Un mur per "combatre les amenaces": República Dominicana es blinda davant d'Haití

República Dominicana va iniciar aquest diumenge la construcció d'un nou mur a la frontera amb Haití amb l'objectiu, asseguren, de frenar la migració irregular i el contraban de mercaderies. El mur tindrà una extensió de 160 quilòmetres i cobrirà més de la meitat dels 392 quilòmetres de frontera.

Aquest substituirà el que hi ha actualment, que és de 23 quilòmetres i està situat als passos fronters de Jimaní i Elías Piña, el qual es va aixecar el maig del 2021 i està construït a base de totxanes, ciment i una espiral de filferro i ganivetes. 

El nou mur farà 3,90 metres d'alçada i estarà construït amb formigó armat i una estructura metàl·lica. En aquest cas, segons el president, anirà acompanyat de sistemes tecnològics com càmeres de reconeixement facial. Així, doncs, es deixarà enrere la imatge més clàssica de mur i la frontera es blindarà amb eines d'última tecnologia. El projecte tindrà un cost del voltant de 30 milions de dòlars i la construcció durarà nou mesos. 

El president de República Dominicana, Luis Abinader, va indicar en l'acte d'inauguració de l'obra a la província fronterera Dabajón que en la primera etapa s'aixecaran 54 quilòmetres del mur "en les àrees més poblades i sensibles de la frontera" 

Defensar la seguretat nacional

El president Abinader va explicar que el mur permetrà "regular els fluxos migratoris per combatre les màfies que trafiquen amb persones, fer front al narcotràfic i a la venda il·legal d'armes i protegir les criances i sembrats dels grangers i productors agrícoles". 

Un mur que està enfocat, segons Abinader, a "defensar la seguretat nacional del país i a combatre les amenaces". Es tracta d'un projecte que es deixava entreveure en el programa electoral amb què Abinader es va presentar a les eleccions del 5 de juliol del 2020.

En concret, s'explicava que es col·laboraria amb Haití per, entre altres, "instal·lar moderns serveis duaners a cada banda de la frontera de manera que els dos governs puguin complir amb les respectives legislacions aranzelàries i així reduir el comerç informal i controlar contraban". 

La inestabilitat d'Haití des de l'assassinat del president Jovenel Moïse

Arran de l'assassinat del president d'Haití, Jovenel Moïse, el 7 de juliol del 2021, el país s'ha endinsat en una inestabilitat política i econòmica que, de retruc, ha desencadenat a una crisi de seguretat, amb assassinats i segrestos. Tot això amb l'afegit que, al territori, hi predomina la pobresa i està exposat a catàstrofes climàtiques.

Ara, amb l'aixecament d'aquest nou mur, el president Abinader pretén marcar distàncies amb el territori veí: "Cada vegada que Haití ha patit una catàstrofe, els dominicans sempre hem estat els primers a arribar a ajudar-los. Tot i això, la República Dominicana no es pot fer càrrec de la crisi política i econòmica d'aquest país".

No obstant això, el govern d'Abinader fa temps que practica deportacions d'haitians que viuen a la República Dominicana i que es troben en una situació administrativa irrgular. En especial, dones embarassades i amb nens acabats de néixer. Una pràctica que l'Organització de les Nacions Unides (ONU) i organismes de drets humans han denunciat en reiterades ocasions.