ha al voltant d'un 40 o un 50% de gent de més de 60 anys. Quan s'acabi la meva generació, que ens queden un parell o tres d'anys, aquí hi haurà un buit brutal."
Les generacions més joves de les famílies agricultores, sovint, no es dediquen al camp:
Josep Maria Companys: "Els pagesos ens hem anat casant amb noies amb bons estudis i, per tant, evidentment s'estimen més treballar de la seva feina que venir al camp."
Sisco de Cal Porta: "El meu fill veu que aquí no hi ha futur per poder viure en les condicions que ells volen viure i s'ha fet funcionari."
En aquest reportatge, representants de la pagesia del Baix Segre expliquen com han viscut els canvis dels darrers anys en el sector:
Un territori que es va bolcar a fer la pel·lícula
Per rodar "Alcarràs", Carla Simón va comptar amb la col·laboració "absolutament incondicional" de la gent de Ponent.
La directora recorda com els municipis del Baix Segre i el Pla d'Urgell es van bolcar amb la idea que s'hi fes una pel·lícula.
Així va ser el rodatge de la pel·lícula, que estava previst que es fes el 2020 però la pandèmia va obligar a endarrerir-lo fins a l'estiu de l'any passat:
Per fer possible "Alcarràs" ha calgut la complicitat de molts veïns en llocs diferents.
Josep Mariné, de Cal Pantaló, entre Massalcoreig i la Granja d'Escarp, va cedir el mas, que es va convertir en la finca on viuen i treballen els protagonistes de la pel·lícula. I David Rúbies, un estudiant de 2n de batxillerat de Soses, es va posar en el paper de l'encarregat d'una central de fruita.
Tots dos han explicat a TV3 com van viure l'experiència de col·laborar amb la pel·lícula guanyadora de l'Os d'Or:
Orgull a Alcarràs l'endemà del premi
Al municipi que dona nom a la pel·lícula, l'endemà encara durava l'alegria pel triomf a la Berlinale. L'eufòria que va viure el poble ahir amb la cerimònia d'entrega de premis ha continuat aquest dijous en aquest municipi de 10.000 habitants del Segrià.
Avui, tot girava al voltant d'una pel·lícula que ha projectat Alcarràs i l'accent lleidatà al món: des del bar, on a les converses no es parlava de res més, fins al quiosc, que no ha parat de vendre diaris que els alcarrassins guardaran com a record:
- ARXIVAT A:
- CinemaCarla SimónAgricultura